Fernández Moya sol·licita que “s’adoptin mesures” contra el Govern i “els responsables” de l’ANC i Òmnium per determinar “l'import dels danys causats per a l’erari públic” en la celebració del referèndum, que inclouen la publicitat de la campanya al web oficial i en diversos mitjans de comunicació, la contractació del subministrament de les urnes, l'obertura de 2.315 col·legis electorals (aigua, llum, telefonia, neteja i personal) o els usos de mitjans informàtics.

El Ministeri admet que no pot quantificar el cost del referèndum i basa la denúncia en informacions periodístiques aparegudes a mitjans com La Vanguardia, El Mundo i El País. L’executiu espanyol busca que el Tribunal de Comptes condemni el Govern i els responsables de l’ANC i Òmnium a pagar de la seva butxaca les suposades despeses de l’1-O sufragades amb diners públics, tal com aquest mateix tribunal va fer amb l'expresident de la Generalitat Artur Mas, obligat a abonar un import de 5,2 milions d'euros juntament amb els exconsellers Homs, Ortega i Rigau.

Carles Puigdemont, des de Brussel·les, ha volgut respondre al fet que el jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona hagi donat 10 dies al Departament d'Economia perquè digui quant va costar el referèndum de l'1 d'octubre. En un tuit, el president ha assegurat que des del 22 de setembre hi ha hagut 1.000 ferits. També ha dit que la Policia Nacional va fer destrosses a les escoles valorades en 314.000 euros. I ha recordat que hi ha tres vaixells davant dels ports de Barcelona i Tarragona que donen allotjament a la policia espanyola a un cost de 300.000 euros per dia, més les dietes. Explica també que el cos policial també s'ha allotjat en 38 hotels.

Desde el 22 de setiembre:

👉1.000 heridos
👉314.000€ en destrozos de la PN en las escuelas
👉3 barcos a 300.000€/día + dietas + 38 hoteles https://t.co/JnhWMXlKSq

— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 8 de novembre de 2017