La suma total dels ajuts de la nova Política Agrària Comunitària (PAC) per al període 2015-2019 se situarà fins el 2019 en una xifra acumulada que difícilment estarà per sobre dels 251,5 milions d’euros, cosa que suposa uns 19 milions d’euros menys que els percebuts fins el 2013 amb l’antiga PAC.

Això suposa un 6,5% menys, segons l’estudi "Impacte de la reforma de la política agrària comuna a Catalunya" que ha elaborat el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). En l’estudi s’explica que aquest impacte serà en termes globals més negatiu per l’activitat agrària de les comarques més meridionals, amb l’excepció del cultiu de l’arròs, i menys negatiu per l’activitat ramadera de les comarques més septentrionals.
En el càlcul dels ajuts s’inclouen els drets de pagament bàsic, el pagament verd i el conjunt dels ajuts associats que formen part de les noves línies de finançament de la PAC.

En l’estudi s’indica que les comarques dels terç nord, amb una concentració molt elevada de l’activitat ramadera, recolliria un volum d’ajuts superior al 2013, després d’absorbir el 80% dels recursos dels ajuts associats, la línia de finançament creada com efecte corrector de la PAC.

Per contra, les comarques del sud de la demarcació de Lleida i de Barcelona, ni tampoc en el conjunt de comarques de Tarragona, més dedicades a l’activitat agrària, veurien com els recursos minvarien substancialment, després de ser els destinataris del 20% dels fons associats. L’excepció podria ser els productors d’arròs de la part més meridional del Principat.

Davant d’aquest impacte, el CTESC acompanya l’estudi amb un total de 41 recomanacions de cara a defensar esmenes correctores en les sessions de revisió que la Comissió Europea preveu realitzar el 2017.

Catalunya, més perjudicada que Espanya

L'organisme posa de relleu el gap diferencial de l’impacte de les ajudes associades a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol. Així, aquests ajuts associats a Catalunya suposarien entre el 9,4% i el 9,2% del total dels ajuts directes estimats per al sector primari català, mentre que en el conjunt de l’estat espanyol aquests percentatges serien entre el 12,08% per al 2015 i de l’11,95% per a l’any 2019.

Pere Castell, tècnic del CTESC i coordinador de l’estudi, ha reconegut que la nova PAC ha de reduir el nivell d’ajuts directes a l’activitat agrària, però l’objectiu inicial era que aquesta reducció fos equilibrada per activitats econòmiques i per territoris. En un principi, i vist els primers efectes de la nova PAC, sembla que no hi ha un equilibri entre sector i tampoc entre territoris de l’estat espanyol, on Catalunya sortiria més perjudicada.

Entre les recomanacions s’aposta per crear instruments de concentració de l’oferta per millorar la posició estratègica dels sectors productius i neutralitzar d’aquesta manera els efectes sobre els preus que tenen les actuacions de les grans cadenes distribuïdores.

Una altra reivindicació és la necessitat de definir el concepte d’agricultor ‘’actiu’’ aplicat a l’estat espanyol atès que en l’actual con conceptualització es poden generar equívocs. El CTESC adverteix que amb l’actual definició al final de la cadena acaben rebent ajuts persones jurídiques o físiques que en cap cas les seves activitats agràries són significatives.