Javier González i Isaac Albert, cara a cara Foto: Anna Cuevas

"A Terrassa som 212.000 habitants".
Javier González
Terrassa, independentista? El que Ciutadans té molt clar és que la majoria dels seus ciutadans no ho són. No tenim cap dada ni cap estudi que ens corrobori el que diuen els separatistes i l'Assemblea Nacional Catalana. A la famosa Via Catalana de l'Onze de Setembre van participar-hi més de 4.000 terrassencs, deu n'hi do, però a Terrassa en som 212.000.

Terrassa es va afegir l'any 2011 a les poblacions on es feien consultes al carrer sobre la independència de Catalunya. De més de 175.000 terrassencs cridats, només n'hi van anar 20.168, una partipació de l'11,4 per cent. A la manifestació de 2012 a la ciutat no va haver-hi més de 7.000 o 8.000 persones. I en la darrera Marxa de Torxes, amb prou feines hi havia 1.000 assistents, tot i els 4.000 que va dir l'organització. Són els topalls de l'independentisme local. D'altra banda, a excepció de CiU, no hi ha cap partit a l'Ajuntament que aposti per la separació. Els independentistes són els que són encara que facin molt soroll.  

Sentint-me tan català com espanyol, les raons per separar-me d'Espanya no em convencen, i una àmplia majoria dels meus veïns de Terrassa estic segur que tenen la meva mateixa convicció. Però cal explicar-ho, al marge d'emocions hi ha bones raons per solucionar els problemes sense haver de trencar res.

Explicant per exemple que el fet que els ciutadans més rics d'un territori paguin més impostos va en la línia de construir una societat més justa, pacífica i solidària. Mai a Espanya hi ha hagut tanta llibertat i mai el nivell de descentralització política i econòmica ha estat tan rotund. Els catalans gaudim d'una de les rendes més altes i el català no tan sols no és maltractat, sinó que és vehicular en les institucions fins a la perversitat de tractar al castellà com a llengua estrangera. A més, Catalunya mai ha estat independent d'alguna forma, i el que no existeix en cap democràcia seriosa del món és el dret a l'autodeterminació, perquè és políticament inconcebible, econòmicament representa una reculada i socialment provocaria una fractura. Artur Mas i Oriol Junqueras han dit que estimen Espanya però és mentida, van fer gala d'un cinisme consubstancial en la seva tàctica de sumar voluntats a la independència per mitjà de la raó. Són independentistes perquè els surt dels budells.

L'independentisme, fins ara disfressat de nacionalisme o catalanisme, ha dotat de raons emocionals les noves generacions, des d'institucions públiques i privades s'ha fet un treball que es reflecteix en una exacerbada autoestima del català i un rebuig de l'espanyol. Tot això, tot i que és important, no és suficient per als sobiranistes, i no és suficient sobretot en segments de població que han crescut o es mantenen a distància d'aquesta pedagogia.

Per això han construït un argumentari ad hoc sobre la idea d'una Espanya antidemocràtica que roba els catalans: Catalunya maltractada, espoliada, amb la seva llengua atacada i sense ser reconeguda com a nació condemnada per tant a l'esclavitud. Si Mas i Junqueras estimessin Espanya l'abraçarien, amb les seves virtuts i amb els seus defectes, i llavors la seva apel·lació a la raó transitaria cap al convenciment que la unió és més gran que la suma de les parts. Catalunya a Espanya és més forta a Europa i al món.

Votem i ho sabrem
Isaac Albert

Votem i ho sabrem! Aquí acabaria el meu article. És ben fàcil. Poques coses més hi puc afegir quan estem parlant de democràcia, d’urnes, de demanar l'opinió a la ciutadania, en definitiva de decidir lliurement i democràticament el que som i el que volem ser com a país. Dit això, que Terrassa sigui independentista o, fins i tot, organitzar la mateixa consulta, no conformen pròpiament un objectiu en si mateix, sinó que són eines al servei de la creació del nou Estat.

La finalitat, l’objectiu, no és una Catalunya o una Terrassa independentista, és una Catalunya independent, és la de constituir Catalunya com un nou Estat d’Europa el 2014. Volem que els ciutadans que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin, parlin el que parlin i resin a qui resin, entre ells els terrassencs, decideixin el futur del país, o sigui el seu futur. Són els mateixos que no fa gaires mesos van donar al Parlament de Catalunya una majoria per poder dur a terme una consulta sobre la independència del país. I tenim la ferma voluntat que la consulta es dugui a terme l’any 2014 seguint el mateix procediment que qualsevol altra elecció, amb les mateixes normes i amb la mateixa garantia d'imparcialitat. Nosaltres som una nació i nosaltres decidirem el nostre futur en una votació que està per damunt dels desafiaments o els dubtes.

És evident que no tots impulsarem aquest procés amb el mateix entusiasme, però el que ens legitima és que ho fem per a tothom. Hi ha gent que no vol la independència, però nosaltres la volem per ajudar-los també a ells. El nostre compromís, especialment amb els ciutadans de Terrassa, és que nosaltres serem el soci més lleial i fidel del poble de Catalunya i treballarem per donar la veu al poble català amb una pregunta clara de resposta explícita que ens permeti decidir el nostre futur col·lectiu com a poble.
Necessitem que Terrassa, una ciutat que es va significar per la lluita antifranquista, per la defensa de les llibertats individuals i col·lectives i per la recuperació de la democràcia, faci un pas endavant i és posi, ara també, al servei del país. Nosaltres no volem cap protagonisme perquè el protagonisme és del país. Som conscients que queda molta feina per fer, però allò que ens fa estar convençuts, que ens dóna seguretat, fortalesa i alimenta la nostra esperança, és que aquest no és un projecte de partits, de lideratges personals, ni de sindicats, ni de patronals... és un projecte de país. Analitzar el moment polític i social a partir d’enquestes, de quins partits pugen o baixen, del que diu aquest o altre líder no serveix per a res. La ciutadania ja ha començat a decidir. Digui el que digui el “seu” partit de referència molts ciutadans ja han pres una decisió.

Hauríem de tenir una constitució que ens deixés la llibertat de construir una societat millor, i no pas una constitució que ens limita. La nostra política s'hauria de jutjar segons la salut del nostre poble, el benestar del jovent i de la gent gran i la força de la nostra economia. Amb la independència, Catalunya ocuparà el seu lloc com a membre responsable de la comunitat internacional i al mateix temps mantindrà les relacions d’amistat i bon veïnatge amb l’Estat espanyol mantenint els forts vincles socials que sempre ens hi uniran.  

Faré, i els que em coneixen ho saben, tot el possible perquè tothom pugui votar, perquè els terrassencs que estiguin pel no puguin defensar els seus posicionaments i puguin fer efectiu el seu vot. Només espero que aquests que durant anys s’han omplert la boca de democràcia i llibertat treballin de la mateixa manera perquè jo pugui fer campanya pel sí i pugui votar. Terrassa, ciutat independentista? Votem i ho sabrem.