Els ajuntaments catalans han d’afrontar múltiples reptes per garantir els drets i serveis bàsics de la ciutadania. L'encariment dels preus de l'energia, agreujat per la pandèmia de la Covid-19 i la guerra a Ucraïna, juntament amb l'augment dels tipus d'interès del deute i els increments salarials imposats per l'Estat, ha tensionat encara més les finances municipals, especialment les d'aquelles administracions locals amb més endeutament.
Aquest any 2024, marcat per la reinstauració de les regles fiscalsque limiten la despesa pública, es preveu complicat per a uns ajuntaments que ja arrosseguen un model de finançament que fa vint anys que no s'actualitza. L'Associació Catalana de Municipis (ACM) ha impulsat l'Observatori de les Finances Locals, una eina elaborada per Polis, una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació, que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes.
Un exemple clar d'aquesta tensió es pot veure en ciutats com Lleida, Balaguer i Tàrrega. Segons dades de l'Observatori, el cost de l'energia ha crescut de manera alarmant. A Balaguer, ha passat de 902.949 euros el 2018 a 1.605.070 euros el 2023 amb un increment del 77,8%. A Lleida, l'augment ha estat encara més accentuat, de 3.800.879 euros a 7.020.786 euros en el mateix període, amb un increment del 84,7%. I a Tàrrega, el cost de l'energia ha passat de 670.888 euros a 1.199.636 euros, reflectint un increment del 78,8%.
Els tipus d'interès del deute també han incrementat, afectant especialment els municipis més endeutats. A Balaguer, els interessos del deute han passat de 124.221 euros el 2018 a 164.924 euros el 2023, amb un increment del 32,8%. A Lleida, el salt ha estat de 684.333 euros a 1.816.393 euros, reflectint un increment del 165,3%. A Tàrrega, en canvi, l'import ha baixat lleugerament, de 159.962 euros a 119.752 euros, amb un descens del 25,2%.
Pel que fa als salaris dels empleats públics, aquests també han pujat considerablement. A Balaguer, el cost total del personal ha crescut de 6.833.798 euros el 2018 a 8.078.255 euros el 2023, amb un increment del 18,2%, mentre que a Lleida ha augmentat de 57.704.416 euros a 73.865.225 euros, reflectint un increment del 28%. A Tàrrega, l'increment ha estat del 43,7%, passant de 5.483.091 euros a 7.876.150 euros en el mateix període.
Aquestes dades evidencien la necessitat d'una reforma urgent del model de finançament local per adaptar-se a les noves realitats socioeconòmiques.
La Paera en cap de Balaguer, Lorena González, lamenta que molts municipis han de fer front a competències delegades amb migrats recursos, un fet que repercuteix, diu, en la prestació dels serveis. “Hem de gestionar unes competències que pertoquen a altres administracions, però aquest traspàs no ha anat acompanyat de les dotacions econòmiques necessàries. Això ens tensiona la caixa”, assegura l’alcaldessa socialista, que explica també les complicacions a l’hora de fer les ordenances i intentar que quadrin els pressupostos. En aquest sentit, González assegura que, sovint, l’obligació de donar serveis és superior a la recaptació que pot fer el consistori amb els impostos municipals.
En aquesta tessitura, la Paera en cap balaguerina també es queixa de la poca agilitat de l’administració a l’hora de tramitar les subvencions: “El sistema és molt poc àgil i és més complicat que fa uns anys. Les subvencions s’haurien de substituir per les transferències directes com ja hem començat a fer amb la Diputació de Lleida. Aquest model ens ajuda molt més”, diu González.
L’alcaldessa creu que s’hauria de fer distincions entre els municipis grans, que tenen més recursos, i els petits, que han de gestionar moltes coses amb reduïdes possibilitats: “Les necessitats sovint són les mateixes i els tràmits també, però no les condicions per gestionar-ho”.