El Lleida CF està vivint un dels pitjors finals de temporada dels darrers anys. L'equip ha perdut les opcions reals de classificar-se pel play-off i es troba només a tres punts de la zona de play-out, l'eliminatòria que es disputa per no baixar de categoria. El club i l'equip adoleixen d'una mala gestió als despatxos i al vestidor que porta a reflexionar sobre el futur; no és impossible una desaparició del Lleida CF. Aquestes són les quatre claus de l'annus horribilis dels blaus. 

1. Una plantilla insuficient 

La plantilla que ha confeccionat el director esportiu del Lleida CF, Raúl Fuster, no millora les dels anys anteriors. Els jugadors fitxats a inici de curs han demostrat no tenir suficient talent com per fer un salt qualitatiu que assegurés el play-off, el principal objectiu de la temporada. La fita de millorar els registres de la temporada passada no s'assolirà perquè el nivell dels jugadors és similar, o inferior en molts casos, al dels darrers anys. 

2. Molta pressió, massa expectatives 

Molts jugadors que conformen la plantilla del Lleida CF són joves amb poca o nul·la experiència al futbol professional. La majoria de futbolistes tenen el nivell per jugar a la Segona RFEF i no estan acostumats a conviure amb un clima de pressió social i mediàtica com el que hi ha a la ciutat de Lleida. El segon entrenador de l'equip, Jordi Cortés, va assegurar la setmana passada que existeix un "bloqueig mental" a la plantilla i que la pressió que noten els juagdors es tradueix sobre el terreny de joc en forma de poca fluïdesa en el joc. "Els jugadors volen però no poden", va reconèixer Cortés. En aquest sentit, cal reflexionar sobre si no hi ha hagut un excés d'expectatives cap a uns nois que, agradi o no, formen part del futbol amateur que poc té a veure amb l'antiga Segona B on tants anys va competir el club lleidatà.

3. Mala gestió dels entrenadors 

Els dos entrenadors que ha tingut el Lleida CF aquesta temporada, Marc Garcia i Íñigo Idiakez, no han aconseguit treure el millor de cada futbolista. De fet, la majoria dels membres de la plantilla ha estat per sota de les seves possibilitats a excepció d'alguns dorsals com el porter Iñaki i el defensa Òscar Rubio. Aquest fet ha llastat l'equip, i la responsabilitat s'ha d'exigir als tècnics. Garcia va aconseguir un bloc mínimament compacte que no perdia però que tampoc guanyava. Idiakez, per la seva banda, no ha sabut tocar la tecla adequada i ell mateix admet estar perdut a l'hora de fixar un onze titular. La decisió de capgirar l'equip en el partit contra el Terrassa amb sis novetats en el conjunt inicial demostra el grau de desorientació de l'entrenador basc. Idiakez ha sumat dos punts de 15 possibles i el Lleida només ha materialitzat un gol de penal. 

4. Endarreriment en els cobraments i inestabilitat social

Els futbolistes acumulen alguns endarreriments en els cobraments de les nòmines. Aquest fet agreuja situacions personals i va en detriment dels resultats. A més, molts jugadors acaben contracte al mes de juny i es comencen a mirar el futur lluny del Camp d'Esports. La incertesa pel futur immediat és un factor que complica una estabilitat que no existeix a la directiva, que manté un conflicte amb la Paeria pel conveni d'us de l'estadi.