El cantant de rap català Lildami (Terrassa, 1994) ha publicat aquest divendres el quart disc, Bentornat (Halley Records), amb què torna al rap dels seus inicis i reivindica el folklore català. En una entrevista amb l’ACN, el terrassenc explica que la producció de l'àlbum és més orgànica i amb menys autotune que en anteriors treballs, i crida a no "menystenir" la cultura catalana pel simple fet d’estar feta a casa. “El que escoltes a fora sempre ha de 'molar' més pel simple fet que no està fet aquí al costat”, lamenta, a la vegada que posa d’exemple els recurrents samples de soul, gòspel i jazz estatunidenc del segle passat, en detriment d’aquells que provenen de la cultura catalana.
Entre barres i dites catalanes, Lildami canta sobre tot l’esforç que l’ha dut fins on és avui dia i deixa clar que continuarà en escena. "Continuo en vigor i soc inamovible com la muntanya de Montserrat", defensa, quan descriu el significat de la cançó Montserrat, amb la que es dirigeix a la seva mare, qui té el mateix nom. Les cançons que inclou, la majoria produïdes per Genís Trani, dues pel Sr. Chen i una per Scotty DK; s’hi troben les ja estrenades El camí, amb Miki Núñez i Black Music Big Band; El ball de la civada; i A contracorrent, també amb la mateixa big band. Ara se li afegeixen Bentornat, Pokkibo -un joc de paraules amb la frase feta “poc i bo”-, Si10vol, amb Galgo Lento; Montserrat, amb Cookah P; Bon vent i barca nova i Prudenci Bars.
“Més barres, més codis, més rap", així defineix Lildami el seu nou disc. Per reivindicar la cultura catalana, Lildami ha fet recerca de dites catalanes i les ha deixat anar al llarg de tot el disc, afegint-hi també elements culturals catalans des de Cavall Fort a Gat i gos, entre molts altres. El seu parer és que no es poden perdre frases i expressions tan úniques i intraduïbles com algunes que canta a Bentornat, així com tampoc es pot perdre l’essència catalana en l'àmbit musical. “Tenim un folklore i una cultura catalana que no te l’acabes”, recorda, i fa una crida a treure pit.
Adaptar la tradició als temps moderns
Un dels temes que més il·lustra el sentit del disc és El ball de la civada, que recupera la clàssica cançó popular catalana per adaptar el seu significat als temps moderns. Segons Lildami, no és un tema amb aspiracions de sonar a la ràdio, però aconsegueix el seu objectiu: agafar l’oda a la feina dels pagesos catalans per traslladar-la al debat sobre la meritocràcia que es ven actualment a les xarxes socials.
D'altra banda, damunt d’un cavall i canviant l’espasa per un micròfon, un dibuix de Lildami posa color a la portada del disc, feta per l’estudi barceloní Vanila. El cantant es veu com un Sant Jordi en el sentit que ha fet “missions secundàries”, al·ludint al pas per la televisió, la ràdio i altra música. “Ara Sant Jordi ja està, he matat el drac, i tornem a la missió principal, que és rapejar”, sintetitza.
Tot i que Lildami creu que les seves cançons no tenen a priori una càrrega política activa, el raper defensa la llengua i intenta fer-ho en cada ocasió que pot. “Per desgràcia, el simple fet de cantar en català avui dia és una forma de fer política, encara que potser no hauria de ser així, i potser aquí és el que falta de la normalització”, apunta. Segons Lildami, queda feina per fer quan la gent diu que la música en català no “mola”. Per a ell, la batalla és aconseguir que no s’englobi tota la música en català en un sol gènere, tot i que la veu molt difícil de guanyar, i posa d’exemple que Lluís Llach i Mushka no es poden posar al mateix sac.
