La Torre us oferex la glosa completa sobre Joaquim Verdaguer, un dels quatre Terrassencs de l'any 2015, llegida en la festa del dia 28 al Teatre Principal de Terrassa.

"Heu vist la película Cinema Paradiso? Si l'heu vist us serà fàcil imaginar d'on ve i entendre en què s'ha convertit el terrassenc de l'any de qui anem a parlar, Joaquim Verdaguer. Si no l'heu vist, tranquils, serà fàcil explicar-vos on neix l'esperit d'un historiador. Només cal que ens remuntem als anys 50, a l'antic Poble de Sant Pere, on el Miquel i la Pilar viuen davant per davant del Casal i fan de cafeters del bar del Centre. El seu fill, el Joaquim, està per tot arreu.

Tan aviat el trobareu remenant el pot dels carmels, jugant a basquet, ballant sardanes o amagat al cinema a les fosques mentres mossen Manel visiona per primer cop una cinta a soles per veure si algun tros mereix passar per les tisores de la censura. També al Nadal, entre bambalines, mira cada funció dels pastorets, fins el dia que a l'encarregat de la lluminària li rellisca un focus i va a parar al cap del nen. D'aquella el Joaquim se'n va anar de pet a l'hospital i va anar d'un pèl què la història d'aquest terrassenc de l'any hauria estat ben curta. Ben mirat, però, tot va quedar en un ensurt i l'encarregat de les llums, un tal Felipe Elosegui, no sé si us sona, va encarregar- se anys després de demanar disculpes al Joaquim. D'aquest incident el nostre terrassenc en fa broma i diu que d'aquell cop es va il·luminar i li va venir l'afició per la història.

Clar que, escoltant-lo, un s'adona que l'afició ja la portava a sobre i que si hi ha alguna cosa que descrigui al Joaquim és la curiositat i les ganes d'aprofitar totes les oportunitats per aprendre. Per aquell nen santperenc curiós, que obríssin la biblioteca Salvador Cardús a l'antic Ajuntament de Sant Pere va ser un autèntic regal.

Una mina d'on treure llibres d'història per dedicar-se a una afició nascuda a la mateixa adolescència, fer mapes a mà d'un Atles Històric Mundial on dibuixar l'extensió dels antics Imperis. Una passió per l'història universal que, gràcies a la seva mare, va combinar amb la passió per la història més propera des del dia que, ben jove, li va regalar el llibre dels "Carrers de Terrassa l'any 1900" de Baltasar Ragón.

El gust per la història local també va transformar-se en mans del Joaquim en material creatiu i de manualitats, aprofitant per fer maquetes d'indrets terrassencs que incloïa en els pessebres que feia mà. Una afició que amb 11-12 anys el va portar a guanyar un parell d'anys seguits el concurs de l'Agrupació de Pessebristes de Terrassa.

Aquí naixerà una afició pel maquetisme que el portarà anys després a fer maquetes com les que reprodueixen la Terrassa Medieval o la que reprodueix el terme de Terrassa l'any 1622, ambdues formant part de l'exposició permanent del Museu del Castell Cartoixa. O, dit d'una altra manera, ha permés a molts terrassencs i terrassenques, petits i grans, a observar en miniatura com era la nostra ciutat en el temps que quatre carrers dibuixaven tot el casc urbà. Clar que, parlant així... Un pot pensar que el Joaquim Verdaguer s'ha guanyat la vida amb la història des del nèixer. I el camí d'aquest explorador d'arrels i històries ha estat molt més extens.

La seva formació va ser de Mestre Industrial Textil i, com molts altres terrassencs, va començar la vida laboral a la fàbrica des dels 14 anys. Segons el Joaquim, fàbrica a la que entrava, fàbrica que tancava. Una broma recurrent que amaga la capacitat del Joaquim per reinventar-se i aprofitar la seva afició natural per rebuscar en el passat. Una afició coneguda que va arribar a les orelles de'n Manel Tobella l'any 1977 mentre preparava l'exposició sobre el centenari del Títol de ciutat, assolit per Terrassa l'any 1887. La seva passió per aprendre i les seves habilitats el fan implicar-se des de la seva creació en la Fundació Arxiu Tobella, nascuda mesos més tard.

Com a secretari habilitat de la Fundació participarà en l'organització de nombroses exposicions, l'el·laboració dels llibres de l'any i la documentació, investigació i tasca d'arxivar milers de fotografies. Encara a dia d'avui se li il·luminen els ulls recordant com es trencaven les banyes a l'arxiu treballant en equip per esbrinar d'on eren les fotografies, l'any en què havien estat fetes, el dia i, fins i tot, l'hora de la foto... tot sempre guiant-se pels eificis, la roba de la gent, les ombres i els petits detalls. Allà començarà a formalitzar la seva afició a la història i el dia en que tanca la fàbrica Torredemer, l'any 1990, es reciclarà completament i entrarà a força de fer colzes i voluntat de reciclar-se com a tècnic a l'Arxiu Municipal .

El Joaquim explica que, en veure'l el primer dia a dins l'Ajuntament i sabent la seva trajectòria al món de les fàbriques, l'aleshores alcalde Manel Royes, li va pregar que, siusplau, no provoqués també el tancament de l'Ajuntament. Lluny d'això la dedicació del Joaquim es pot entendre facilment en xifres. Quan va entrar a l'arxiu hi havia 3.000 fotografies. Va marxar-ne amb més de 2 milions catalogades. Una oportunitat per dedicar-se a la seva passió que va gaudir cada dia, inclosos caps de setmana, fins a la seva jubilació.

En tot aquest recorregut vital el Joaquim Verdaguer no ha desaprofitat mai cap oportunitat per indagar en un tema i gràcies a la seva curiositat, per exemple, l'any 1986 van descobrir amb el Pere Figueres que la introducció del bàsquet a l'estat espanyol va ser a Terrassa l'any 1913, quan totes les enciclopèdies marcaven el començament a Barcelona l'any 1922. Un descobriment que li ha reportat posteriorment varis reconeixements però que, sobretot, va ser el fonament del seu primer llibre, centrat en El basquet a Terrassa, publicat l'any 1992. Un llibre al que el seguiran moltes altres obres sobre els aspectes i els personatges més variats de la història de la nostra ciutat. El Joaquim arriba a atrevir-se amb la ficció històrica i converteix esdeveniments terrassencs en relats curts que li valdran varis guardons.

La jubilació, com podeu imaginar, no va suposar ni per un segon la fi de les investigacions del Joaquim Verdaguer. Al contrari, va trobar més temps. I davant la manca de mecenatge per publicar noves obres i les ganes de compartir cada una de les seves investigacions, el Joaquim ha fet del seu blog a Internet la plataforma per compartir cada nova investigació. El repte no és menor. Quan va obrir el blog es va proposar que cada setmana agafaria un tema, es documentaria, l'investigaria i escriuria un article. De moment, ha complert. I això, que la seva principal obligació del dia a dia, i la que entoma amb més ganes, és la de fer d'avi.

La seva única preocupació actual és quedar-se sense temes que li cridin l'atenció per investigar però segur, seguríssim, que hi ha mil reptes històrics esperant al nostre terrassenc de l'any perquè els pugui explorar. Un home que ha aconseguit remuntar l'arbre genealògic de la seva família fins a les arrels remotes de segles passats, un home dessignat santperenc il·lustre i ara terrassenc de l'any, és una persona que es mereix la confiança d'aquells que no es rendeixen mai. Joaquim Verdaguer, només queda dir-nos, Enhorabona. És un orgull tenir-te com a Terrassenc de l'any."