Un total de 125 empresaris van omplir dimecres la sala d'actes de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa per tal de trobar sortides a l'actual crisi econòmica.
José García Montalvo, catedràtic d’economia aplicada de la UPF, consultor del Banc Mundial, de l’OCDE i del Banc Interamericà de Desenvolupament; Joan Majó, exministre d’Indústria i Energia (any 1985 i 1986), exconseller de la Comissió Europea i enginyer; i Ignasi Mier, conseller delegat de Circutor, van participar com a ponents d’aquesta nova sessió Cambractiva.
Els tres ponents participants van oferir la seva visió multidisciplinar sobre el canvi de model econòmic que travessa el país. Tres perfils diferents (polític, econòmic i empresarial) que amb les seves aportacions van enriquir un debat d’actualitat candent com és la recerca a les possibles sortides de la crisi.
Joan Majó: “No podem pretendre tornar al model, ritme i creixement de fa 3 anys, les polítiques necessàries no són de reactivació, sinó de reconversió”. L’exministre d’Indústria i Energia va assegurar que és absolutament necessària la reconversió del sistema actual, i no pas la reactivació, per sortir de la crisi actual: “La nostra crisi ens demana que inventem dos milions de llocs de treball i no que tornem a recuperar els mateixos llocs de treball que hem perdut, cal identificar quins sectors poden generar demanda laboral”. Joan Majó va destacar que la crisi a Espanya era diferent i específica i va remarcar que “Espanya no pateix una crisi financera, sinó de liquiditat”. Segons el ponent, la crisi de liquiditat va començar quan va deixar d’arribar crèdit exterior al país.
Pel que fa al creixement previ a aquesta situació de dificultats, Majó va esmentar: “vàrem créixer més que altres països però ho fèiem amb un creixement inadequat, per no dir maligne, i la bombolla finalment va esclatar”. A més, va afegir: “llàstima que els problemes dels bancs americans no haguessin arribat uns anys abans, hauríem tingut temps de reacció”. Segons Majó, aquesta crisi de liquiditat, juntament amb una crisi econòmica i del sector de la construcció va provocar un col·lapse: “el mecanisme funcionava, però quan la demanda era de 300.000 habitatges, nosaltres en construíem el doble, i ara tenim un estoc d’habitatges que els experts situen en un milió”.
En el seu diagnosi, va proposar un seguit de mesures per afrontar la situació en els propers anys. En primer lloc va destacar la necessitats d’identificar en quins sectors poden aparèixer noves demandes o augmentar ja les existents. Majó va detallar exemples de sectors en auge com ara els serveis d’atenció a les persones, l’energètic o les telecomunicacions, entre d’altres.
Una altra mesura efectiva, és la reconversió energètica, segons Majó: “no només per cercar noves fonts d’energia, sinó per portar a terme millores d’eficiència energètica”.
En tercer lloc, l’exministre va destacar la necessitat de treballar les habilitats dels perfils professionals: “cal que les habilitats de les persones evolucionin en dues dimensions, d’una banda el reciclatge de coneixements i de l’altra, d’actituds” i va incidir en la necessitat de reformar el marc laboral actual: “els contractes del futur no s’han de basar en un lloguer del temps, seran contractes que fixaran resultats a la tasca dels treballadors, aportant més autonomia a les persones”.
José García Montalvo: “L’única sortida a la crisi passa per l’augment de la productivitat al país”. El catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF va donar una visió macroeconòmica del cas espanyol. “Hem viscut un creixement que ha estat un miratge”, amb aquesta afirmació contundent va iniciar la seva intervenció, i va afegir “hem crescut a força de pic i pala, amb moltes hores de treball, molt ràpidament però amb productivitat negativa, i quan es creix amb productivitat baixa i sense capital tecnològic és negatiu a mig i llarg termini”.
En aquest sentit, García Montalvo va proposar l’augment de la productivitat com a l’única possibilitat efectiva per sortir de la situació actual: “el recurs del tipus de canvi, amb l’entrada a l’euro, ja no es pot utilitzar i el descens dels salaris reals ens empobriria més a tots, així que l’única sortida és l’augment de la productivitat”.
García Montalvo va proposar un seguit de mesures estructurals necessàries per combatre la crisi, entre les quals va destacar en primer lloc la necessitat d’eliminar les traves que impedeixen el canvi del model productiu: “A països com França no entenen que el 95% de les hipoteques tinguin un tipus variable”. A més, va afegir: “a partir de lleis no canviarà el model productiu, s’han d’eliminar les traves”.
En segon lloc, va esmentar la necessitat d’aportar facilitats als mercat immobiliari. El ponent va remarcar que cal impulsar el lloguer com a opció viable per sobre de la compra: “la proporció del lloguer és només d’un 11% a Espanya, és un país on la cultura de la propietat és un fet i ho veiem en què només el 30% de les persones aturades es traslladaria geogràficament per aconseguir un treball”. A més, va afegir que cal eliminar les barreres que impedeixen aquest canvi. Per al foment del lloguer va proposar mesures estructurals en la legislació i flexibilitat en els arrendaments urbans.
García Montalvo també va proposar mesures per millorar el sistema educatiu actual i va aportar dades que demostren que cal una revisió. En aquest sentit, va afegir que el sistema educatiu espanyol no és coherent amb la resta del món desenvolupat i suposa una inversió que no es retorna en productivitat: “cada estudiant universitari costa uns 6.500 € l’any, un terç d’aquests estudiants no acaben els estudis, i el 35% dels que finalitzen acaben treballant en altres sectors diferents de la seva especialitat, és absurd que la gent que està millor preparada depengui de la resta de la gent”. I va afegir una dada clarificadora del seu discurs: “el salari dels treballadors en estudis universitaris ha descendit un 40% respecte als treballadors amb estudis de formació professional”.
Finalment, García Montalvo va incidir en la necessitat d’aplicar reformes en el sistema financer: “no hem de regular més del compte, però sí hem de posar la tisora i regular per tal que els bancs donin més préstecs”.
Ignasi Mier: “És imprescindible una reforma estructural que afavoreixi la productivitat, la contractació i la competitivitat”. Mier va presentar les mesures que està posant en pràctica Circutor per sortir de la crisi, basant la seva activitat en la innovació, la tecnologia i en potenciar la creativitat. “Circutor té vocació internacional, és molt important per a nosaltres potenciar aliances estratègiques a la resta de mercats del món”. Mier va afegir: “Davant aquesta etapa d’incertesa, hem apostat per nous models tecnològics i innovadors, per la revolució energètica, i per la celeritat, per estructures més àgils”.
El conseller delegat de Circutor va remarcar que en el mercat global, la demanda és de serveis i productes locals. Per això, Circutor també va apostar per incrementar les delegacions de l’empresa a altres mercats.
Respecte a la situació actual, Mier va destacar que el pànic entre els empresaris està desapareixent i que per afrontar la crisi calen una sèrie de mesures: “és imprescindible una reforma estructural que afavoreixi la productivitat, la contractació i la competitivitat, així com potenciar la formació per a recuperar valors ètics, morals i de responsabilitat social de l’empresa”. A més va afegir: “molts van creure que l’estat del benestar era la societat de la bona vida”. El conseller delegat de Circutor va destacar també que cal un sistema fiscal que impulsi la reinversió dels beneficis empresarials i que aposti per la innovació.
Mier també va plasmar en la seva intervenció el potencial del mercat espanyol: “actualment tenim més de 10 sectors importants en els quals el mercat espanyol és líder mundial, amb capacitat de reinventar-se, som molt emprenedors”.
José García Montalvo, catedràtic d’economia aplicada de la UPF, consultor del Banc Mundial, de l’OCDE i del Banc Interamericà de Desenvolupament; Joan Majó, exministre d’Indústria i Energia (any 1985 i 1986), exconseller de la Comissió Europea i enginyer; i Ignasi Mier, conseller delegat de Circutor, van participar com a ponents d’aquesta nova sessió Cambractiva.
Els tres ponents participants van oferir la seva visió multidisciplinar sobre el canvi de model econòmic que travessa el país. Tres perfils diferents (polític, econòmic i empresarial) que amb les seves aportacions van enriquir un debat d’actualitat candent com és la recerca a les possibles sortides de la crisi.
Joan Majó: “No podem pretendre tornar al model, ritme i creixement de fa 3 anys, les polítiques necessàries no són de reactivació, sinó de reconversió”. L’exministre d’Indústria i Energia va assegurar que és absolutament necessària la reconversió del sistema actual, i no pas la reactivació, per sortir de la crisi actual: “La nostra crisi ens demana que inventem dos milions de llocs de treball i no que tornem a recuperar els mateixos llocs de treball que hem perdut, cal identificar quins sectors poden generar demanda laboral”. Joan Majó va destacar que la crisi a Espanya era diferent i específica i va remarcar que “Espanya no pateix una crisi financera, sinó de liquiditat”. Segons el ponent, la crisi de liquiditat va començar quan va deixar d’arribar crèdit exterior al país.
Pel que fa al creixement previ a aquesta situació de dificultats, Majó va esmentar: “vàrem créixer més que altres països però ho fèiem amb un creixement inadequat, per no dir maligne, i la bombolla finalment va esclatar”. A més, va afegir: “llàstima que els problemes dels bancs americans no haguessin arribat uns anys abans, hauríem tingut temps de reacció”. Segons Majó, aquesta crisi de liquiditat, juntament amb una crisi econòmica i del sector de la construcció va provocar un col·lapse: “el mecanisme funcionava, però quan la demanda era de 300.000 habitatges, nosaltres en construíem el doble, i ara tenim un estoc d’habitatges que els experts situen en un milió”.
En el seu diagnosi, va proposar un seguit de mesures per afrontar la situació en els propers anys. En primer lloc va destacar la necessitats d’identificar en quins sectors poden aparèixer noves demandes o augmentar ja les existents. Majó va detallar exemples de sectors en auge com ara els serveis d’atenció a les persones, l’energètic o les telecomunicacions, entre d’altres.
Una altra mesura efectiva, és la reconversió energètica, segons Majó: “no només per cercar noves fonts d’energia, sinó per portar a terme millores d’eficiència energètica”.
En tercer lloc, l’exministre va destacar la necessitat de treballar les habilitats dels perfils professionals: “cal que les habilitats de les persones evolucionin en dues dimensions, d’una banda el reciclatge de coneixements i de l’altra, d’actituds” i va incidir en la necessitat de reformar el marc laboral actual: “els contractes del futur no s’han de basar en un lloguer del temps, seran contractes que fixaran resultats a la tasca dels treballadors, aportant més autonomia a les persones”.
José García Montalvo: “L’única sortida a la crisi passa per l’augment de la productivitat al país”. El catedràtic d’Economia Aplicada de la UPF va donar una visió macroeconòmica del cas espanyol. “Hem viscut un creixement que ha estat un miratge”, amb aquesta afirmació contundent va iniciar la seva intervenció, i va afegir “hem crescut a força de pic i pala, amb moltes hores de treball, molt ràpidament però amb productivitat negativa, i quan es creix amb productivitat baixa i sense capital tecnològic és negatiu a mig i llarg termini”.
En aquest sentit, García Montalvo va proposar l’augment de la productivitat com a l’única possibilitat efectiva per sortir de la situació actual: “el recurs del tipus de canvi, amb l’entrada a l’euro, ja no es pot utilitzar i el descens dels salaris reals ens empobriria més a tots, així que l’única sortida és l’augment de la productivitat”.
García Montalvo va proposar un seguit de mesures estructurals necessàries per combatre la crisi, entre les quals va destacar en primer lloc la necessitat d’eliminar les traves que impedeixen el canvi del model productiu: “A països com França no entenen que el 95% de les hipoteques tinguin un tipus variable”. A més, va afegir: “a partir de lleis no canviarà el model productiu, s’han d’eliminar les traves”.
En segon lloc, va esmentar la necessitat d’aportar facilitats als mercat immobiliari. El ponent va remarcar que cal impulsar el lloguer com a opció viable per sobre de la compra: “la proporció del lloguer és només d’un 11% a Espanya, és un país on la cultura de la propietat és un fet i ho veiem en què només el 30% de les persones aturades es traslladaria geogràficament per aconseguir un treball”. A més, va afegir que cal eliminar les barreres que impedeixen aquest canvi. Per al foment del lloguer va proposar mesures estructurals en la legislació i flexibilitat en els arrendaments urbans.
García Montalvo també va proposar mesures per millorar el sistema educatiu actual i va aportar dades que demostren que cal una revisió. En aquest sentit, va afegir que el sistema educatiu espanyol no és coherent amb la resta del món desenvolupat i suposa una inversió que no es retorna en productivitat: “cada estudiant universitari costa uns 6.500 € l’any, un terç d’aquests estudiants no acaben els estudis, i el 35% dels que finalitzen acaben treballant en altres sectors diferents de la seva especialitat, és absurd que la gent que està millor preparada depengui de la resta de la gent”. I va afegir una dada clarificadora del seu discurs: “el salari dels treballadors en estudis universitaris ha descendit un 40% respecte als treballadors amb estudis de formació professional”.
Finalment, García Montalvo va incidir en la necessitat d’aplicar reformes en el sistema financer: “no hem de regular més del compte, però sí hem de posar la tisora i regular per tal que els bancs donin més préstecs”.
Ignasi Mier: “És imprescindible una reforma estructural que afavoreixi la productivitat, la contractació i la competitivitat”. Mier va presentar les mesures que està posant en pràctica Circutor per sortir de la crisi, basant la seva activitat en la innovació, la tecnologia i en potenciar la creativitat. “Circutor té vocació internacional, és molt important per a nosaltres potenciar aliances estratègiques a la resta de mercats del món”. Mier va afegir: “Davant aquesta etapa d’incertesa, hem apostat per nous models tecnològics i innovadors, per la revolució energètica, i per la celeritat, per estructures més àgils”.
El conseller delegat de Circutor va remarcar que en el mercat global, la demanda és de serveis i productes locals. Per això, Circutor també va apostar per incrementar les delegacions de l’empresa a altres mercats.
Respecte a la situació actual, Mier va destacar que el pànic entre els empresaris està desapareixent i que per afrontar la crisi calen una sèrie de mesures: “és imprescindible una reforma estructural que afavoreixi la productivitat, la contractació i la competitivitat, així com potenciar la formació per a recuperar valors ètics, morals i de responsabilitat social de l’empresa”. A més va afegir: “molts van creure que l’estat del benestar era la societat de la bona vida”. El conseller delegat de Circutor va destacar també que cal un sistema fiscal que impulsi la reinversió dels beneficis empresarials i que aposti per la innovació.
Mier també va plasmar en la seva intervenció el potencial del mercat espanyol: “actualment tenim més de 10 sectors importants en els quals el mercat espanyol és líder mundial, amb capacitat de reinventar-se, som molt emprenedors”.
