L’ex-astronauta i físic alemany Ernst Messerschmid Foto: ETSEIAT
Ernst Messerschmid va dirigir durant cinc anys el Centre Europeu d’Astronautes de l’ESA, on s’entrenen els astronautes a Europa. L’any 1985 va participar a la missió Spacelab D1 a bord de l’STS61A-Challenger. Actualment és professor de la Universitat d’Stuttgart, amb més de 150 articles publicats, 10 llibres i 10 patents registrades.
Les tecnologies derivades dels programes espacials d’arreu del món tenen una influència cada vegada més gran en la nostra vida quotidiana. Mentre que els primers vols espacials eren, sobre tot, manifestacions del poder d’algunes nacions, avui la cooperacióinternacional permet una àmplia gamma d'objectius científics o tecnològics en l'espai.
El sector privat ha esdevingut un dels principals inversors comercials de les missions espacials. Actualment, l’espai és un laboratori científic, alhora que un mercat i un lloc de treball.
Aquest és el tema que desenvoluparà Messerschmid, uns dels membres de la missió Spacelab D1 que va enlairar-se l’any 1985 a bord del STS61A-Challenger. Posteriorment,Ernst Messerschmid va dirigir, des del 2000 fins al 2005, el Centre Europeu d’Astronautes de l’Agència Espacial Europea (ESA), on s’entrenen els astronautes a Europa. Actualment és professor i investigador de la Universitat d’Stuttgart (Alemània) i és autor de mes de 150 articles, 10 llibres i 10 patents. La seva àrea d’expertesa abasta des de l’arquitectura d’estacions espacials fins als sistemes de transport espacial i els vehicles de transferència interplanetària.
La trajectòria científica d’aquest ex-astronauta s’inicia any 1972, amb la seva graduació en física per la Universitat de Tübingen. Des del 1972 fins al 1975 va ser científic visitant al CERN a Grenoble, treballant en feixos de protons en acceleradors i plasmes. Va obtenir el títol de doctor per la Universitat de Freiburg al 1976. Al 1978 va començar a treballar al Centre Aeroespacial Alemany (actualment DLR) dins de l’institut de tecnologia de la comunicació, fins que va ser seleccionat astronauta al 1983.
Després de la seva experiència espacial a la missió Spacelab D1, va exercir de director de l’Institut d’Estudis Espacials de la Universitat d’Stuttgart, fins a l’any 2000.
