El govern de l'Aragó ha obert una guerra judicial contra la Generalitat de Catalunya per l'art del Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) que s'exposa actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i al Museu de Lleida. El Departament de Cultura lluita per conservar aquestes peces en dos fronts, el de les pintures murals i el de les 97 obres.

 

 

Per entendre la situació actual cal remuntar-se fins el 3 d'agost del 1936, als inicis de la Guerra Civil. El Monestir de Santa Maria de Sixena és incendiat i espoliat de manera que la majoria de pintures que s'hi conservaven al seu interior van desaparèixer. Algunes van ser salvades, però, per l'historiador de l'art Josep Gudiol, que les va restaurar posteriorment. Aquestes obres es van traslladar al MNAC i estan en dipòsit des del 1940. 

 

 

L'any 1960, les monges de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, propietari del monestir, van signar un préstec indefinit. El 1992, aquest contracte es va convertir en donació segons va assegurar durant el judici l'exconseller de Cultura Joan Guitart.

 

 

Les monges van reclamar el 2013 aquestes obres, si bé ho han fet cedint poders al govern d'Aragó, que va obrir la lluita judicial per recuperar els murals amb l'argument de "defensar la integritat del patrimoni històric i cultural aragonès". Es reclama a l'Estat i al Museu, i és en aquest punt on la Generalitat hi ha intervingut de manera voluntària. El 18 de gener va començar el judici, i el passat 4 de juliol el Jutjat de Primera Instància número 2 d'Osca va condemnar el MNAC a restituir les pintures originàries de la sala capitular del Monestir de Sixena.

 

 

La decisió del jutjat ha fet reaccionar la Generalitat, que ha anunciat un recurs davant l'Audiència Provincial d'Osca. El conseller de Cultura, Santi Vila, assegura que arrencar aquestes obres del MNAC seria un "atemptat cultural", alhora que recorda la fragilitat de les obres i les males condicions del Monestir de Sixena per acollir-les. Paral·lelament, el patronat del MNAC (on hi ha el Ministeri de Cultura) ha anunciat un recurs d'apel·lació contra la sentència i ha encarregat un informe sobre els riscos del trasllat.

 

 

El litigi per les pintures murals coincideix amb el de les 97 obres d'art de Sixena que es troben actualment al MNAC (53) i al Museu de Lleida (44). El 8 d'abril del 2015, el Jutjat de Primera instància d'Osca va declarar nuls els tres contractes de compravenda que van signar la Generalitat i el MNAC amb Sixena per 97 obres d'art. Es van pagar 40 milions de pessetes en tres operacions entre els anys 1983 i 1994.

 

 

La resolució considera que l'únic propietari legítim d'aquestes obres és el govern de l'Aragó i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena ja que aquestes peces formaven part d'un bé d'interès cultural declarat monument nacional que no podien ser disgregats del conjunt. La Generalitat va presentar un recurs, però va ser tombat tot i que aquesta sentència passa per damunt de la Llei catalana de Patrimoni i de Museus.

 

 

La sentència marca una data límit per retornar les obres, el 25 de juliol. El conseller Vila ja ha dit que obeirà el que diu la sentència, però que abans haurà de complir amb els tràmits d'informar a la Junta de Museus i d'iniciar les gestions per descatalogar aquests béns en litigi. És d'acord amb aquests passos burocràtics que des del Govern català no es creu que es puguin entregar les obres el dia 25. Tot i l'assumpció de la sentència, Vila ja ha dit que la Generalitat seguirà la via judicial i, si cal, anirà al Suprem perquè es demostri que les operacions que es van fer des de Catalunya es van ajustar a llei.

 

 

Les explicacions de Santi Vila no han estat ben acollides a l'Aragó. El govern de Javier Lamban i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena han demanat a la titular del jutjat número 1 d'Osca que enviï a Catalunya la Brigada de Patrimoni Històric de la Policia Judicial per prendre les 97 obres d'art en el cas de demora de l'entrega. Les dues administracions consideren que els tràmits previs que va anunciar Vila abans d'entregar les obres són una "maniobra" que busca saltar-se la sentència.

 

 

Quinze entitats lleidatanes que formen part de la Plataforma d'Entitats Culturals de Lleida van signar un manifest en defensa de l'art de Sixena i de la seva continuïtat a Catalunya. La unitat de les col·leccions és un dels arguments principals que serveix per articular aquesta reivindicació. Els col·lectius no han estalviat crítiques cap al conseller Santi Vila, que havia apostat per la via del diàleg polític i que fins i tot havia acordat amb Aragó l'entrega de part d'aquestes peces. El proper dijous hi ha una manifestació festiva a la plaça del Museu de Lleida en defensa de l'art.