Cada 28 de setembre alcem les veus arreu del món pels drets sexuals i reproductius, posant en el centre el dret de les dones a decidir sobre el propi cos i a fer-ho de forma lliure i segura i, per tant, exigint la DESPENALITZACIÓ total de l’avortament voluntari arreu del món.

Avui, com ahir, donem resposta a l’ofensiva retrògrada, masclista i patriarcal, d’abastinternacional, d’ingerència sobre la vida i els cossos de les dones. Refermem la nostra força, reivindiquem la nostra lluita!

Recordem, avui i aquí, que milers de dones moren al món per avortaments clandestins (47.000 a l’any segons l’OMS), que encara moltes dones són empresonades per decidir avortar, que a l’Estat Espanyol es nega l’atenció sanitària a dones embarassades sense “papers”. Milers de dones avortem cada any, dins i fora de la legalitat!

La mobilització feminista no desistirà: no defallirem fins garantir els drets i llibertats de les dones, sense ingerències ni passes enrere. Perquè la lluita continua. I recordem aquí totes les dones que arreu del món treballen per garantir els drets sexuals i reproductius: a Xile, a El Salvador, a Perú, a tota l’Amèrica Llatina…

Xile és un dels pocs països del món que encara penalitza tot tipus d’avortament. Encara que actualment es discuteix una reforma legal que només reconeixeria els tres supòsits més extrems –en la línia del projecte de Gallardón-, encara es posa en dubte incloure la violació com un supòsit de despenalització. Tot i que tenim una dona com a presidenta, els drets de les dones no són una prioritat i els drets sexuals i reproductius no són reconeguts.

El PP aquest setembre ha aconseguit que el Senat aprovi, només amb els vots del PP, una reforma de la llei de l’avortament que fa que les dones de 16 a 18 anys passin d’informar pares, mares o tutorants a necessitar del seu consentiment per a avortar.

L’Informe a Catalunya de la Generalitat de 2014 ens mostra alguns avenços positius en la disminució d’interrupcions voluntàries de l’embaràs, però també alguns elements que ens segueixen preocupant, com la vulnerabilitat de les dones joves i les dones de diversos orígens que no tenen un accés fàcil a la prestació sanitària per avortar ni la informació adequada a l’abast.

Casal de la Dona de Terrassa