ara és el moment. Ara que el fill pròdig de la ciutat decideix marxar lluny per, merescudament, acabar d'omplir el sarró i viure més tranquil·lament els anys que li queden a les seves botes. Parlo de Xavi. El gran Xavi Hernández. Només en tenim un a Terrassa. El migcampista que ens ha donat tantes alegries als culers i que ha portat el nom de Terrassa arreu del món. Crec que  es mereix un reconeixement. I no parlo de declarar-lo Terrassenc de l'Any, que això està molt bé però és efímer. No. Jo parlo d'alguna cosa més grossa. Més valuosa. Aquestes darreres setmanes, arran del seu comiat, ha començat  a circular per Terrassa la necessitat de fer visible que aquí també ens l'estimem. Qatar té els seus petrodòlars molt llaminers però nosaltres som casa seva, la seva terra, i això tira més.

Dit això crec que és l'hora de plantejar-se seriosament retre un homenatge com cal a aquest jugador. I com? Bé, a mi em semblaria perfecte que ara que uns nens han afegit al nomenclàtor egarenc el nom de "plaça del Proletariat" -molt respectable però una mica partidista i demagògic- perquè no "passeig  o carrer de Xavi Hernández?". No em sembla una idea descabellada. Vinga, va. Quants carrers tenim que porten noms de persones que no sabem qui coi són i que no han fet res per Terrassa? Ell s'ho mereix. Sincerament, crec que sí. 

Però està bé, si això de posar el seu nom a una de les plaques que tenim no convenç tampoc descartaria un monument, però no un d'aquests abstractes que ningú sap què coi està mirant, sinó una escultura feta de bronze de la seva figura, a escala humana, si pot ser. Podria arribar a convertir-se en lloc de pelegrinatge i potser, fins i tot, ens duria alguns turistes que voldrien fer "la ruta Xavi". 

Robert Ponts