La victòria de Miquel Iceta sobre Núria Parlon en la lluita pel liderar el PSC suposa un nou impuls pels històrics militants socialistes de Lleida, que en aquesta contesa electoral interna s'han afilerat amb el reelegit primer secretari. Antoni Siurana, Teresa Cunillera, Àngel Ros, Paco Boya o Miquel Aguilà són alguns dels noms de la "vella guàrdia" de la formació que, amb els resultats d'aquest dissabte, podran continuar controlant la federació a la demarcació de Lleida i dirigir el més que probable relleu en el lideratge territorial.

​Àngel Ros ja ha mostrat públicament la seva voluntat de fer un pas al costat dins del partit per centrar-se en la gestió de l'Ajuntament de Lleida, i en aquest context guanya pes la figura d'Òscar Ordeig, líder del PSC a la Seu d'Urgell i que també ha donat suport a Iceta en aquesta campanya. El diputat socialista al Parlament va plantar cara a Ros en les eleccions internes del 2012, però la seva derrota en aquella ocasió no li va arruinar la seva imatge de figura emergent del socialisme lleidatà. Ordeig era prou jove com per resistir un revés intern, i tot apunta a que ara li ha arribat el moment de prendre les regnes del partit.

​Ordeig no ha anunciat públicament el seu interès en liderar el PSC de Lleida, però les peces li encaixen per arribar a ocupar el càrrec que avui té Àngel Ros. L'alcalde no repetirà als comicis que es faran a la federació a finals del 2016 o inicis del 2017, i Mònica Lafuente, l'altre valor en alça del partit que podia ser vista com una futura líder, ha perdut múscul després de donar suport incondicional a Parlon en les darreres setmanes. Dit d'una altra manera; si Iceta ha d'ungir un candidat a Lleida perquè sigui votat per la militància, aquest serà Ordeig.

La successió de Ros a la Paeria, un debat que es frena

El fet que Iceta hagi guanyat també ha servit per posar sordina al debat (encara llunyà) sobre un hipotètic relleu de Ros com a candidat a la Paeria. Que el primer secretari conservi la cadira suposa un fre a les aspiracions d'alguns militants poc afilerats amb Iceta i que han començat a temptejar el terreny d'una possible renúncia de Ros a repetir com a candidat d'aquí tres anys. La qüestió, però, encara no ha madurat, i les postures tan sols s'intueixen.