L'Ibra Diop és migcampista i té 16 anys. Juga al Club de Futbol La Maurina i el futbol ha estat la seva porta d'entrada per conèixer a molts dels seus amics. Enguany, el seu equip ha quedat cinquè de la lliga, una bona posició, però aquesta és, tan sols, una de les victòries aconseguides. L'altre, és més costosa. És una carrera que l'Ibra, juntament amb la Núria Comelles, està corrent i ja gairebé atrapa la meta. L'Ibra viu acollit a casa la Núria. Ara, el seu objectiu és deixar d'estar sense papers per poder escolaritzar-se el més aviat possible.
L'Ibra és senegalès i va arribar a Catalunya quan tenia 15 anys. Va arribar sol amb la idea de millorar el seu futur. Però el viatge que va emprendre cap a una vida millor el tenia idealitzat i, a la pràctica, les coses no van ser tan fàcils. Va marxar de Tivaouane, el seu poble del Senegal, i va arribar a Terrassa després d'haver passat per París i ho va fer amb un passaport fals. El seu primer habitatge a la ciutat era un pis d'uns senegalesos coneguts, però havia de pagar per ser-hi i això l'obligava a treballar venent CD. El primer contacte amb el Club de Futbol La Maurina va ser des de l'altre costat de la tanca. Quan l'Ibra anava a treballar passava per davant i s'hi fixava i, mica en mica, va anar coneixent la gent del club. Va poder començar a jugar a futbol, el seu esport preferit, quan un dels entrenadors del club va pagar-li la fitxa. A partir d'aquí, va anar fent amics.
Entre les famílies que s'hi van acostar, hi ha la de la Núria Comelles. Progressivament es van anar fent més propers i, ara, l'Ibra viu amb ells acollit. Però la seva situació és il·legal. Un dels passos fonamentals per aconseguir la millor vida que l'Ibra va sortir a buscar és tenir una escolarització i, per això, li cal regularitzar la seva situació. “Vam pensar que, per molt que l'ajudéssim, el més important era que aconseguís els papers”, explica la Núria. Però l'Ibra té només 16 anys i el procediment habitual per aconseguir els papers passa, primer, per un centre de menors. Això, evidentment, no és el que la Núria ni l'Ibra volen. És una opció descartada. El seu és un cas excepcional.
La Núria va optar per alçar la veu. Va decidir fer conèixer el cas de l'Ibra i sembla que està donant resultat. Les cartes al diari van fer que Isaac Albert, tinent d'alcalde de l'àrea d'Acció Social i Drets Civils, parés atenció al cas. El paper que va prendre aleshores va ser el de fer el màxim acompanyament a la família. Els serveis socials van obrir l'expedient del cas i van iniciar els tràmits legals per fer possible l'acollida. “Els tràmits que s'han de fer poden semblar injustícies i una forma d'alentir la normalització, però és la manera de dur a terme el procés amb les màximes garanties”, d'aquesta manera, Albert explica la necessitat de seguir els passos marcats, tot i que “la realitat faci evident que els tràmits alenteixen l'acollida”. A partir d'aquí, la família de la Núria i l'Ibra, van iniciar les converses amb una assistent social i, des d'aquí s'havia de generar el contacte amb la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència). Primer, aquesta havia de ser l'única via definitiva, però “molt lenta i amb moltes preguntes”, com diu la Núria.
Finalment, sembla que l'Ibra podrà escolaritzar-se el proper curs. Després d'anar al programa de televisió Els Matins de TV3, la gestió del cas s'ha agilitzat enormement. La Núria i l'Ibra s'han pogut posar en contacte directament amb la DGAIA i només els queda una partida de naixement que ha d'arribar del Senegal —on els tràmits legals són més lents— per regularitzar la situació de l'Ibra, normalitzar l'acollida i donar-li una formació que la Generalitat haurà de valorar com serà. La propera entrevista amb la DGAIA acabarà de resoldre els dubtes que queden per tancar el cas.
La temporada que ve l'Ibra seguirà jugant amb els seus companys del Club de Futbol La Maurina i, segurament, el camí de les victòries que li donarà l'esport serà molt més agraït.
L'Ibra és senegalès i va arribar a Catalunya quan tenia 15 anys. Va arribar sol amb la idea de millorar el seu futur. Però el viatge que va emprendre cap a una vida millor el tenia idealitzat i, a la pràctica, les coses no van ser tan fàcils. Va marxar de Tivaouane, el seu poble del Senegal, i va arribar a Terrassa després d'haver passat per París i ho va fer amb un passaport fals. El seu primer habitatge a la ciutat era un pis d'uns senegalesos coneguts, però havia de pagar per ser-hi i això l'obligava a treballar venent CD. El primer contacte amb el Club de Futbol La Maurina va ser des de l'altre costat de la tanca. Quan l'Ibra anava a treballar passava per davant i s'hi fixava i, mica en mica, va anar coneixent la gent del club. Va poder començar a jugar a futbol, el seu esport preferit, quan un dels entrenadors del club va pagar-li la fitxa. A partir d'aquí, va anar fent amics.
Entre les famílies que s'hi van acostar, hi ha la de la Núria Comelles. Progressivament es van anar fent més propers i, ara, l'Ibra viu amb ells acollit. Però la seva situació és il·legal. Un dels passos fonamentals per aconseguir la millor vida que l'Ibra va sortir a buscar és tenir una escolarització i, per això, li cal regularitzar la seva situació. “Vam pensar que, per molt que l'ajudéssim, el més important era que aconseguís els papers”, explica la Núria. Però l'Ibra té només 16 anys i el procediment habitual per aconseguir els papers passa, primer, per un centre de menors. Això, evidentment, no és el que la Núria ni l'Ibra volen. És una opció descartada. El seu és un cas excepcional.
La Núria va optar per alçar la veu. Va decidir fer conèixer el cas de l'Ibra i sembla que està donant resultat. Les cartes al diari van fer que Isaac Albert, tinent d'alcalde de l'àrea d'Acció Social i Drets Civils, parés atenció al cas. El paper que va prendre aleshores va ser el de fer el màxim acompanyament a la família. Els serveis socials van obrir l'expedient del cas i van iniciar els tràmits legals per fer possible l'acollida. “Els tràmits que s'han de fer poden semblar injustícies i una forma d'alentir la normalització, però és la manera de dur a terme el procés amb les màximes garanties”, d'aquesta manera, Albert explica la necessitat de seguir els passos marcats, tot i que “la realitat faci evident que els tràmits alenteixen l'acollida”. A partir d'aquí, la família de la Núria i l'Ibra, van iniciar les converses amb una assistent social i, des d'aquí s'havia de generar el contacte amb la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència). Primer, aquesta havia de ser l'única via definitiva, però “molt lenta i amb moltes preguntes”, com diu la Núria.
Finalment, sembla que l'Ibra podrà escolaritzar-se el proper curs. Després d'anar al programa de televisió Els Matins de TV3, la gestió del cas s'ha agilitzat enormement. La Núria i l'Ibra s'han pogut posar en contacte directament amb la DGAIA i només els queda una partida de naixement que ha d'arribar del Senegal —on els tràmits legals són més lents— per regularitzar la situació de l'Ibra, normalitzar l'acollida i donar-li una formació que la Generalitat haurà de valorar com serà. La propera entrevista amb la DGAIA acabarà de resoldre els dubtes que queden per tancar el cas.
La temporada que ve l'Ibra seguirà jugant amb els seus companys del Club de Futbol La Maurina i, segurament, el camí de les victòries que li donarà l'esport serà molt més agraït.
