L’empresa terrassenca Pintures Sant Lluc celebrarà el pròxim 13 de desembre 50 anys. El negoci, fundat per Antoni Coll, és responsabilitat des de fa prop de 30 anys de dos dels seus fills, Santi i Enric Coll. Es tracta de dos apassionats per la pintura que afirmen que “des de petits ja portàvem la pintura a les venes”. Però malgrat la vocació “hi ha hagut moments complicats en aquests anys de dificultats econòmiques”, explica Enric Coll. Dificultats que han sabut superar amb treball, dedicació i també amb l’especialització del negoci familiar.
La botiga que els germans van heretar del pare a finals dels anys 70 no s’assembla gaire a la que avui es pot visitar al carrer Portal Nou, cantonada amb el carrer de La Rutlla. Conserva, això sí, l’essència: l’amor per la pintura i les belles arts. Els germans han anat ampliant el negoci, han obert una nau industrial al barri del Segle XX, i també l’han centrat en la pintura industrial.
Del Topete al Portal Nou
El fundador de Pintures Sant Lluc, Antoni Coll, treballava en un taller de pintura familiar al carrer Topete. Una empresa avançada que ja aplicava tècniques com la pintura al forn, molt innovadores als anys 50. Aquest forn funcionava amb closca d’ametlles i permetia escalfar la pintura que s’aplicava, per exemple, als cotxes o a maquinària diversa. Quan es van simplificar els processos per a l’obtenció de pintura, Antoni Coll es va adonar que calien botigues on es posés a la venda la pintura ja preparada. Poc després obria el primer punt de venda, que estava també al carrer Portal Nou, però cantonada amb Puig Novell. Ja als anys 60, el negoci es traslladava a la seva ubicació actual.
Amb sala d’exposicions
La passió del fundador de la botiga, Antoni Coll, per la pintura també estava relacionada amb la vessant artística. “L’ofici del pare era el de pintor”, expliquen els germans Coll. Per això, tot i que ara pugui sorprendre, durant anys la botiga “tenia una sala d’exposicions, on es mostraven pintures”. Tota una sorpresa pels clients, sens dubte. Per això, expliquen els germans Coll, “sempre hem mantingut els productes de belles arts, només els que estan relacionats amb la pintura, perquè són l’essència del nostre negoci”.
Anys de creixement
Els anys 60 van ser anys de creixement. La família Coll va obrir dues noves botigues, una a l’Avinguda Jacquard, que va funcionar fins als anys 90, i una altra al carrer Fontvella, que encara continua oberta. El negoci creixia en volum “perquè distribuíem a drogueries petites”.
Però als anys 80 la competència es va multiplicar i van arribar les dificultats. “Els proveïdors pagaven a molts mesos vista i era difícil tirar endavant el negoci. Algunes botigues de la competència les van acabar comprant les marques per eixugar els deutes”, explica Enric Coll. Pintures Sant Lluc va optar per l’especialització i poc a poc va aconseguir superar aquesta situació.
La botiga que els germans van heretar del pare a finals dels anys 70 no s’assembla gaire a la que avui es pot visitar al carrer Portal Nou, cantonada amb el carrer de La Rutlla. Conserva, això sí, l’essència: l’amor per la pintura i les belles arts. Els germans han anat ampliant el negoci, han obert una nau industrial al barri del Segle XX, i també l’han centrat en la pintura industrial.
Del Topete al Portal Nou
El fundador de Pintures Sant Lluc, Antoni Coll, treballava en un taller de pintura familiar al carrer Topete. Una empresa avançada que ja aplicava tècniques com la pintura al forn, molt innovadores als anys 50. Aquest forn funcionava amb closca d’ametlles i permetia escalfar la pintura que s’aplicava, per exemple, als cotxes o a maquinària diversa. Quan es van simplificar els processos per a l’obtenció de pintura, Antoni Coll es va adonar que calien botigues on es posés a la venda la pintura ja preparada. Poc després obria el primer punt de venda, que estava també al carrer Portal Nou, però cantonada amb Puig Novell. Ja als anys 60, el negoci es traslladava a la seva ubicació actual.
Amb sala d’exposicions
La passió del fundador de la botiga, Antoni Coll, per la pintura també estava relacionada amb la vessant artística. “L’ofici del pare era el de pintor”, expliquen els germans Coll. Per això, tot i que ara pugui sorprendre, durant anys la botiga “tenia una sala d’exposicions, on es mostraven pintures”. Tota una sorpresa pels clients, sens dubte. Per això, expliquen els germans Coll, “sempre hem mantingut els productes de belles arts, només els que estan relacionats amb la pintura, perquè són l’essència del nostre negoci”.
Anys de creixement
Els anys 60 van ser anys de creixement. La família Coll va obrir dues noves botigues, una a l’Avinguda Jacquard, que va funcionar fins als anys 90, i una altra al carrer Fontvella, que encara continua oberta. El negoci creixia en volum “perquè distribuíem a drogueries petites”.
Però als anys 80 la competència es va multiplicar i van arribar les dificultats. “Els proveïdors pagaven a molts mesos vista i era difícil tirar endavant el negoci. Algunes botigues de la competència les van acabar comprant les marques per eixugar els deutes”, explica Enric Coll. Pintures Sant Lluc va optar per l’especialització i poc a poc va aconseguir superar aquesta situació.
