Últimament, els cafès estan de moda a l'hora de fer comparacions sobre el que haurem de pagar en taxes i rebuts. El ministre d'Indústria deia que la pujada que registrarà la llum aquest any serà l'equivalent al preu d'una tassa d'aquest petit plaer, com qui no diu res, com per dir-nos que si ens podem permetre el luxe de fer-ne uns glopets, bé podem fer-nos a la idea de l'increment.

Bé, doncs, farem el cor fort i ens n'estarem tots de prendre cafè - decisió que pot suposar la ruïna de bars i cafeteries-, mirarem d'entendre que tot no es pot tenir, que s'ha acabat això de permetre'ns certes frivolitats. Assumirem el cost. Treurem d'aquí per posar allà.

Tot això, a canvi, però, que els diners que les empreses elèctriques reuneixin, serveixin per invertir. Invertir en el soterrament de línies, en l'adequació de torres l'estat de les quals, ja sigui per una nevada o per una tempesta, ha portat més d'una vegada a tallades d'electricitat en milers de llars i de comerços i, en conseqüència, a la paràlisi econòmica de pobles i ciutats que, ara, no poden estar per punyetes i que el que necessiten és generar activitat .

Si és així, d'acord: renunciarem al cafè. Si no - em sembla que serà això- si us plau, menys cinisme. No ens toqueu... els nostres petits plaers.