«El que és nostre», el teatre que fa reflexionar sobre els temporers

El director lamenta el poc suport de la Paeria per impulsar l'espectacle que l'any que ve es podria veure a Barcelona

Un moment de l'obra de teatre
Un moment de l'obra de teatre | ACN
Redacció
16 de setembre de 2024, 09:52
Actualitzat: 10:04h

La Llotja de Lleida acull l’estrena de la primera obra de gran format que aborda la qüestió dels temporers que venen per la campanya de la fruita. "El que és nostre", és una producció del director i dramaturg Albert Baldomà que vol fer reflexionar a l’espectador sobre una problemàtica però al mateix temps parlar dels “eixos sentimentals” del fet de moure’s d’un país a un altre per treballar en una feina no somiada. La d’aquest dissabte és l’única funció programada d’aquesta obra que s’ha cuinat els darrers 4 anys i Baldomà no s’ha pogut estar de criticar el poc “impuls” per part de la Paeria de Lleida, de qui no ha rebut cap “feed back” perquè creu que no els interessa parlar d’un tema que els genera problemes a l’estiu.

Albert Baldomà, natural de Puigverd de Lleida (Segrià), explica que l’obra podria estar ambientada a qualsevol poble de les comarques de Ponent on hi ha fruita per collir. Parla dels temporers estrangers que s’hi desplacen per treballar i quina interacció tenen amb una societat, la catalana, que “teòricament” és molt acollidora però a vegades només ho demostra en el discurs i no els fets. Es refereix a la casuística que a Lleida els temporers són benvinguts perquè són necessaris per fer funcionar una part important de l’economia però moltes vegades no es vol reconèixer aquesta realitat.

Baldomà remarca que l’obra és “antifeixista” i s’ha concebut per anar en contra dels qui no accepten que una persona no sigui com ells al seu territori. En aquest sentit, assenyala que qualsevol societat és racista i la catalana, l’espanyola i l’europea ho són. Però puntualitza que també hi ha racisme entre diferents estrats de temporers o dels temporers cap a la societat catalana.

La història de l’obra parla del cas d’un temporer del Senegal que s’enamora de la filla del pagès que l’ha contractat. És una història d’amor basada en les “grans tragèdies europees clàssiques”, afirma Baldomà, que amb aquest fil argumental pretén entrar en els eixos més sentimentals del fet de marxar de teu país per arribar-ne a un altre amb uns costums completament diferents, amb “gent que fa cassoles amb cargols per dinar o noies que es banyen amb biquini”.

“Ser temporer m’ha servit per fer el paper”

El paper del temporer que s’enamora de la filla de l’amo el fa Akon Thiam, un jove senegalès que ha treballat 6 anys en diferents campanyes de la fruita però també ha participat en un parell de projectes d’interpretació. Assegura que la feina de temporer li ha servit molt per fer de protagonista de l’obra i es que de fet, el seu personatge viu situacions per les quals ell també ha passat. Explica que a la vida real va sortir amb una noia catalana que no va voler presentar-li els seus pares per por de rebuig.

L’actor professional que fa de pagès és Eduard Muntada. Explica que el seu personatge és el d’un home que es defineix com a no racista fins que la seva filla surt amb un negre i llavors res ja no és com abans. Muntada està molt satisfet d’haver pogut participar en aquest projecte que considera que l’ha enriquit professionalment malgrat que molts dels actors que fan de temporers no s’hi dediquen. “Cadascú fa la seva feina i el fet que siguin temporers carrega l’obra de molta veritat”, destaca.

Sense ‘feed-back’ de la Paeria

Albert Baldomà remarca que des que va néixer la idea del projecte fa quatre anys arran del confinament i tots els problemes que hi va haver l’estiu de 2020 durant la campanya de la fruita a Ponent pels brots de covid, han hagut de lluitar molt per tirar-lo endavant. Finalment s’estrena l’obra a la Llotja de Lleida, en un teatre on no és casualitat fer-ho perquè s’erigeix com a “símbol de la Lleida sobredimensionada”.

Baldomà està convençut que a les institucions la temàtica de l’obra els hi fa por perquè els toca de prop i en aquest sentit lamenta el poc impuls que han rebut de l’Ajuntament de Lleida. Assegura que només els han deixat fer l’obra a la Llotja i res més, ja que el finançament l’han tret de la Generalitat, la Fundació "la Caixa" i l’Ajuntament de Barcelona. De moment només es farà l’única funció d’aquest dissabte i properament esperen confirmar una segona representació a Barcelona al llarg de 2025.

Arxivat a