Catalunya presentarà davant del Comitè Olímpic Espanyol una candidatura en solitari als Jocs d'Hivern del 2030. Després de deixar caure que s'havia arribat a un "punt de no retorn" amb els desacords amb l'Aragó, la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat que encarregarà a l'equip tècnic una proposta de projecte de candidatura catalana amb les col·laboracions externes que es considerin necessàries en disciplines com salt i lliscament, en les quals Catalunya no té infraestructures. "Ens veiem perfectament capaços de fer una candidatura potent i competitiva amb possibilitats d'èxit", ha anunciat durant una intervenció organitzada pel Fòrum Europa. 

Vilagrà considera que ningú, tampoc l'Aragó, pot tenir "dret a veto" i ha explicat que ja han mantingut converses de caràcter informal amb el COE per oferir una candidatura catalana. "Podem fer els Jocs sols", ha assegurat. De fet, la consellera ha defensat que perdre seria no apostar per aquesta possibilitat i ha refermat la vocació de la Generalitat d'impulsar la candidatura malgrat el desacord amb el president aragonès, Javier Lambán. 

Dos són els motius que ha citat Vilagrà per apostar per aquesta candidatura en solitari. El primer, que el Comitè Olímpic Internacional ha dit que "vol tenir una proposta europea" sobre la taula. "De debò que el COE ho deixarà córrer si no hi ha una candidatura compartida? El Pirineu no s'ho mereix", ha insistit. Segons el seu punt de vista, Catalunya té "moltes opcions" de guanyar la candidatura sense necessitat d'haver d'ajornar les aspiracions al 2034.

El segon motiu és que considera que el Govern té "el territori darrere des del punt de vista institucional", tot i que ha recordat que encara està pendent la consulta al territori, un mecanisme de participació ciutadana que el govern espanyol qüestiona després de la modificació de la llei de consultes no refrendàries per poder celebrar la votació de forma simultània en més d'un municipi, comarca o vegueria. 

Vilagrà ha explicat que si la Generalitat fa aquest pas és perquè s'ha estat "flexible" amb l'Aragó "fins que s'ha arribat a un límit de no poder negociar més temes", malgrat que ha insistit que la comunitat veïna té, sens dubte, bones instal·lacions per realitzar les proves que li havien estat atribuïdes. Segons la consellera, el "to anticatalanista" dels membres del govern aragonès són la demostració que tot el procés ha estat condicionat per les eleccions del 2023. "Les eleccions no ens han de distreure dels nostres objectius", ha lamentat.