El mes de desembre de 2013 ens despertàvem amb una mala notícia per a les dones i per a tothom qui defensa la llibertat de l’individu de decidir sobre el seu propi cos. Retrocedíem als temps del blanc i negre.

El govern del Partit Popular aprovava l’avantprojecte de reforma de la llei de l’avortament que condemnava les dones, especialment les més joves, a no poder decidir què era millor per a elles en cas d’embaràs.

Alberto Ruiz-Gallardón va arribar a dir, com quelcom positiu, que amb aquesta reforma la dona passaria a ser “víctima i no responsable” de l’avortament. Enteneu què suposa, això? Víctima és un subjecte passiu, no té cap poder de decisió. Ens vèiem abocades a la decisió de quatre “privilegiats” que plantejarien en quin context era “bo per a nosaltres” avortar o no. Deixava les dones sense capacitat de decidir sobre la seva maternitat, sobre les seves vides, i sotmeses a criteris morals i no als drets socials.

A partir d’aquell moment, s’han desenvolupat protestes de tot tipus als carrers, en forma de mocions als ajuntaments i dins de les institucions que ens representen, en tots els àmbits de la vida pública. Ens hem mobilitzat i hem guanyat. Per fi aquest govern del PP, tancat i sord, ens dóna una alegria.

Ens hauran escoltat? Potser no... sembla que són impermeables a les demandes de la gent, i encara més si aquestes demandes fan referència al dret a prendre decisions. Però alguna cosa haurem remogut perquè hagin retirat aquest avantprojecte de llei. Hem sigut molts i moltes que els hem recordat cada dia que les dones tenen el dret de decidir sobre el seu propi cos! I un altre cop, la frase de protesta dels anys 80 torna a ser una realitat: “Nosaltres parim, nosaltres decidim!”.

Olga Serra Secretària de la Dona ERC Vallès Occidental
@OlgaPiu