El Papa Francesc va decidir, el passat divendres 5 de juny, beatificar el frare Fra Cebrià de Terrassa i vint-i-cinc companys més, màrtirs entre juliol de 1936 i febrer de 1937, per la seva actuació davant de la revolució anarquista que va acompanyar l'inici de la Guerra Civil. 

Mitjançant un decret, el Sant Pare va deixar obert el camí del reconeixement d'aquests frares, que se sumen al beat fra Carmel de Colomers que, durant la Guerra es van haver de dispersar, van patir amenaces i delacions i, segons els Frares Franciscans de Catalunya i Balears, van ser assassinats en grup, però la majoria van morir en solitari durant les primeres setmanes de la revolució. 

En aquesta beatificació, també es destaca la dispersa edat de tots els sants que es faran màrtirs. “N'hi ha de totes les edats; des d'ancians benerables fins a jovenets de divuit o dinou anys”, destaca la nota. En tots els casos, però, els testimonis informen que van morir confessant la fe “amb valentia”, plens de confiança en Déu i perdonant els assassins. 

Fra Cebrià de Terrassa

Fra Cebrià de Terrassa (Ramón Gros Ballbé) va néixer a Terrassa el 23 de gener de 1871. Després dels estudis va entrar a treballar en un comerç de Barcelona. Va vestir l'hàbit de caputxí fins al 7 de setembre de 1893. Després de professar temporalment va passar un any a Pamplona. Més tard, va tornar a Arenys de Mar i d'allà a Igualada. Fra Cebirà va estar destinat a les Filipines, Centre Amèrica i de nou a la província barcelonina. Va exercir els oficis de distribuidor d'almoïnes, porter, sagristà i sastre. Afirmen que per la seva jovialitat va ser considerat el prototip de l'alegria franciscana, si bé era un religiós discret i humil. Va ser detingut i maltractat pels milicians. Va ser afusellat el 28 de juliol de 1936.