Un relleu inesperat i necessari de la presidència et va fer president, ara farà 6 anys (8/07/2010), començava una nova etapa tal com vas pregonar. Al teu “Projecte AVAN” en el qual al principi molts hi vam creure, progressivament, s’ha anat  convertint en la desaparició del moviment associatiu per la “fundació privada AVAN”, buscant donar més estabilitat organitzativa, millor imatge i beneficis fiscals per als donants, aixó sí, ha anat en detriment dels socis i voluntaris, de la seva participació efectiva en la vida de l’associació.
 
Jo, actualment, no sóc membre de la junta perquè m'hi vau excloure deliberadament (em preocupava massa de Terrassa i de les formes). Dels últims anys a la junta i tu com a president, tindria molt a dir sobre les formes en la presa de decisions, algunes tan importants com (encara no sabem qui va decidir) l'abandonament del local i l'espai que Mútua de Terrassa ens cedia de forma desinteressada per la rehabilitació. Avui veig amb tristesa com els socis, afectats i voluntaris deixen de ser els protagonistes de la associació per convertir-se en espectadors insubmisos i simplement mal anomenats usuaris. Algunes de les decisions preses avui, en l'anterior presidència haurien escandalitzat alguns dels barons que ara t'aplaudeixen.

Fem una mica de memòria tal com diu l'eslògan del sopar solidari d'aquest any, ara farà 5 anys (12/01/2011), l’Ajuntament de Terrassa va cedir un local de 600m2 (carretera de Matadepera/Pla del Bonaire) després d'una llarga història en buscar i reivindicar un local en condicions i  fruit de  la tenacitat, implicació de moltes persones de Terrassa que es van fer seva la necessitat que la associació pogués disposar d'un local social i de rehabilitació en les millors condicions. Avui el local cedit és un magatzem de trastos i l'excusa és que no tenim diners per a la rehabilitació. Abans cal tenir les ganes, buscar complicitats, crear la il·lusió que es va fer desaparèixer amb la dimissió de l'equip de ciutat de Terrassa (en desacord en les formes de gestió), un grup de ciutadans voluntaris implicats socis i no socis. Et va faltar molta mà esquerre i una dosi d’empatia per resoldre aquest problema, volent passar pàgina. L'has empitjorat i et caldria reconèixer que l'anterior etapa va saber teixir complicitats amb les forces vives de la ciutat.
 
Però jo aniré més enllà, el problema és de quin model de associació volem: una associació participativa, o una fundació privada amb un centre soci-sanitari a nivell comarcal, doncs ja el tenim, per això, el Centre de Terrassa trigarà molts anys en ser una realitat.
 
El passat mes de juny vam celebrar l'assemblea de socis per obligat compliment, mai he vist que es vulgui aprofitar com una oportunitat perquè sigui un dia de reflexió i que puguin parlar els socis (18 socis de presència de 1126 socis).  La dada posa de manifest la poca importància que es dóna a l'assemblea i no ho atribueixo als socis, i, comptant que feia poques setmanes en una jornada de valors es preguntava als assistents que canviarien de l’AVAN, les respostes en aquest entorn no et comprometien a res, les conclusions de l’assemblea, l'informe de presidència inexistent, només uns subratllats amb una visió global, sense voler entrar a analitzar les seus, socis i situació actual, cap sentit crític.
 
En el torn de precs i preguntes et vaig preguntar si la junta actual tenia algun full de ruta per la rehabilitació de l'edifici de Terrassa, la teva sorpresa al rebre la pregunta i la vaguetat en la resposta va ser inqualificable, fent responsable a l’Ajuntament de Terrassa que no havia definit les necessitats de Terrassa, quan es l’Ajuntament qui va gestionar la cessió del local, va fer el projecte arquitectònic i ara cedeix l’espai de un centre cívic per fer les activitats de rehabilitació a Terrassa. Des que ets president que et sento preguntar per les necessitats, potser que els hi preguntis als afectats.
 
Et sento, amb molta tristesa, parlar de competència en el sector, de noves etapes i de delegar totes les funcions, inclosa la associativa, a la directora general, potenciant la visió de fundació privada. La teva obsessió per uniformar a totes les seus amb el mateix uniforme ha creat moltes situacions de desencís, desànim, "ja s’ho faran" era la frase més pronunciada a la ciutat de Terrassa, de "l’AVAN uneix", hem passat a "l' AVAN un eix".
 
Crear un centre soci-sanitari no té massa a veure amb crear una associació participativa activa, reivindicativa, fent amics de la neurologia, creant equips de ciutat, grups d’ajuda mútua, fent de la associació un projecte de ciutat, tal com va ser en etapes anteriors.

Em queda la il·lusió que algun dia els socis veuran la necessitat de tornar als orígens, jo seguiré treballant en la meva ciutat perquè sigui així.

Josep Oriol Capellas Fortino  
Afectat d'esclerosi múltiple des de fa 20 anys 
Soci de l’AVAN nº443 des del 3 abril 2000