Mural de Marta Pesarrodona a Manresa Foto: ViquipèdiaEl ple municipal d'aquest ha acceptat per unanimitat una proposta de resolució per concedir la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa a Marta Pessarrodona i Artigues. La poetessa i crítica literària catalana va nèixer a la ciutat el 1941. Ha estat lectora d'espanyol a la Universitat de Nottingham el 1986 i ha coordinat la Comissió Internacional per a la Difusió de la Cultura Catalana, dependent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El portaveu del govern, Amadeu Aguado, ha indicat que es un reconeixement a la seva trajectoria. Tots els partits hi han estat d'acord.
Ha publicat Primers dies de 1968(1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite(1985). Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, entre d'altres, Marguerite Duras.
La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin(1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions(1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989).
La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin(1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions(1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989).
