La temporada vinent, el Camp d’Esports es convertirà en l’escenari compartit de tres equips de la ciutat: l’AEM, el Lleida CF i l’Atlètic Lleida. L’Ajuntament ha donat llum verda a un acord que obre una etapa insòlita de coexistència al principal estadi de la capital del Segrià, tot i que les diferències entre clubs —especialment entre el Lleida CF i l’Atlètic Lleida— continuen marcant profundes distàncies.
Tot i que alguns veuen aquesta coincidència com una oportunitat per fomentar una unitat de base en el futbol lleidatà, el camí cap a una hipotètica integració total està lluny de concretar-se. El Lleida CF, que continua sent l’usuari principal del Camp d’Esports, no contempla en cap cas una fusió amb l’Atlètic Lleida, malgrat els primers contactes derivats de la necessitat d’aquest últim d’utilitzar una instal·lació homologada per competir a la Segona Federació.
Marc Torres, advocat i adjunt a la presidència del Lleida CF, ha deixat clar que les condicions d’ús les estableix el club que representa: “El camp és municipal, però l’ús preferent el tenim nosaltres. Han de seguir les nostres normes. Si hi ha hagut acostaments, ha estat perquè ells ho necessitaven, no per una voluntat d’entesa plena”.
Torres també ha respost a les declaracions del vicepresident de l’Atlètic, Néstor Gutiérrez, que havia obert la porta a una fusió futura. Segons ell, això no és viable: “Som dues entitats amb valors molt diferents. Nosaltres apostem per créixer des de la base, amb la gent de la ciutat, i ells tenen una altra manera de fer que no compartim”.
En una entrevista al portal FutbolCatalunya, i amb to crític, Torres ha qüestionat l’actitud del club de Cappont, a qui retreu “manca d’humilitat” i “aires de superioritat”: “Es presenten com els salvadors del futbol lleidatà, però aquí l’ajuda és recíproca. Ells necessitaven un camp, i nosaltres els oferim una solució, com també ens beneficia tenir-ne ingressos”.
En paral·lel, Torres ha posat sobre la taula la delicada situació econòmica del Lleida CF. Segons l’última auditoria, el deute acumulat ascendeix a gairebé 4,6 milions d’euros, repartits entre l’Agència Tributària (1,7 M€), la Seguretat Social (2,7 M€) i petits proveïdors (180.000 €). L’entrada de Luis Pereira —qui assegura haver injectat 3 milions— es contempla com a passiu, però podria transformar-se en accions si el club es converteix en una societat anònima esportiva (SAD).
Finalment, Torres reclama a l’Ajuntament un paper més actiu i clarificador en la gestió dels equipaments esportius municipals. Pel que fa al conveni d’ús del Camp d’Esports, adverteix que el litigi legal podria allargar-se més enllà de 2027, ja que encara es podria presentar un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Amb tot, la convivència de tres clubs al mateix estadi es presenta com una fórmula carregada de reptes, tant logístics com institucionals, i on la convivència esportiva haurà de trobar equilibri enmig d’aspiracions, egos i philosophies enfrontades.
