Membres de la Plataforma Pel Dret a l’Avortament de Terrassa

Des de la Plataforma Pel Dret a l’Avortament de Terrassa denunciem i manifestem el nostre total rebuig a dues propostes recents del Govern espanyol que resulten ser un greu atac als nostres drets, mostrant una total manca de sensibilitat i capacitat per solucionar els problemes per part d’aquest Govern a més a més de voler imposar una moralitat que hauria de quedar fora de l’àmbit dels serveis públics a casa nostra.

La primera és l’esperpèntica proposta d’Ana Mato d’excloure de les estadístiques de violència de gènere totes aquelles persones no ingressades un mínim de 24 hores en un centre hospitalari. Això suposaria una molt greu i artificial disminució estadística dels casos de violència de gènere i faria perillar encara més la situació de totes aquelles persones que desgraciadament la pateixen o han patit ja que no comptarien com a víctimes.  

És evident que aquest govern només intenta amagar el cap sota l’ala i fer trampes al solitari: si no es comptabilitza, no existeix i el problema s’ha resolt. Fals! La manera d’eliminar aquesta xacra no és maquillant els números, sinó amb polítiques d’assistència, educació i conscienciació.

La segona és la també proposta de la ministra de Sanitat Ana Mato sobre quines dones no tindran dret a poder rebre tractaments de reproducció assistida dins el sistema de la sanitat pública i per tant n’han de ser excloses: les parelles lesbianes o les dones que no vulguin o no tinguin parella. La resposta lògica seria no excloure’n cap, però per exemple sí donar prioritats. Doncs bé, aquest govern creu que les prioritats d’exclusió tenen a veure amb l’opció sexual o de parella i atempta directament sobre els nostres drets.

Denunciem doncs, que aquí ens hi juguem alguna cosa més i que el problema de fons és molt més greu. Ens trobem davant d’un Partit Popular que actua tutelat per l’Església catòlica a l’hora de prendre les seves decisions i els hauríem de recordar i exigir que la religió només ha de quedar garantida dins l’àmbit privat i personal, però mai, mai ha de servir per discriminar, retallar drets i oblidar l’article n.14 de la Constitució, on s’estableix la igualtat davant la llei “sense que pugui prevaldre discriminació alguna per raons de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.