Lleida s'ha guanyat a pols la reputació de ser un dels territoris més imprevisibles en unes eleccions generals. En una circumscripció on només hi ha quatre escons en joc, qualsevol petit transvasament de vots pot alterar dràsticament el mapa polític. La cara i la creu d'aquesta dinàmica es van fer evidents en l'última cita amb les urnes del juliol de 2023, quan el PSC va capgirar el tauler de joc en aconseguir el 50% dels representants en disputa.
Del domini independentista al canvi de cicle socialista
L'hegemonia que Esquerra Republicana havia mantingut durant les convocatòries de 2019 (quan va aconseguir dos diputats) es va dissoldre en l'últim còmit. Els socialistes, encapçalats per Montse Mínguez, no només van imposar-se al Congrés sumant dos escons, sinó que van aconseguir una victòria incontestable al Senat amb tres de quatre representants.
Aquest moviment va deixar ERC (Inés Granollers) i Junts (Isidre Gavín) amb un sol escó cadascun. Tot i que cap formació ha formalitzat encara les seves llistes, la lògica política apunta a una aposta per la continuïtat dels seus actuals caps de cartell. De fet, la diputada republicana, afí a les posicions de Gabriel Rufián, ja ha mostrat la seva intenció de tornar a liderar la candidatura d'ERC a Lleida.
La travessia pel desert de la dreta estatal i les forces minoritàries
La quarta posició obtinguda pel PP el 2023 reflecteix un dels fenòmens més singulars de la demarcació: els populars porten des del 2016 sense aconseguir representació a les Corts per Lleida. La situació presenta el contrast curiós que la formació va ser la segona força més votada a la ciutat de Lleida, però insuficient per traduir-se en escó al conjunt de la província. A més, el PP encara no té un candidat definit, després de la sortida de Dante Pérez.
Per la seva banda, la llista dels Comuns (Elena Ferre) va quedar en cinquena posició, seguida per Vox, la CUP i el PDeCAT, formacions que van quedar molt lluny d'entrar en el repartiment.
Un històric de volatilitat: una dècada de canvis constants
Si es mira en enrere, la fragmentació ha estat la norma a les comarques lleidatanes:
- 2016: Empat tècnic a quatre bandes amb un escó per a ERC, Convergència, En Comú Podem i PP.
- 2015: Repartiment idèntic entre Democràcia i Llibertat, ERC, En Comú Podem i PSC.
- 2011: L'última gran victòria de CiU (dos escons), acompanyada per PSC i PP amb un cadascun.
