La investigadora matadeperenca Neus Martínez Foto: Matadepera.cat
El passat mes de juny es va publicar una notícia encoratjadora relacionada amb la investigació del tractament del càncer de pàncrees. Investigadors de l'IMIM (Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques) han identificat una nova proteïna, la Galectina-1, com a possible diana terapèutica del càncer de pàncrees. Per primera vegada s'han comprovat els efectes de la inhibició d'aquesta proteïna en ratolins que pateixen aquest tipus de càncer i els resultats han mostrat un augment de la supervivència d'un 20%. El treball suggereix que podria tractar-se d'una diana terapèutica sense efectes adversos.
La investigadora matadeperenca, Neus Martínez, que forma part del grup de recerca en mecanismes moleculars de tumorigènesi de l’IMIM i és la primera signant de l’article, ha explicat que, tenint el compte alguns estudis preclínics per a altres malalties, en què s’usaven molècules inhibidores i anticossos dirigits contra la proteïna Galectina-1, “nosaltres apuntem al seu possible ús en el càncer de pàncrees, ja que s’ha vist que l’eliminació d’aquesta proteïna en ratolins no té efectes perjudicials, fet que indica que podria tractar-se d’una diana terapèutica segura i sense efectes adversos”, segons recull el portal municipal Matadepera.cat .
Fins ara, les estratègies per tractar aquest tumor anaven dirigides a atacar les cèl·lules tumorals i tenien molt poc èxit. Els últims estudis apunten que intentar destruir el que envolta el tumor és possiblement una estratègia millor.
Tot i que els resultats són molt encoratjadors, els investigadors apunten que cal ser prudent, ja que hi ha molts factors a tenir en compte. Ara volen traslladar els resultats obtinguts a estudis preclínics on tractaran els ratolins amb càncer de pàncrees amb inhibidors químics o anticossos dirigits contra la Galectina-1, per tal de verificar la utilitat terapèutica d’aquesta diana. Els investigadors també subratllen que, en cas d’obtenir resultats positius, l’ús en pacients requereix temps, ja que la translació d’estudis en animals a humans és un procés lent.
