Els terrassencs Josep Rull, empresonat, i Lluís Puig, a l'exili, formen part de la llista de consellers que l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, vol nomenar. Tot i que encara el seu nomenament no s'ha fet efectiu perquè el govern de Mariano Rajoy no ha publicat els noms al Diari Oficial de la Generalitat (DOG), Rull i Puig han fet arribar a Torra la seva voluntat de tornar a ser consellers del nou govern català.
Josep Rull (Terrassa, 1968)
Vol recuperar la conselleria de Territori i Sostenibilitat des de la presó, prop de set mesos després que fos de destituït pel govern espanyol arran de l'aplicació del 155. Després de declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, Rull, juntament amb altres membres del govern destituït més, va ser empresonat preventivament, acusat de rebel·lió i malversació, i posat en llibertat poc més d'un mes després. Va concórrer a les eleccions en la candidatura de Junts per Catalunya i va ser elegit diputat. El 23 de març, però, el magistrat del Tribunal Suprem va ordenar novament el seu ingrés a la presó d'Estremera de forma preventiva, acusant-lo de rebel·lió.
Durant la passada legislatura, Rull va participar com a conseller del govern de Carles Puigdemont en el trajecte inaugural de la Línia 9 del metro que connecta la ciutat de Barcelona amb l'aeroport. Pendents van quedar, però, les obres del ramal de la Zona Franca. Com a conseller, una de les apostes de Rull ha estat la implantació de la vinyeta -un sistema de pagament anual que pretenia substituir els actuals peatges.
Va ser precisament en l'àmbit de la política territorial que Rull va començar a guanyar notorietat com a portaveu de CiU. En aquella època, va protagonitzar tenses interpel·lacions al Parlament amb el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.
Josep Rull (Terrassa, 1968)
Vol recuperar la conselleria de Territori i Sostenibilitat des de la presó, prop de set mesos després que fos de destituït pel govern espanyol arran de l'aplicació del 155. Després de declarar a l'Audiència Nacional el 2 de novembre, Rull, juntament amb altres membres del govern destituït més, va ser empresonat preventivament, acusat de rebel·lió i malversació, i posat en llibertat poc més d'un mes després. Va concórrer a les eleccions en la candidatura de Junts per Catalunya i va ser elegit diputat. El 23 de març, però, el magistrat del Tribunal Suprem va ordenar novament el seu ingrés a la presó d'Estremera de forma preventiva, acusant-lo de rebel·lió.
Durant la passada legislatura, Rull va participar com a conseller del govern de Carles Puigdemont en el trajecte inaugural de la Línia 9 del metro que connecta la ciutat de Barcelona amb l'aeroport. Pendents van quedar, però, les obres del ramal de la Zona Franca. Com a conseller, una de les apostes de Rull ha estat la implantació de la vinyeta -un sistema de pagament anual que pretenia substituir els actuals peatges.
Va ser precisament en l'àmbit de la política territorial que Rull va començar a guanyar notorietat com a portaveu de CiU. En aquella època, va protagonitzar tenses interpel·lacions al Parlament amb el llavors conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.
Tanmateix, quan CiU va aconseguir governar l'any 2010, no va ser Rull qui es va fer amb la cartera de la conselleria, sinó Lluís Recoder primer i Santi Vila després. Paral·lelament, va anar pujant posicions al partit, primer secretari d'Organització i després coordinador general arran de la renúncia d'Oriol Pujol.
Josep Rull Foto: Adrià Costa
De la mateixa manera, Rull va anar guanyant pes polític al Parlament. Diputat des del 1997, va ser adjunt al portaveu durant una legislatura i va destacar per ser un diputat de tarannà vehement. Especialment relacionat amb les infraestructures, va ser el portaveu de CiU en la comissió d'investigació sobre el Carmel i va protagonitzar dures interpel·lacions sobre la Línia 9 amb el llavors conseller Nadal. Una línia que acabaria inaugurant com a conseller d'infraestructures del govern de Carles Puigdemont.
A partir del 2010, amb CiU al capdavant de la Generalitat, Rull va ser nomenat secretari tercer de la mesa de la cambra catalana, un càrrec que va ocupar durant dues legislatures. Va ser especialment actiu en les negociacions de JxSí que van aconseguir un pacte d'investidura per tal d'evitar noves eleccions. El pacte va comportar la renúncia d'Artur Mas, de qui s'havia especulat que podria ser el successor. Finalment, però, Carles Puigdemont va esdevenir el president d'un govern que va comptar amb Rull com a conseller.
Lluís Puig i Gordi (Terrassa, 1959)
Repeteix com a conseller de Cultura de la Generalitat ara des de Brussel·les, on resideix des de finals d’octubre. Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat fins a ser nomenat conseller, Puig va entrar al Govern al juliol passat per substituir Santi Vila, que llavors va assumir la cartera d'Empresa i Coneixement. L’ara conseller va formar part de la llista de Junts per Catalunya i va renunciar a l’escó a finals de gener per assegurar la majoria independentista al Parlament.
Els últims mesos, Puig ha estat a disposició de la justícia belga per l’euroordre d’extradició emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per malversació i desobediència, que ha quedat rebutjada per “irregular”. El conseller té estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha exercit com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i director de la Fira Mediterrània.
Compromès amb el procés independentista, el conseller va entrar al Govern en el darrer tram de la legislatura fins a la proclamació de la República. Va liderar l’oposició de la Generalitat al retorn de les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida, que van acabar arribant al monestir aragonès l'11 de desembre en aplicació de l’article 155. El govern espanyol, actuant com a responsable del departament de Cultura, va ordenar el trasllat en aplicació de la sentència del jutjat d'Osca.
Repeteix com a conseller de Cultura de la Generalitat ara des de Brussel·les, on resideix des de finals d’octubre. Director general de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat fins a ser nomenat conseller, Puig va entrar al Govern al juliol passat per substituir Santi Vila, que llavors va assumir la cartera d'Empresa i Coneixement. L’ara conseller va formar part de la llista de Junts per Catalunya i va renunciar a l’escó a finals de gener per assegurar la majoria independentista al Parlament.
Els últims mesos, Puig ha estat a disposició de la justícia belga per l’euroordre d’extradició emesa pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena per malversació i desobediència, que ha quedat rebutjada per “irregular”. El conseller té estudis musicals, de dansa, producció audiovisual i d'Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i ha exercit com a director artístic del Mercat de Música Viva de Vic i director de la Fira Mediterrània.
Compromès amb el procés independentista, el conseller va entrar al Govern en el darrer tram de la legislatura fins a la proclamació de la República. Va liderar l’oposició de la Generalitat al retorn de les 44 obres d’art de Sixena del Museu de Lleida, que van acabar arribant al monestir aragonès l'11 de desembre en aplicació de l’article 155. El govern espanyol, actuant com a responsable del departament de Cultura, va ordenar el trasllat en aplicació de la sentència del jutjat d'Osca.
En aquell moment, i ja des de Brussel·les, Puig va mostrar la seva "indignació" i "ràbia continguda" pel trasllat forçós de les obres d'art i va demanar explicacions a PSC i Cs de Lleida: “Hauran d'explicar com vetllen pel patrimoni cultural del Museu de Lleida”.
El passat abril, Puig va ser citat a declarar al jutjat d’Osca com a investigat per un presumpte delicte de desobediència per no haver lliurat les peces d’art de Sixena, però com que resideix a Bèlgica, no va assistir-hi. Sempre ha defensat que en el conflicte per l’art de la Franja es “limitava estrictament a complir els mandats legals".
Lluís Puig, Director General de Cultura Popular. Foto: Adrià Costa
El conseller ha continuat participant en actes culturals des de Bèlgica. De fet, Puig va intervenir en un acte d’homenatge a Manuel de Pedrolo per celebrar la Setmana Catalana a Brussel·les a la delegació del Govern. La seva presència va comportar la destitució per part del govern espanyol de la llavors directora de Relacions Exteriors de la Generalitat, Marina Borrell. Setmanes més tard, un recital literari a favor de la llibertat d’expressió de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana previst inicialment celebrar a la delegació del Govern a la capital belga es va moure al Casal Català.
Director de l’empresa Vesc (Vèrtex Empresarial de Serveis Culturals SL) dedicada a la cançó, la música i la dansa catalana d’arrel tradicional i de tota la Mediterrània, ha ocupat també el càrrec de cap de l'Àrea de Recursos del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Sardanista (Minyons d’en Serrat, Asert), dansaire i director de diversos esbarts (Terrassa, Catalunya Dansa, Igualadí, Ciutat Comtal, Rubí), també ha estat membre del grup folk Ministrils del Raval i fundador i gestor de diverses entitats culturals terrassenques, com ara Carnavalis, Treure Ball, Ball d’en Serrallonga, Atreu o el Grup d'Estudis sobre la Festa Major de Terrassa. Al llarg de la seva trajectòria, també ha endegat i dirigit el projecte Casa de la Música de Terrassa (junt amb Salt, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Manresa) i forma part de les taules sectorials d’Indústries Culturals i de Música pel Pacte Cívic per a la Cultura de Terrassa. Va rebre el Premi Nacional de Dansa el 1984.
Ha publicat diversos llibres centrats en la cultura tradicional com 'Terregada, apunts sobre folklore de Terrassa'; 'Crònica i Calendari de Dansa Tradicional'; 'Danses de la Terra de la Biblioteca Joan Amades, Calendari de danses tradicionals catalanes, Les festes a Catalunya'. A més, ha produït diversos CD i DVD.
