Tot el galliner l'esperava alerta cada vespre. Junts, galls i gallines, havien disposat tots els sistemes de protecció i alarma. Corria la veu que no tenia pietat i que quan se li posava entre cella i bigotis, l'escollida havia begut oli.
Sigilosament entrava i fitava a banda i banda entre els coc-cocs nerviosos. Es passejava entre menjadores, galledes i espantadisses criatures que, sabent el que un dia o altre els esperava, sempre confiaven que fos més tard que d'hora i que, aquella nit tampoc, no els toqués a elles. Però sempre arribava el moment.
Acorralada en un racó, l'enxampava amb un moviment ràpid i precís. Engrapada sense pietat, les recomptava totes per assegurar-se, l'endemà, que aquella nit no havia tret el nas la maleïda guineu. I se'n tornava a casa on la cassola ja era a punt.
La guineu
Cultura
"Acorralada en un racó, l'enxampava amb un moviment ràpid i precís. Engrapada sense pietat, les recomptava totes per assegurar-se, l'endemà, que aquella nit no havia tret el nas la maleïda guineu"
ARA A PORTADA
Publicat el
26 d’abril de 2019 a
les 14:24
Et pot interessar
-
Cultura
La mort no tanca l'obra de Vallverdú: tres nous llibres es publicaran de manera pòstuma
-
Cultura
El darrer Vallverdú
-
Cultura
Els 15 llibres imprescindibles de Josep Vallverdú
-
Cultura
L'últim gran mestre de les lletres catalanes
-
Cultura
«He arribat al caire del centenari per atzar, les casualitats ens marquen la vida»
-
Cultura
Mor Josep Vallverdú, el centenari creador del Rovelló