Els resultats de les eleccions generals a Lleida han estat els més fragmentats de la història electoral a la demarcació. Mai abans, en les onze anteriors cites amb les urnes, hi havia hagut un repartiment d'escons com el que s'ha vist aquest 20 de desembre. Quatre candidatures han aconseguit col·locar un diputat al Congrés, un canvi de paradigma respecte als altres anys que es reforça encara més quan es considera que cap formació lleidatana que ha obtingut representants a Corts aposta per mantenir el model estructural de l'actual política espanyola.

Les urnes catapulten ERC i En Comú Podem

Els dos principals triomfadors d'aquests comicis a les comarques de Ponent i del Pirineu han estat ERC i En Comú Podem. Els republicans donaven per fet que tindrien un escó, però els 44.002 vots han projectat el partit al millor resultat de la seva història a la circumscripció, que fins ara era de l'any 2004 quan el cas Carod va catapultar el partit a Madrid. Xavier Eritja ha estat un dels vencedors de la nit electoral juntament amb Jaume Moya, el candidat d'En Comú Podem que ha esmicolat la majoria d'enquestes que el deixaven fora del Congrés.

Els de Pablo Iglesias han reunit 30.329 vots a Lleida, un 15,3% de sufragis que han servit per consolidar amb solvència la tercera plaça, que mai ha perillat durant l'escrutini. Èxit, doncs, del partit, que ha aconseguit relegar a la quarta plaça el PSC de Mònica Lafuente, que ha salvat els mobles in extremis però que ha obtingut els pitjors resultats de la història de la formació.

Daltabaix socialista des del 2008

Mai els socialistes havien recollit tan poc percentatge de vot en unes generals - el 2008 van obtenir el 37% dels vots i aquest diumenge el 12% - i segurament mai havien passat una nit electoral tan dramàtica com la que han viscut per culpa del ball del quart escó, que durant bona part de l'escrutini ha estat en poder de Democràcia i Llibertat.

Amarga victòria de Democràcia i Llibertat

La formació que liderava Toni Postius ha guanyat els comicis a Lleida, però ha estat una victòria per la mínima 24% a 22%, i amb certa flaire de derrota al no haver pogut fermar el segon regidor que sí va aconseguir fa quatre anys CiU. No es pot dir que Postius hagi fracassat, però tampoc pot vendre aquests resultats com un gran triomf electoral.

Uceda, el gran derrotat

Qui no pot posar pal·liatius al resultat electoral és Óscar Uceda, de C's. Les altes expectatives li han jugat una mala passada a la formació d'Albert Rivera, que a Lleida s'ha enfonsat fins a la sisena posició superat fins i tot per un PP que tothom donava per desballestat i que ha acabat traient millors resultats que els ciutadans. C's ha patit el primer gran revés electoral a la demarcació just quan es pensava que aquest era el moment del seu enlairament gràcies, en part, a unes enquestes que durant la campanya els hi han donat uns números que, al final, no han tingut una correspondència al carrer.

Uceda s'ha quedat a les portes del Congrés amb un 9% dels vots de la mateixa manera que s'hi ha quedat José Ignacio Llorens, del PP, que no n'ha tingut prou amb els 22.260 vots per revalidar el càrrec que ja semblava vitalici. Lleida ha jubilat de cop el candidat popular, massa vist en els cartells durant dècades i encarnació d'aquesta vella política en hores baixes.

Unió, un partit anecdòtic

No per esperada deixa de ser potent la imatge de derrota d'Unió, que només ha pogut mobilitzar un 2,4% de l'electorat. Miquel Padilla sabia que no entraria, i presentar-se a aquests comicis ha estat el darrer gran servei que li ha fet l'històric militant democristià al seu partit, avui ja més anecdòtic en la política lleidatana i catalana que una altra cosa.