Reobrir el trànsit o tancar la Rambla totalment. Aquesta és la qüestió que batega amb força en paral·lel a l'asfíxia comercial de la zona. La postura dels paradistes del Mercat de la Independència és pràcticament unànime a favor de l'obertura i els comerciants també coincideixen en la urgència de fer-hi activitats i retornar als temps en què el centre era sinònim de caliu econòmic. La recent campanya per potenciar el comerç local i la jornada familiar amb bicicletes de dissabte passat, 'Que rodi la Rambla', són dos bons punts de partida. Però encara s'ha de pedalar molt més.

David Garrofé, secretari general de la Cecot, considera que la Rambla es troba "en una situació una mica estranya, amb un comerç que s'ha ressentit d'unes obres molt llargues del metro". Garrofé apunta una solució diametralment oposada a la dels paradistes del Mercat: el tancament absolut. "Serviria per fer una aposta clara de dinamització i convertir la Rambla en una zona lúdica molt potent. No està gens clar que la reobertura al trànsit signifiqui un increment de l'activitat comercial. És imprescindible repensar el tema perquè estem parlant d'un eix comercial fantàstic".

El secretari general de la Cecot encara va més lluny. "Els botiguers d'aquella zona només faran negoci quan la Rambla estigui tancada". Garrofé, que es queixa de la poca claredat "dels espais per als vianants i dels de circulació", diu que una altra cosa és la definició del model.

Obertura parcial
Una altra veu autoritzada per analitzar l'afer és Josep Prats, director gerent de la Cambra. "S'ha demostrat que, en general, habilitar el centre exclusivament per als vianants permet combinar el lleure i l'oci amb la compra; fa de tractor. La Rambla ha d'acabar sent la ronda comercial de la gent que es belluga pel centre". El director gerent de la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa admet que les obres del metro hi han passat factura. "La dinamització tindrà un procés de maduració lent i la crisi també hi té molt a veure. És possible que s'hagin creat altres dinàmiques i que la Rambla ja no estigui en el punt de mira. Però si no s'hi fa res no hi passarà res".

Prats apunta una curiosa iniciativa, una mena de prova pilot consensuada. "Es podria fer una obertura parcial durant unes determinades hores però ha de ser una experiència ben dissenyada, amb uns paràmetres i uns indicadors clars i en què tothom estigui d'acord.

El director gerent de la Cambra també creu que "molta part de la tensió ciutadana és producte de la mobilitat", per la qual cosa proposa avantatges i/o facilitats  per a l'aparcament i treure profit de la gentada que es passeja pels entorns. "Hi ha una gran quantitat de gent que passa pel Raval i pels carrers laterals, i s'hauria de fer quelcom que els fes entrar al Mercat i a la Rambla".

Opinions de tot tipus
Anabel Arjona, presidenta de l'Associació de Veïns del Centre Històric, diferencia tres tipologies de reaccions a la Rambla: "Els qui hi viuen, que noten més tranquil·litat i menys contaminació; els comerciants, que no ho veuen tant bé, i persones que vénen d'un altre barri o d'una altra ciutat que estan emprenyades perquè no la poden creuar amb el cotxe". Segons Arjona, hi falta molt dinamisme. "És una llàstima perquè la zona ha quedat morta. Abans hi havia més botigues però ara hi queda poca cosa. Tot s'ha desplaçat a la Font Vella i al carrer de Sant Pere".