El creixement poblacional de la comarca del Vallès Occidental depèn en la major part de les migracions, aquesta és la conclusió del darrer informe demogràfic que ha presentat l'Observatori del Consell Comarcal. Des de 2020, el saldo de natural a la comarca registra valors negatius, d'acord amb la baixada general de la natalitat a Catalunya. A Terrassa, que ja té 228.294 habitants, la migració externa és el factor clau per entendre el creixement de la ciutat.

L'informe d'aquest 2025 apunta que el creixement poblacional de Terrassa entre 2021 i 2023 ha estat de 8,5 per cada mil habitants, una xifra que se situa per sobre de la mitjana comarcal, que ha registrat un creixement de 7,9 per cada mil.  Segons l'Observatori del Consell Comarcal, aquest augment es deuria, només, a les migracions externes que ha rebut la ciutat. No obstant això, els indicadors apunten que l'increment de la població estrangera entre 2019 i 2024 ha estat d'un 18% a Terrassa (5.059 persones), una xifra inferior a la de Sabadell o a Sant Cugat, on en creixement ha superat el 25%.

D'altra banda, l'informe constata que un 14,5% de la població de la ciutat és d'origen estranger. Aquesta quantitat, amb dades de 2024, representaven més de 33.000 persones, un nombre que, proporcionalment, està per sobre de la mitjana de la comarcal. Segons aquest estudi del Consell Comarcal, a més, Terrassa seria el municipi del Vallès Occidental amb un major nombre de població estrangera, pel que fa a percentatges, però, Sant Cugat encapçala el rànquing amb un 15,1%.

La majoria de la població estrangera de Terrassa prové del Marroc i representa un 38,2% del total de migrants que viuen a la ciutat. L'altre col·lectiu estranger amb més presència són les persones que provenen de Sud-amèrica. Concretament, els colombians representen el 6,9% dels estrangers i els veneçolans el 5,4%. 

La població amb nacionalitat estrangera al Vallès Occidental és de 122.896 persones l’any 2024, i representen el 12,8% del total de residents, una proporció inferior a la catalana (18%). Els col·lectius més nombrosos són els originaris d’Amèrica del Sud (29%), que per primer cop superen la població africana (27,5%), seguits dels nacionals de països de la Unió Europea (16%).