El tennis taula és un esport històric a la nostra ciutat. Una bona mostra és que hi ha fins i tot un carrer dedicat a un dels seus grans impulsors, Antoni Bros. A dia d'avui, amb la desaparició de la secció dins de l'Epic Casino, el testimoni el recull el Club Tennis Taula Els Amics de Terrassa, entitat fundada el 2001 i que actualment té un equip a Primera estatal, dos sèniors de lliga provincial i un equip d'infantils. 

En total són 22 jugadors, diversos dels quals han obtingut al llarg de la seva carrera campionats individuals nacionals i estatals, i fins i tot internacionals. A més dels equips federats, el club sempre ha apostat per l'aprenantatge i la formació i per això tenen una escola de tennis taula amb més de 50 persones, la meitat de les quals menors de 14 anys.
Malgrat que per a l'entitat és motiu d'alegria veure com es recupera l'afició pel tennis taula, el seu president, Francesc Gibert, afirma que "en aquests moments tenim dificultats per donar entrada a noves persones perquè no tenim espai".

La seu està ubicada a la Societat Coral Els Amics, al carrer Pantà, del qual són club autònom adherit, i també utilitzen per diverses activitats lúdiques i formatives el gimnàs de l'Institut Blanxart. Les instal·lacions de què ara disposen comporten un problema afegit. Cada cop que s'utilitzen s'han de muntar i desmuntar les taules, amb el corresponent deteriorament. No totes les sales són aptes per acollir els campionats, i per això les han d'habilitar seguint les normes federatives. Tampoc tenen vestuaris ni oficines.

Aquesta situació, "a part d'afectar negativament la imatge del club, afecta negativament la cura del material i la durada i disponibilitat per fer les activitats, a les condicions per a la pràctica esportiva i, en darrer terme, a enfortir les relacions socials entre les persones i entitats terrassenques interessades en el tennis taula i en la federació de tennis taula i la resta de clubs", matisa Gibert.

Reunions i aspiracions
 
El problema de la manca d'espai comença a ser preocupant per a l'entitat ja que els condiciona no només el funcionament del dia a dia sinó les seves expectatives de futur. "Si no podem ampliar les instal·lacions i preferentment tenir una sala amb taules fixes o compartida, tindrem problemes per poder fer front a la demanda de noves places; en el pitjor del casos, fins i tot potser haurem de reduir el nombre d'hores de formació per persona", raona Gibert.

"La tresoreria del club fa inviable recórrer al mercat privat" diu el president del CTT Els Amics. Afirmen que "tampoc hem trobat cap resposta especialment receptiva de les principals entitats poliesportives de la ciutat". Malgrat tot, tenen clar que si volen continuar com fins ara, els cal un local propi. El CTT Els Amics de Terrassa va fer una demanda d'informació, acompanyada per una instància explicant la situació i amb cartes de persones de renom del tennis taula català, a l'Ajuntament sobre la possibilitat de cessió d'un equipament públic per a la pràctica del tennis taula. 

Entre les peticions del CTT Els Amics hi havia que l'equipament hauria de permetre tenir d'entre 6 a 8 taules i disposar d'unes oficines i vestuaris. Preferirien disposar-ne exclusivament per a aquesta activitat però entendrien haver de compartir-lo. Les dimensions del recinte de joc per competir obliguen a una alçada mínima de 3 metres i ha de poder delimitar àrees de joc de 10 x 5 metres. El club subratlla que pot "afrontar certs costos d'adequació de la instal·lació i tots els de manteniment ordinari de l'equipament" i com a contrapartida estaria obert a participar en qualsevol activitat que l'Ajuntament i la ciutat considerés convenient. Però la resposta del consistori, segons diu Gibert, va ser que és molt "improbable" que ho aconsegueixin, ni tan sols un espai compartit.

Es troben doncs en un bon atzucac. I el problema s'agreuga perquè en aquests moments el primer equip de l'entitat, té ben a tocar pujar de categoria ja que es troba en posicions d'ascens. Tanmateix, a hores d'ara, el club hi hauria de renunciar. Expliquen que suposaria un augment de despesa d'uns 6.000 euros anuals, ja que la lliga susposaria desplaçaments per Espanya. Els 6.000 euros ara mateix s'han de dedicar a la despesa "immediata de compra de material" i per "estalviar ja que no descartem recórrer al mercat privat per trobar un local de lloguer, ja sigui de forma permanent o per hores". Gibert avança que estan en negociacions amb una altra entitat egarenca que podria cedir parcialment les seves instal·lacions. Tot i això, fan una crida per si alguna entitat o particular s'ofereix a donar un cop de mà mentre esperen reunir-se amb l'Ajuntament per saber "quines són les nostres possibilitats presents i futures". 

"La situació és del tot frustrant perquè no podem disputar la fase d'ascens", reconeix. Tres anys enrere van quedar segons de Primera estatal i ja van haver de renunciar anar a la fase d'ascens a Divisió d'Honor. Diuen que són optimistes, i que esperen que Terrassa tingui algun dia unes instal·lacions mínimes de tennis taula, com passava ara fa 25 anys, i poder tornar a viure a la nostra ciutat moments històrics com partits de Copa d'Europa o veure en directe jugadors de renom internacional.