Joan Martínez Prieto i Carlos Garrido Foto: Joan Manel Oller

Carlos Garrido és un noi gironí de 32 anys amb una discapacitat important. Pateix una paràlisi cerebral que li impedeix des que era petit moure el maluc i l'obliga a anar amb sempre amb crosses. La seva és una història de superació personal, i ve força sovint a Terrassa per assolir nous reptes. És d'aquells que defensa que no hi ha barreres si hi ha voluntat per fer front a les dificultats.

Joan Martínez Prieto és el delegat de la Federació Internacional de Yawara Jitsu a Catalunya i té un centre a l'avinguda d'Àngel Sallent. És el mestre de Carlos Garrido i li prepara sessions especials i individuals.

Com li explicaria a la ciutadania què és la defensa personal científica (és a dir, el que s'anomena yawara jitsu adaptat)?
Una especialitat per a discapacitats físics i/o sensorials que, a més de la millora terapèutica que permet, dota el practicant de recursos que repercuteixen en l'estat emocional, sense cap mena de dubte. Jo li recomanaria a tothom que ho descobrís, perquè és molt poc conegut a casa nostra i paga realment la pena saber de què es tracta.

Com ha vingut a espetegar a Terrassa un noi que habitualment es mou per Girona?
La resposta és molt fàcil. Vaig buscar per internet i vaig veure que era l'únic lloc a Catalunya on feien yawara. A la xarxa se'n parlava molt bé. Vaig considerar que havia de posar-me en contacte amb en Juan, i després de fer-ho, vaig agafar el cotxe i vaig venir cap aquí. Em va convèncer tot el que vaig veure i el que el yawara em podia oferir per millorar la meva discapacitat.

I la va encertar de totes totes, pel que sembla. I en Juan Martínez està encantat amb la seva evolució.
Els desplaçaments amb les dues crosses ara són molt més fàcils. Són realment les meves cames. Formen part del meu cos. Mai m'hauria pogut arribar a imaginar estar en el punt en què estic ara.

Com ha anat?
Fantàstic. He agafat confiança, seguretat, autoestima... Sóc una altra persona, com es pot comprovar, i com veuen les persones que em coneixen de més a prop. I en Joan és un professor extraordinari que es desviu perquè jo millori dia a dia i a cada classe hi introdueix elements nous. Ja sap que sempre li faig abraçades. Sóc així.

En certa manera, estan desenvolupant una nova disciplina de les arts marcials.
I és bo per al mestre i també per a l'alumne. Els dos aprenem una mica més cada dia. Per al mateix yawara, que pot fer un pas més que pot començar a ser conegut i reconegut. Entre mestre i alumne s'ha establert una relació d'amistat, de complicitat.

I això d'apostar pel yawara i no per qualsevol altra modalitat esportiva-terapèutica? No em negarà que és una decisió que pot sorprendre.
Sempre m'ha agradat l'esport, i dels 4 als 12 anys vaig fer natació, i després culturisme. Però no m'omplia del tot.

I el pas cap a una nova disciplina?
Les arts marcials sempre m'han atret, de la mateixa manera que el reiki i les tècniques de tipus oriental. En aquest sentit, el yawara m'oferia tot el que jo buscava. És una rutina de la qual ja no puc prescindir. I em veig molt anys practicant-la. Només creuar  la porta del dojo ja entres en un altre món, en una altra dimensió, en un lloc on et pot sentir relaxat. I on saps que sortiràs havent après coses noves.

Què més li ha ensenyat aquesta esport?
A respectar el mestre, a tenir disciplina, a respectar els altres, a patir per aconseguir els objectius.

Tot es forja en el cos i en la ment com es diu en la majoria de pràctiques orientals?
Sóc més conscient de les meves debilitats i també de les meves potencialitats. I he conegut habilitats per controlar l'estrès en moments complicats. Era molt important fer-ho. I ara conec les tècniques i tot em resulta molt més fàcil.

Ha complert les seves expectatives.
I tant. Les he superat, i amb escreix. Ara només vull avançar i anar canviant de cinturó. És el meu gran objectiu. I remarcar que l'estona que estic practicant m'oblido de tot.

Ser vostè monitor de yawara és una possibilitat que li passa pel cap?
Mai s'ha de descartar res. Seria una bona opció, però encara és massa aviat per parlar-ne