Si vostè és dels que creu que les matemàtiques només es poden fer d'un manera serà perquè no ha assistit mai a un ple de pressupostos de la Paeria, on el joc polític desvirtua la ciència exacta. No hi ha res més clarificador que un debat de comptes del consistori lleidatà per veure que les coses mai no són d'una manera per moltes calculadores que s'utilitzin. Tot depèn i és relatiu, i ningú no està disposat a acceptar les tesis del rival polític encara que el debat hagi de ser etern. Com més llarga és la discussió més allunyades semblen les postures, i així el debat esllangueix i dóna tombs a la mateixa història, ja parlada, ja discutida, ja escrita, ja locutada...

Recorden aquella pel·lícula que protagonitzava Bill Murray i on cada dia passaven les mateixes coses? En català va ser traduïda com Atrapat en el temps, encara que amb els anys s'ha fet popular com El dia de la marmota (Grounhod day en anglès). A la Paeria de Lleida alguna traça d'aquest film s'hi insinua quan el debat es centra en els números. Avui ha tornat a passar amb Mínguez, Postius i Vilella, que han agafat el floret per lliurar la batalla dialèctica per tots coneguda però mai obviada.

Gràfics en mà, Mínguez ha adoctrinat talment com una professora els regidors de l'oposició i ha reivindicat el caire social dels números, "que quadren tot i la congelació dels impostos". La tesi dels serveis a les persones del PSC contra els arguments de la gran pressió fiscal que pateixen els lleidatans que branden CiU i PP. Aquest partit està més vist que els de l'Oliver i Benji, però tot i això es repeteix perquè la política té aquestes coses i més ara, amb les eleccions municipals a l'horitzó.

El ple d'avui ha servit per veure també que la temperatura entre els líders del PSC i el candidat de CiU creix a mesura que passa el temps. Postius pega i Ros s'hi torna flanquejat per Camps i Mínguez, crítiques sovint amb les proclames del convergent, menystingut per tenir 30 anys. "Vostè fa 10 anys estava al col·legi" li ha deixat anar Mínguez. "Fa 10 anys estava a Dinamarca, no com vostè, que ja estava fent pressupostos aquí" ha replicat el convergent, insistent en buscar escletxes en la gestió de govern d'un PSC que es defensa amb habilitat dels atacs de CiU i es pren mig en broma les comparacions del popular Vilella, que avui ha equiparat el ple dels pressupostos amb una corrida de toros. 

Vilella és probablement el regidor que més trenca la monotonia argumental dels partits amb les seves sortides, un fet que segurament agraeix Montse Parra, avui protagonista involuntària gràcies a Mínguez, que en tres ocasions ha apuntat que no volia repetir discursos "perquè la regidora Parra diu, llavors, que sempre diem el mateix i s'avorreix". No li falta raó a Parra, i tots ho saben prou bé.