El PSC torna a ser el gran favorit per guanyar les eleccions municipals a Terrassa el pròxim 24 de maig, amb el permís de Terrassa en Comú -la confluència de Podem,
Procés Constituent, Guanyem Terrassa, ICV i EUiA-.

Però per primer cop des de la recuperació de la democràcia es veu factible un canvi de color polític a l'Ajuntament. Enguany hi ha joc i tot és possible. En altres comicis, només s'esperava conèixer si el PSC tindria majoria absoluta o no.

L'actual correlació de forces patirà, sense cap tipus de dubtes, un gir espectacular. El PSC té onze regidors; CiU, nou; PP, quatre; i ICV-EUiA, tres. De quatre formacions es 
passarà a un mínim de sis després del 24 de maig. L'entrada d'ERC i C's, amb força, està més que garantida. El dubte és la CUP. Amb tot, la sala de plens estarà atomitzada i
arribar a acords quelcom més que complicat. Es presenten onze candidatures. 

Un PSC a la baixa no repetirà els resultats de 2011, i el que cal saber és fins on caurà. La gran alternativa dels darrers anys, CiU, tampoc mantindrà els 9, i s'haurà de veure on es queda. La marxa de l'etern alcaldable nacionalista, Josep Rull, és una gran llosa. Quan millor aparentava tot per fer el canvi, ha optat per dedicar-se a la política catalana com a coordinador general de Convergència.

Terrassa en Comú pot ser la gran sorpresa. Els vents li bufen a favor i ha estat la formació que més gent ha congregat fins ara en un acte de campanya o de precampanya, unes 4.000 persones, per les 1.000 i escaig de CiU i les 1.500-1.600 del PSC. El vot d'ICV i EUiA a la ciutat egarenca ha estat sempre molt fidel, i aquí ara s'hi han de sumar els efectes Podem i Ada Colau. Terrassa en Comú és un moviment mimètic al de Barcelona en Comú i té tot el seu suport.

ERC tornarà a l'Ajuntament -ja va estar a l'equip de govern en un tripartit amb PSC i ICV-EUiA- aprofitant l'embranzida que dóna la situació del partit en l'àmbit nacional.

Ciutadans viu una situació parella a la de Terrassa en Comú, amb tot a favor per a fer un salt espectacular i entrar per primer cop a la seva història al Consistori. Fins a quin punt el gran perjudicat serà el PP local és una gran incògnita, però sembla que els trets han d'anar per aquí.

Els populars aspiren a mantenir els quatre regidors actuals i reconeixen que tres ja seria un èxit. La seva candidatura és la més continuista de totes les que es presenten, i la
que deixa menys llocs als independents.

Els aspirants a l'alcaldia

Els independents ja han guanyat aquestes eleccions a Terrassa. El PSC, la federació CiU i també ERC han fet una gran aposta per ells, en els primers llocs de les llistes, situant en llocs més endarrerits a militants històrics.

Jordi Ballart és l'actual alcalde socialista i ha anuncia que si no guanya plega. A mitja legislatura Pere Navarro li va cedir el testimoni per a què arribés en bona posició a aquestes eleccions. L'advocat Miquel Sàmper (CiU) acaba d'arribar a l'escenari polític i ha tingut poc temps per donar-se a conèixer. Xavi Matilla (Terrassa en Comú) és un urbanista reconegut que aterra per primer cop en una candidatura electoral.

Isaac Albert (ERC) és tot un veterà i ja ha estat fins i tot tinent d'alcalde. Javier González (C's) repeteix com a líder de la formació després d'un procés complicat en l'àmbit intern. Gabriel Turmo (PP) és el polític que porta més temps com a regidor i l'home que ha modernitzat les estructures del partit. Maria Sirvent (CUP) també és advocada i s'estrena al capdavant de la formació.

La major part de les persones que ara s'asseuen als bancs de la sala de plens del raval de Montserrat no repetiran.

Cap partit traurà majoria absoluta i el més votat podria no depassar els sis o els set regidors. Si no hi ha sorpreses majúscules, i després de pactes i més pactes, el nou alcalde de Terrassa ha de sortir del grup Jordi Ballart, Miquel Sàmper, Xavi Matilla i Isaac Albert. Qui guanyi té tots els números. I aquí Ballart i Matilla tenen llocs de privilegi. Al PSC se li obriran possibilitats d'acord amb tothom menys amb PP i C'S, que ja ha descartat d'inici.

Terrassa en Comú ha criticat obertament els 36 anys de socialisme i en els mítings el PSC és l'enemic a batre. CiU i ERC no sumaran per fer un pacte nacionalista -tot i les floretes de Sàmper a Albert-, ni ERC i TEC per fer-ne un progressista. Esquerra acceptaria renunciar a l'alcaldia i donar-la a Terrassa en Comú o CiU en un tripartit diferent.  No és descartable un govern en minoria amb suports concrets per a cada decisió.

El curs polític 2011-2015 ha estat un dels més moguts a Terrassa, amb l'adéu de regidors tan importants i històrics de CiU i de PSC com Josep Rull i Carme Labòria i el canvi d'alcalde.

S'albiren pocs canvis a la comarca

Aquesta legislatura ha estat complicada per la gran majoria d'alcaldes de la demarcació de Terrassa, però tot fa pensar que no es produiran gran canvis al capdavant dels Ajuntaments. Qui sembla que ho té més segur és Mireia Solsona, de CiU, a Matadepera. Amb una àmplia majoria ha governat el poble amb tranquil·litat i tot indica que no hi haurà cap partit que li pugui fer ombra. 

A Ullastrell, Joan Ballbè (ERC) es torna a presentar. La seva primera legislatura no ha estat plàcida amb fortes discrepàncies i alguns contenciosos oberts. No l'ha ajudat el seu soci de govern, un PSC debilitat que en aquests comicis es presenta amb el nom de Junts per Ullastrell i que és la gran incògnita. A més, el municipi amplia de 9 a 11 els regidors electes, el que dóna més opcions d'obrir el ventall. No obstant, res fa pensar que ERC no guanyi les eleccions.

A Rellinars, la republicana Marta Roqué vol mantenir l'alcaldia després d'haver-la arrabassat amb una moció de censura al convergent Albert Ferrer, que enguany ha cedit el testimoni Eva Maria Salvador. Així doncs, ERC i CiU són els dos ferms aspirants a assumir l'alcaldia en un frec-a-frec dels més interessants de la comarca.

Cesca Berenguer és l'aspirant a revalidar l'alcaldia a Viladecavalls. Com a Rellinars, la convergent va aconseguir fer-se amb la vara després d'una moció de censura a l'ecosocialista Carles Rodríguez -que ara es presentaran sota les sigles Fem Viladecavalls amb coalició amb Acord per Viladecavalls-. S'haurà de veure com queda un ple que en aquest mandat estava totalment atomitzat i que ha estat molt condicionat per pactes entre diversos partits.

I, finalment, a Vacarisses, Salvador Boada i UiPV malgrat tenir una oposició molt dura tot fa pensar que tornarà a guanyar les eleccions. Caldrà veure però quin paper juguen Compromesos amb Vacarisses -un partit de recent creació, municipalista i que ha caigut amb gràcia entre l'electorat- i ERC que pot aprofitar l'element nacional.