30
de juny
del
2021
Actualitzat
a la
13:25h
Des de 1982, el Capgròs de l'Any s'entrega a un terrassenc o terrassenca que destaqui per la seva aportació a la ciutat. La seva elecció es duu a terme a l'inici de la Festa Major de Terrassa, després del pregó. Enguany, aquest dia serà el pròxim divendres, 5 de juliol, a partir de les 20.30 h del vespre al Raval de Montserrat. L'acte serà obert al públic.
El descobriment del Capgròs de l'Any d'entre tots els "capdidats" és un dels esdeveniments més esperats de la cultura popular terrassenca, i és que s'hi corona un sol personatge conegut d'entre els més de 223.000 egarencs. S'entrega com a reconeixement a la seva tasca per posar la ciutat al mapa.
Després de 29 anys, la cita, organitzada pel Casinet de l'Espardenya, la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana i l'Associació Nans i Capgrossos de Terrassa, ha reconegut personatges com Xavier Coral, Valentí Grau, Josep Rull i Lluís Puig, Jordi Labòria, Ranjit Singh Kaur o Salvador Cardús. El 2020, per primer cop des de la primera edició, el capgròs es va entregar a un col·lectiu, i no a un personatge egarenc concret: es va dedicar al personal sanitari en reconeixement per la lluita contra la Covid-19.
Enguany hi ha tretze candidats (12 i un d'escarni, el Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses), que van presentar la seva candidatura el passat 5 de juny a la tradicional Festa dels Capdidats. Les votacions van estar obertes fins aleshores, i des de llavors, l'artista Jordi Grau ha estat treballant en el capgròs d'aquesta edició.
Un d'ells formarà part, des del pròxim divendres, de la trentena de terrassencs privilegiats que han aconseguit el guardó, i se li entregarà la seva caricatura, en forma de capgròs, per entrar a formar part de la història de Terrassa i d'ara endavant, ser un més dels capgrossos i nans de la ciutat.
Sota aquestes línies podeu conèixer la llista de "capdidats" de l'any 2021 i les raons que han dut l'organització a nominar-los.
Mingo Ferran. Historiador, membre de primera categoria del Carnestoltes i director del Museu de Terrassa. No hi ha res que se li resisteixi quan es tracta de defensar la pàtria terrassenca fins i tot l'hem pogut veure copresentant el programa de divulgació del patrimoni secret de Terrassa «Curiosos» a Canal Terrassa.
Ferran Moreno. Periodista. Actualment el veiem de redactor a TV3, però també ha estat treballant a Canal Terrassa, la Xarxa i Ser Catalunya. Reivindica les desigualtats i reclama l'esperança d'una vida millor a les seves cròniques.
Pol Mallafré. Es defineix com a una persona a qui no li agrada definir-se. Fa filosofia des de les xarxes socials. Si entreu a Youtube el coneixereu com a Mockudramas i el trobareu com a muntador de vídeos. No sabem si és un «colhunter» però ens ha explicat què vol dir estar confinats amb una nena de 4 anys.
Gemma Miralda. Fotoperiodista. Ha treballat regularment a mitjans com el 9 Nou, La Vanguardia o Associated Press Bolivia. Coneix com ningú el nostre territori però també les presons de Bolívia o els carrers de Nova York. La seva professió l'ha portat fins i tot a viatjar entre allò «sagrat» i allò «real». Ha estat al llarg de cinc anys fotografiant els pastors d'altura del Pirineu aragonès i català.
Mabel Flores. Cantautora amb ànima i cor. Reivindica l'empoderament femení des de la «rumba» o el «merengue». Va començar a fer cançons amb només 3 acords a la guitarra. Cantava només per a ella però va arribar a Terrassa al 2011 i la vida li va canviar per sempre. Ha començat el 2021 amb el seu nou treball musical "Meraki".
Uri Bonet. És publicista però de petit ja volia una bateria. A casa li van dir que feia molt soroll, així que se'n va anar a fer pizzes a un forn i amb 16 anys es va comprar la què acabaria sent la seva companya d'escenaris amb Love Of Lesbian. Passarà a la història per ser el primer bateria que actua davant d'un públic sense distància social en un concert en plena pandèmia. Tot un experiment.
Anna Taratiel. Artista. Coneix millor que ningú les parets i els murs de Terrassa. No sabem si ha vist mai un OVNI però ha crescut artísticament amb aquest sobrenom fent els seus grafits als carrers. Ha deixat la seva petjada a Amsterdam, on hi ha viscut, però també a Rio de Janeiro o Madrid.
Irene Trullàs. Editora. Amb Omnia Boks aposta pel Km0 de les lletres. Una editorial compromesa amb la societat i el trencament d'estereotips i que dona cobertura a l'àmbit local. També col·labora amb diferents entitats benèfiques, culturals i esportives. Des del 2019 patrocina el futbol femení del Terrassa FC i de la UE Figueres
Joan Peñarroya. Entrenador de bàsquet format a l'Sfèric. Va triomfar com a jugador a Manresa guanyant una Copa i s'està superant com a tècnic. Va tornar l'Andorra a l'elit i ha portat el Burgos a ser conegut més enllà de la catedral amb tres títols internacionals en pocs mesos.
Josep Rodríguez. Un dels membres de la nova i recentment creada Fundació Educativa Terrassa. Ànima de l'Associació Educativa Can Palet i del Grup de Colònies Ca n'Anglada des d'on fa una tasca socioeducativa amb centenars d'infants i joves del barri imprescindible per avançar cap a l'equitat.
Paula Leitón. Jugadora de waterpolo del CN Terrassa i de la Selecció Espanyola. Amb només 6 anys ja es van fixar amb ella. Diuen que un dia va haver d'escollir entre la natació i el waterpolo. Amb 11 anys s'entrenava al primer equip del Club Natació. Amb 15 anys va participar al Campionat Mundial de Kazan. Amb 16 als JJOO de Rio de Janeiro. I des d'aleshores amb el seu esforç i talent no ha parat de guanyar medalles. El 2016 va fitxar pel CN Sabadell, però actualment la tornem a tenir a casa.
Emma Viñas. Ramadera que posa en valor i fa visible la feina de les dones que fan aquest ofici. Tot i que va néixer a ciutat, de petita ja tenia clar que volia ser grangera. Viu a Can Bogunyà del Mas amb els seus tres fills i el seu marit, amb qui van crear el projecte «El Turó de les Nou Cabres» Es lleva cada dia, ben d'hora, ben d'hora per munyir el ramat de 100 cabres que te i després de portar els seus fills a l'escola fa pasturar les ovelles i les cabres pels camps de Terrassa i arregla els corrals on dormen.
Capdidat Escarni: El Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses. Després de tants anys «fent-ho tot per la ciutat i per la cultura» se’ns en va a Sevilla. Segur que allà sí que se sentirà com a casa. Esperem que el nou Bisbe sigui una mica més obert i proper.
El descobriment del Capgròs de l'Any d'entre tots els "capdidats" és un dels esdeveniments més esperats de la cultura popular terrassenca, i és que s'hi corona un sol personatge conegut d'entre els més de 223.000 egarencs. S'entrega com a reconeixement a la seva tasca per posar la ciutat al mapa.
Després de 29 anys, la cita, organitzada pel Casinet de l'Espardenya, la Coordinadora de Grups de Cultura Popular i Tradicional Catalana i l'Associació Nans i Capgrossos de Terrassa, ha reconegut personatges com Xavier Coral, Valentí Grau, Josep Rull i Lluís Puig, Jordi Labòria, Ranjit Singh Kaur o Salvador Cardús. El 2020, per primer cop des de la primera edició, el capgròs es va entregar a un col·lectiu, i no a un personatge egarenc concret: es va dedicar al personal sanitari en reconeixement per la lluita contra la Covid-19.
Enguany hi ha tretze candidats (12 i un d'escarni, el Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses), que van presentar la seva candidatura el passat 5 de juny a la tradicional Festa dels Capdidats. Les votacions van estar obertes fins aleshores, i des de llavors, l'artista Jordi Grau ha estat treballant en el capgròs d'aquesta edició.
Un d'ells formarà part, des del pròxim divendres, de la trentena de terrassencs privilegiats que han aconseguit el guardó, i se li entregarà la seva caricatura, en forma de capgròs, per entrar a formar part de la història de Terrassa i d'ara endavant, ser un més dels capgrossos i nans de la ciutat.
Sota aquestes línies podeu conèixer la llista de "capdidats" de l'any 2021 i les raons que han dut l'organització a nominar-los.
Mingo Ferran. Historiador, membre de primera categoria del Carnestoltes i director del Museu de Terrassa. No hi ha res que se li resisteixi quan es tracta de defensar la pàtria terrassenca fins i tot l'hem pogut veure copresentant el programa de divulgació del patrimoni secret de Terrassa «Curiosos» a Canal Terrassa.
Ferran Moreno. Periodista. Actualment el veiem de redactor a TV3, però també ha estat treballant a Canal Terrassa, la Xarxa i Ser Catalunya. Reivindica les desigualtats i reclama l'esperança d'una vida millor a les seves cròniques.
Pol Mallafré. Es defineix com a una persona a qui no li agrada definir-se. Fa filosofia des de les xarxes socials. Si entreu a Youtube el coneixereu com a Mockudramas i el trobareu com a muntador de vídeos. No sabem si és un «colhunter» però ens ha explicat què vol dir estar confinats amb una nena de 4 anys.
Gemma Miralda. Fotoperiodista. Ha treballat regularment a mitjans com el 9 Nou, La Vanguardia o Associated Press Bolivia. Coneix com ningú el nostre territori però també les presons de Bolívia o els carrers de Nova York. La seva professió l'ha portat fins i tot a viatjar entre allò «sagrat» i allò «real». Ha estat al llarg de cinc anys fotografiant els pastors d'altura del Pirineu aragonès i català.
Mabel Flores. Cantautora amb ànima i cor. Reivindica l'empoderament femení des de la «rumba» o el «merengue». Va començar a fer cançons amb només 3 acords a la guitarra. Cantava només per a ella però va arribar a Terrassa al 2011 i la vida li va canviar per sempre. Ha començat el 2021 amb el seu nou treball musical "Meraki".
Uri Bonet. És publicista però de petit ja volia una bateria. A casa li van dir que feia molt soroll, així que se'n va anar a fer pizzes a un forn i amb 16 anys es va comprar la què acabaria sent la seva companya d'escenaris amb Love Of Lesbian. Passarà a la història per ser el primer bateria que actua davant d'un públic sense distància social en un concert en plena pandèmia. Tot un experiment.
Anna Taratiel. Artista. Coneix millor que ningú les parets i els murs de Terrassa. No sabem si ha vist mai un OVNI però ha crescut artísticament amb aquest sobrenom fent els seus grafits als carrers. Ha deixat la seva petjada a Amsterdam, on hi ha viscut, però també a Rio de Janeiro o Madrid.
Irene Trullàs. Editora. Amb Omnia Boks aposta pel Km0 de les lletres. Una editorial compromesa amb la societat i el trencament d'estereotips i que dona cobertura a l'àmbit local. També col·labora amb diferents entitats benèfiques, culturals i esportives. Des del 2019 patrocina el futbol femení del Terrassa FC i de la UE Figueres
Joan Peñarroya. Entrenador de bàsquet format a l'Sfèric. Va triomfar com a jugador a Manresa guanyant una Copa i s'està superant com a tècnic. Va tornar l'Andorra a l'elit i ha portat el Burgos a ser conegut més enllà de la catedral amb tres títols internacionals en pocs mesos.
Josep Rodríguez. Un dels membres de la nova i recentment creada Fundació Educativa Terrassa. Ànima de l'Associació Educativa Can Palet i del Grup de Colònies Ca n'Anglada des d'on fa una tasca socioeducativa amb centenars d'infants i joves del barri imprescindible per avançar cap a l'equitat.
Paula Leitón. Jugadora de waterpolo del CN Terrassa i de la Selecció Espanyola. Amb només 6 anys ja es van fixar amb ella. Diuen que un dia va haver d'escollir entre la natació i el waterpolo. Amb 11 anys s'entrenava al primer equip del Club Natació. Amb 15 anys va participar al Campionat Mundial de Kazan. Amb 16 als JJOO de Rio de Janeiro. I des d'aleshores amb el seu esforç i talent no ha parat de guanyar medalles. El 2016 va fitxar pel CN Sabadell, però actualment la tornem a tenir a casa.
Emma Viñas. Ramadera que posa en valor i fa visible la feina de les dones que fan aquest ofici. Tot i que va néixer a ciutat, de petita ja tenia clar que volia ser grangera. Viu a Can Bogunyà del Mas amb els seus tres fills i el seu marit, amb qui van crear el projecte «El Turó de les Nou Cabres» Es lleva cada dia, ben d'hora, ben d'hora per munyir el ramat de 100 cabres que te i després de portar els seus fills a l'escola fa pasturar les ovelles i les cabres pels camps de Terrassa i arregla els corrals on dormen.
Capdidat Escarni: El Bisbe Josep Àngel Saiz Meneses. Després de tants anys «fent-ho tot per la ciutat i per la cultura» se’ns en va a Sevilla. Segur que allà sí que se sentirà com a casa. Esperem que el nou Bisbe sigui una mica més obert i proper.