Imatge del primer concurs, celebrat el 2 d'octubre de 1932 Foto: tblog.tarragona.cat En motiu del XXVè Concurs de Castells de Tarragona, DiariCasteller.cat inicia una sèries d'articles al voltant de les diverses edicions del certamen.
El 2 d'octubre de 1932 Tarragona va acollir a la seva plaça de Braus el primer Concurs de Castells de la història. Hi van participar les dues colles de Tarragona (Colla Vella dels Xiquets de Tarragona i Colla Nova dels Xiquets de Tarragona) i les dues de Valls (Colla Nova dels Xiquets de Valls i Colla Vella dels Xiquets de Valls), mentre que les tres agrupacions del Vendrell (Mirons, Caneles i Nens), no hi van ser per motius polítics.
Durant els mesos previs a la cita castellera, molts mitjans van mostrar el seu entusiasme pel certamen. La periodista Raquel Sans, autora d’un documental sobre les 25 edicions del Concurs, va més enllà i ha assegurat en diversos mitjans de comunicació que la idea d’un certamen va sorgir de gent com Pau Casals, que de fet va ser-ne el president. Segons Raquel Sans, Pau Casals va ser-ne l’impulsor, ja que veia necessari una cita com el Concurs per donar impuls a uns castells que havien revifat durant el final dels anys 20. Aquell mateix any, per exemple, la Colla Vella Xiquets de Valls havia fet història a l’Arboç carregant el 4 de 8 i descarregant el 2 de 7. Sobre Pau Casals, el Diari de Tarragona del 29 de setembre de 1932, publicava: «És ja un fet, i un fet que ens emplena a tots de satisfacció i entusiasme. L’eximi artista Pau Casals, un dels homes més entusiastes de la nostra terra en matèria de castells i un dels aficionats més entesos, ha acceptat en carta afectuosa que tenim a la vista, el lloc de la Presidència del Jurat. No cal dir que això, per a totes les colles concursants, representa una plena garantia d'encert, posat que l'entusiasme casteller de Pau Casals no està esclusivitat en l'actuació dels castellers vendrellenes, sinó que ha seguit sempre amb el més viu interès, l'actuació de totes les colles». Amb Pau Casals, van formar part del jurat Amadeu Martorell, Francesc Blasi Vallespinosa, Martí Güell i Bonaventura Olivé.
Anunci aparegut al Diari de Tarragona el 9 de setembre de 1932, amb la primera data Ara bé, des dels mitjans com el Diari de Tarragona o la Crònica de Valls, diverses persones van criticar-ne el dia, que inicialment havia de ser el 24 de setembre, i, sobretot, la ubicació. Al Diari de Tarragona hi podíem llegir, per exemple, al setembre de 1932, frases com aquestes «Voldríem fer una observació als organitzadors del mateix. No és una equivocació el celebrar el concurs el dissabte a la tarda? S'ha de tenir en compte que ens trobem al ple de la recol·lecció de les collites i la gent, a desgrat de l'interès que desperta la lluita castellera, no es desplaçaran amb tanta facilitat en un dia feiner com en un de festiu». I a la Crònica de Valls del 10 de setembre es publicava aquesta carta d’Albert Bonet, on s’afirmava «No és possible que els castells a la plaça de braus siguin tan alts i tan ferms com a la plaça de la Font o de les Cols, perquè els mancarà l'ambient popular que els anima, i els braços, sobretot els braços, que els ajuden, i els cossos que els serveixin de coixí si es desplomen. Com faran a la plaça de braus, la prova genuïnament tarragonina, l'arriscada pujada i baixada de l'espadat per les escales de la Seu? »
El Concurs no es mogué d’emplaçament, però si de dia i les bases, així com la puntuació, van anar variant els dies previs. La Crònica de Valls resumia així els sistema de puntuació final: «Després de fer els tres castells de concurs, les colles poden provar el castell de vuit sumant-se als punts obtinguts en els tres castells, 20 punts si posen els dosos, 34 si es fa el castell i 45 si es descarrega. D'aquesta manera si que es veurà el castell de vuit ja que uns per agafar els 20 punts i altres per, més tothom l'haurà de provar. Exemple: Una colla fa el 2 de 7, el 3 de 7 aixecat per baix i el 5 de 7 i guanya 110 punts; una altra fa el 3 de 7 aixecat per baix,el 5 de 7 i el 4de7 amb el pilar de cinc al mig, i en guanya 90 punts ». El castell de 8, no va arribar però. Això si, la Colla Nova de Valls el va portar a plaça, però va quedar en intent.
La plaça de Braus va acollir el primer certamen casteller, que va comptar amb la complicitat dels mitjans. El Diari de Tarragona, per exemple, en va parlar els cinc dies previs al concurs i va aportar tota li informació que un es pot arribar a imaginar: les bases, els membres del jurat, les puntuacions, horaris... La Crònica de Valls va informar dels horaris de trens per desplaçar el públic fins a Tarragona, 1,85 pessetes en segona classe i 1,25 pessetes en tercera.
Just a les tres del migdia es va iniciar el primer concurs, que va comptar amb una assitència de públic d'entre 8.000 i 10.000 espectadors. La Colla Vella de Valls, en va ser la guanyadora, amb el 3 de 7 aixecat per sota, el 2 de 7 i el 5 de 7 com a millors castells.
Classificació del primer Concurs de Castells Foto: www.concursdecastells.cat
La Colla Vella dels Xiquets de Valls esdevenia la primer guanyadora i la Colla Nova vallenca va ocupar el segon lloc. Com és d'esperar, els mitjans vallencs es van desfer en elogis amb els seus castellers. La Crònica de Valls es referia a l'arribada dels guanyadors a Valls d'aquesta manera: «En arribar a Valls el tren especial que conduïa a la Colla Vella era esperat per una immensa multitud que vibraven d'entusiasme; en entrar el tren a agulles, una orquestra tocà un pas doble mentre alguns castellers que ja havien arribat abans aixecaven un castell. En entrar al vestíbul el cap de colla Rabassó amb la copa esclatà una ovació i uns visques. El passeig de l'Estació anava d'ampla a ampla. Era una veritable manifestació castellera. Es dirigí tothom a la Casa de la Ciutat, tocant la música i allí la colla vella aixecà un quatre de set i un pilar de cinc que es distingí per les fligranes que l’embelliren. Com no hi ha havia gralles en fer els castells tocava la música. Llavors tothom anà al Bar Modern, local de la colla, al Pati, i allí es repetí el quatre de set i el pilar de cinc, canviant quasi tots els castellers. Eren vora les dotze de la nit quan es donà la festa per acabada»
