El meu cap de cartell de la Festa Major 2010 no és ni de bon tros la cantant Bebe, ni tampoc el mallorquí Tomeu Penya, ni molt menys la nostàlgia d'El Consorcio ni l'etern retorn del Peret. Podria ser la Mayte Martín i les seves lletanies flamenques. Però, després d'haver-los vist i escoltat en el seu primer disc, no tinc cap mena de dubte que el gran grup que actua a Terrassa durant aquests sis dies són els locals Estúpida Erikah, liderat per l'inspirat i iconoclasta Lluís Bòria.
Finalment, una programació austera com la d'aquest any ha tingut l'encert de deixar un espai central per bandes terrassenques al Vapor Ventalló, que no sigui només el seu exili alternatiu al Parc de Vallaparadís dins el 'Jove, tu també pots… '. Algun dia la iniciativa del Consell de la Joventut, però, hauria de reformar el seu lema per fer-lo menys quico. A l'anomenat Vapor Emergent, els locals Estúpida Erikah actuaran divendres, a dos quarts de dotze. I es podrà tornar a viure aquella sensació perduda de principis dels vuitanta quan, un grup de casa, tocava al mateix escenari on després apareixeria alguns dels noms estatals que realment representaven una icona dels canvis socials de l'època.
I és que els Estúpida Erikah, amb aquest nom que tanta gràcia farà als que no tenen sentit de l'humor, han publicat un dels millors discos catalans de la temporada, 'Decorant interiors, decorant exteriors' (Temps), i en directe no s'havia vist mai actuar un grup d'aquí amb tanta convicció, complexitat i sentiment. A nivell de qualitat, només se'ls podria comparar amb la tropa hip hop dels Sólo los Solos, però a més que aquests ja s'han separat el millor dels de Can Parellada sempre ha estat la producció del Griffi i la rima del Juan Sólo més que no pas les seves postes en escena.
En canvi, el grup del Lluís Bòria ha trobat l'equilibri entre l'estudi de gravació i l'encontre amb el públic i encara tenen terreny per progressar. El seu és un pop contemporani, amb les millors influències del moment, però amb una connexió amb l'entorn més immediat que li atorguen els seus components i unes lletres que descriuen millor l'estat d'ànim d'aquesta ciutat i de la seva gent que tots els plans de comunicació municipals junts. Perquè un tema com 'La princesa alegre' no és altra cosa que un himne generacional per la posteritat.
Finalment, una programació austera com la d'aquest any ha tingut l'encert de deixar un espai central per bandes terrassenques al Vapor Ventalló, que no sigui només el seu exili alternatiu al Parc de Vallaparadís dins el 'Jove, tu també pots… '. Algun dia la iniciativa del Consell de la Joventut, però, hauria de reformar el seu lema per fer-lo menys quico. A l'anomenat Vapor Emergent, els locals Estúpida Erikah actuaran divendres, a dos quarts de dotze. I es podrà tornar a viure aquella sensació perduda de principis dels vuitanta quan, un grup de casa, tocava al mateix escenari on després apareixeria alguns dels noms estatals que realment representaven una icona dels canvis socials de l'època.
I és que els Estúpida Erikah, amb aquest nom que tanta gràcia farà als que no tenen sentit de l'humor, han publicat un dels millors discos catalans de la temporada, 'Decorant interiors, decorant exteriors' (Temps), i en directe no s'havia vist mai actuar un grup d'aquí amb tanta convicció, complexitat i sentiment. A nivell de qualitat, només se'ls podria comparar amb la tropa hip hop dels Sólo los Solos, però a més que aquests ja s'han separat el millor dels de Can Parellada sempre ha estat la producció del Griffi i la rima del Juan Sólo més que no pas les seves postes en escena.
En canvi, el grup del Lluís Bòria ha trobat l'equilibri entre l'estudi de gravació i l'encontre amb el públic i encara tenen terreny per progressar. El seu és un pop contemporani, amb les millors influències del moment, però amb una connexió amb l'entorn més immediat que li atorguen els seus components i unes lletres que descriuen millor l'estat d'ànim d'aquesta ciutat i de la seva gent que tots els plans de comunicació municipals junts. Perquè un tema com 'La princesa alegre' no és altra cosa que un himne generacional per la posteritat.
