Ramoneda i Corominas, a l'acte de presentació de la nova Plataforma Fotos: Toni Fages/Pau Moya

L'Ateneu Terrassenc s'ha omplert de gom a gom per rebre l'acte de presentació oficial de la Plataforma per la Renovació Democràtica, una "pensadoria" cent per cent egarenca i que es defineix com a progressista i apartidista i neix amb la voluntat d'influir sobre les agrupacions locals i els seus dirigents. Entre els seus impulsors, presents a la sala, hi era l'exalcalde Manuel Royes i l'exregidor socialista Josep Corominas, que ha estat l'encarregat de donar la benvinguda afirmant que "la Plataforma pretén endegar activitats que promoguin la regeneració democràtica, només som un grup de persones preocupades per sortir de la situació actual, d'aquesta democràcia decadent".

Justament, la decadència ha estat l'eix central de la conferència del convidat estrella, Josep Ramoneda. El periodista i filòsof ha iniciat la xerrada afirmant que "en aquests moments hi ha tres tipus de decadència: la decadència d'una fase determinada del capitalisme; la d'una Europa que se sent ferida en el seu narcisisme i que té por; i la decadència del règim polític espanyol nascut a la transició".

Cadascuna d'aquestes tres decadències ha estat explicada per Ramoneda de forma clara. Respecte a la primera ha subratllat que "el capitalisme té moltes cares i una gran capacitat d'adaptació, però el model actual es va iniciar el 1979 i simbòlicament s'ha mort amb el traspàs de la Tatcher". Quant a l'Europa narcisista, ha ressaltat que "tenim la sensació que hi ha altres zones del món que sí que són capaces d'aixecar-se per sobre nostre; aquella hegemonia guanyada en el Renaixement està a punt de perdre's per la potència de la Xina". 

Una crisi més que econòmica
I per últim, sobre la decadència del règim sorgit després del franquisme, Ramoneda ha manifestat que "a més de l'explosió de la crisi, no només econòmica sinó també cultural, social, antropològica i fins i tot moral, cal afegir-hi l'esgotament del règim sorgit amb la transició, ja que ens trobem que l'actual cap d'Estat i de Govern es troben sotmesos a un xantatge permanent a mans de tres persones: Diego Torres i Corinna, per una banda, i Bárcenas per l'altra". Considera que la falta de participació, de confiança i de comunicació s'han anat fent patents amb el temps, com tampoc ha ajudat "un model territorial que no ha funcionat, el qual ha creat sistemes 'clientelars' potentíssims que han convertit l'estat d'autonomies en una font de problemes seriosos".

Malgrat que el règim polític de la transició no ha sabut reformar-se o regeneració, segons Ramoneda, també ha tingut coses "positives" com ara "ha aconseguit tenir una homologable democràcia durant 35 anys, ha donat estabilitat a les classes mitjanes i ha creat l'estat del benestar". L'obsessió i preocupació per l'estabilitat, però, ha acabat sent l'element detonant per la seva decadència.

En l'acte egarenc, Ramoneda ha exposat com a única solució "la regeneració democràtica urgent, que passa per una redistribució real del poder, un poder que s'aferra a un status quo i que ja no percep la realitat". Ramoneda ha recalcat que la voluntat real de regeneració democràtica "hauria de començar per la monarquia, però segurament ens farà mandra posar-nos-hi i crear un problema nou". Tot i així, el filòsof ha remarcat que "estem en una oportunitat única per recuperar la política després d'anys d'indiferència" i ha aconsellat que només es podrà redistribuir el poder "amb pressions molt fortes des de baix, des de la ciutadania, però també s'haurà de fer de manera internacional, tots a l'una, i no nacionalment".

Ramoneda no ha volgut passar l'ocasió per parlar de la crisi moral -segons ell per culpa del nihilisme o la percepció que no existeixen límits ni de creixement ni de rendiment-  però també política que Europa travessa, com tampoc ha obviat la crisi cultural fonamentada en els canvis de concepció de la família, la feina i les religions. "S'ha insistit per interessos polítics a reduir la crisi a un fet purament econòmic, però no és cert, aquesta crisi és de veritat, i marcarà un canvi substancial en el procés civilitzatori", ha deixat anar l'escriptor i ha sentenciat "els moviments socials només acaben vivint i enfortint-se si troben una via d'intervenció política, sinó es van apagant, moviments com la independència o la Pah sembla que han trobat aquesta vessant, perquè la gent vol projectes polítics, no projectes vergonyants!".