L’establiment de la immigració a la perifèria urbana va aglutinar cultures regionals separades de la tradicional terrassenca, principalment en l'aspecte lingüístic. L'enyorança de la seva terra i la voluntat de preservar la seva cultura va fer possible l’aparició de cases regionals que van mantenir els lligams amb els pobles de procedència. Als anys noranta l’Ajuntament de Terrassa va començar a tenir vincles amb algunes d’aquestes poblacions amb visites recíproques d’ambdues autoritats, principalment per les respectives festes majors.

Algunes d’aquestes ciutats han adoptat el nom de Tarrasa o Terrassa en el seu nomenclàtor, com per exemple; Fiñana, Abrucena, Jàvia, San José de la Talaia, Còrdova, Càceres, Àvila, Almeria, Seseña (Toledo), Villa del Prado (Madrid), Albacete, Adra, Soria, Roquetas de Mar (Alacant), Cartagena, Comenar de Oreja, Alcoi. També ciutats catalanes com Sabadell, Montcada, Sant Coloma de Gramanet, Viladecavalls, Castellar del Vallès, Sentmenat, Matadepera, Rubí, Olot, Mataró, Sant Vicenç dels Horts, Reus, Manresa, Badalona, Ciutadella, Abrera, Lleida, Collbató, Castelldefells, Viladecavalls, Vinaròs...

Les grans ciutats com Madrid, en el barri de Zofío, i Barcelona en el barri de Gràcia tenen dos carrerons amb el nom de Tarrasa i Terrassa, respectivament.

En el segle XV Barcelona va ser la primera població que va tenir un vial amb el nom del «carrer d’En Terrassa». És l’actual carrer del Bonaire situat al Born del qual sols se’n conserva un fragment ja que bona part del mateix fou destruït per Felip V, en enderrocar el barri de la Ribera per construir la Ciutadella.

Si bé nombroses cases de l’antic carrer en el segle XV pertanyien al Priorat de Santa Maria de Terrassa, no era per aquest motiu que portava aquesta denominació. Sembla més raonable que provingués segurament d’algun dels cavallers o nobles terrassencs de cognom Terrassa, procedents del castell de Vallparadís, que entre els segles XII-XIV assoliren càrrecs civils i eclesiàstics de rellevant importància.