26
de gener
del
2024
Actualitzat
a les
10:14h
Moltes ciutats tenen projectes que s'allarguen en el temps. Alcaldes i regidors han de fer front a carpetes de gestió complexa que, sovint, són herències emmetzinades pels nous governs. A la ciutat de Lleida, un tema d'aquestes característiques és el de la construcció d'unagran mesquita, una qüestió que s'arrossega a la capital de Ponent des de fa gairebé dues dècades i que no té una solució a curt termini ni els consensos necessaris. Fins que no es donin els acords per la construcció del centre de pregària musulmana, la ciutat haurà de gestionar els espais religiosos que s'obren als barris i intentar resoldre les polèmiques i queixes.
La comunitat musulmana i la Paeria han mantingut en tots aquests anys una relació que ha patit vaivens de cordialitat i de tensions en funció de les exigències d'uns i les limitacions d'altres, que s'emparen en els articulats de les normatives municipals: "El futur de la mesquita és que en construeixin una al solar que tenen habilitat per fer-ho", va dir l'alcalde Àngel Ros el 2010, que va recordar aleshores que no era "obligació de l'ajuntament proveir temples de culte".
En tot aquest temps, els col·lectius musulmans han tingut diversos espais de pregària a la ciutat, uns centres que sovint han xocat amb les concrecions de les ordenances, que fan pràcticament impossible obrir un gran centre de culte dins l'entramat de la ciutat, i amb protestes dels lleidatans.
En algunes ocasions, el consistori ha hagut d'intervenir per clausurar espais que excedien l'aforament, com va passar al 2015 amb el del carrer del Nord, que va quedar precintat després d'una inspecció que va acreditar que la capacitat superava en cinc vegades el límit permès. Des de 2016 la Paeria només havia concedit dues llicències per a centres de cultes a Lleida i fins ara a la ciutat hi havia tres espais de res musulmà: un al barri de la Mariola, l'altre al carrer Clavell, al Centre Històric i la del carrer Alfred Perenya, la més gran fins ara.
Aquest mes de gener, Ibn-Hazm, el grup musulmà més nombrós de la ciutat, ha adquirit un local a l'avinguda d'Alacant del barri de Cappont per habilitar-lo com a oratori, que té un aforament per a 200 persones i que s'utilitza cada dia excepte els divendres, quan la comunitat fa un res multitudinari que es fa ara en un cobert de la Fira Lleida i que es pretén fer en un terreny d'un polígon industrial cedit per la Paeria.
.jpg)
El seu portaveu, Abdellatif Láatabi, assegura a aquest diari que el col·lectiu té la intenció de respectar la normativa de capacitat de l'oratori i la convivència al barri, unes declaracions que van en sintonia amb el que demana el consistori municipal; l'alcalde Fèlix Larrosa ha deixat clar que el seu executiu vol garantir "la llibertat religiosa i també el dret a manifestació" però avisa que seran "exigents amb el compliment de la normativa per part de la comunitat musulmana".
El Paer en cap ha fet aquestes declaracions (que no tenia previstes) alertat per les dues manifestacions organitzades a Cappont, una a favor de l'oratori i de la llibertat de culte i l'altra, en contra. Aquesta qüestió es podria convertir en una de les primeres grans pedres a la sabata del nou govern del PSC. Els veïns de la zona estan dividits per la recent obertura de l'espai musulmà, i les acusacions de racisme entre veïns ja han aparegut en el context de les dues manifestacions del diumenge, que es van fer davant per davant amb la presència de representants de Vox i de la CUP.
Els contraris a l'oratori asseguren en declaracions a Nació que aquest local de pregària està "en un lloc de pas amb poc espai i en zona inundable" alhora que apunten que aquesta activitat de la comunitat musulmana farà perdre valor als pisos del barri: "Està comprovat que als indrets on hi ha oratoris baixen els valors cadastrals dels habitatges", diuen. A l'altre costat, els partidaris de l’oratori apunten que el barri de Cappont ha de mostrar el compromís de la convivència, la diversitat, independentment de les creences i ideologies.
Per la seva banda, els representants de l'Associació de Veïns del barri de Cappont fan una doble petició: calma als veïns que es queixen de l'obertura de l'oratori i escrupolositat a la comunitat musulmana en el compliment de la normativa d'aforament i de mobilitat: "No volem que la presència d'aquest centre de culte al barri causi molèsties", expliquen.
Pel que fa al terreny que la Paeria de Lleida licita al polígon dels Frares per fer una gran mesquita, Larrosa ha defensat que la intenció de l'equip de govern és ajudar les comunitats religioses de la ciutat i que el seu govern té bona voluntat per estudiar les al·legacions i condicions que s'hagin presentat a la licitació.
"Ens han comentat que els hauríem de cedir la parcel·la de forma gratuïta perquè són espais que no generen activitat econòmica i, per tant, podria ser una consideració", diu l'alcalde, que en una entrevista amb aquest diari animava la comunitat musulmana a mirar-se "amb estima" el projecte que presenta la Paeria: "Ho haurien d'acceptar perquè en dos o tres anys tindrien el seu equipament", va declarar.
La comunitat musulmana i la Paeria han mantingut en tots aquests anys una relació que ha patit vaivens de cordialitat i de tensions en funció de les exigències d'uns i les limitacions d'altres, que s'emparen en els articulats de les normatives municipals: "El futur de la mesquita és que en construeixin una al solar que tenen habilitat per fer-ho", va dir l'alcalde Àngel Ros el 2010, que va recordar aleshores que no era "obligació de l'ajuntament proveir temples de culte".
En tot aquest temps, els col·lectius musulmans han tingut diversos espais de pregària a la ciutat, uns centres que sovint han xocat amb les concrecions de les ordenances, que fan pràcticament impossible obrir un gran centre de culte dins l'entramat de la ciutat, i amb protestes dels lleidatans.
En algunes ocasions, el consistori ha hagut d'intervenir per clausurar espais que excedien l'aforament, com va passar al 2015 amb el del carrer del Nord, que va quedar precintat després d'una inspecció que va acreditar que la capacitat superava en cinc vegades el límit permès. Des de 2016 la Paeria només havia concedit dues llicències per a centres de cultes a Lleida i fins ara a la ciutat hi havia tres espais de res musulmà: un al barri de la Mariola, l'altre al carrer Clavell, al Centre Històric i la del carrer Alfred Perenya, la més gran fins ara.
Aquest mes de gener, Ibn-Hazm, el grup musulmà més nombrós de la ciutat, ha adquirit un local a l'avinguda d'Alacant del barri de Cappont per habilitar-lo com a oratori, que té un aforament per a 200 persones i que s'utilitza cada dia excepte els divendres, quan la comunitat fa un res multitudinari que es fa ara en un cobert de la Fira Lleida i que es pretén fer en un terreny d'un polígon industrial cedit per la Paeria.
Mobilització a favor de l'oratori a Cappont Foto: ACN
El seu portaveu, Abdellatif Láatabi, assegura a aquest diari que el col·lectiu té la intenció de respectar la normativa de capacitat de l'oratori i la convivència al barri, unes declaracions que van en sintonia amb el que demana el consistori municipal; l'alcalde Fèlix Larrosa ha deixat clar que el seu executiu vol garantir "la llibertat religiosa i també el dret a manifestació" però avisa que seran "exigents amb el compliment de la normativa per part de la comunitat musulmana".
El Paer en cap ha fet aquestes declaracions (que no tenia previstes) alertat per les dues manifestacions organitzades a Cappont, una a favor de l'oratori i de la llibertat de culte i l'altra, en contra. Aquesta qüestió es podria convertir en una de les primeres grans pedres a la sabata del nou govern del PSC. Els veïns de la zona estan dividits per la recent obertura de l'espai musulmà, i les acusacions de racisme entre veïns ja han aparegut en el context de les dues manifestacions del diumenge, que es van fer davant per davant amb la presència de representants de Vox i de la CUP.
Els contraris a l'oratori asseguren en declaracions a Nació que aquest local de pregària està "en un lloc de pas amb poc espai i en zona inundable" alhora que apunten que aquesta activitat de la comunitat musulmana farà perdre valor als pisos del barri: "Està comprovat que als indrets on hi ha oratoris baixen els valors cadastrals dels habitatges", diuen. A l'altre costat, els partidaris de l’oratori apunten que el barri de Cappont ha de mostrar el compromís de la convivència, la diversitat, independentment de les creences i ideologies.
Per la seva banda, els representants de l'Associació de Veïns del barri de Cappont fan una doble petició: calma als veïns que es queixen de l'obertura de l'oratori i escrupolositat a la comunitat musulmana en el compliment de la normativa d'aforament i de mobilitat: "No volem que la presència d'aquest centre de culte al barri causi molèsties", expliquen.
Una gran mesquita al polígons dels Frares
Pel que fa al terreny que la Paeria de Lleida licita al polígon dels Frares per fer una gran mesquita, Larrosa ha defensat que la intenció de l'equip de govern és ajudar les comunitats religioses de la ciutat i que el seu govern té bona voluntat per estudiar les al·legacions i condicions que s'hagin presentat a la licitació."Ens han comentat que els hauríem de cedir la parcel·la de forma gratuïta perquè són espais que no generen activitat econòmica i, per tant, podria ser una consideració", diu l'alcalde, que en una entrevista amb aquest diari animava la comunitat musulmana a mirar-se "amb estima" el projecte que presenta la Paeria: "Ho haurien d'acceptar perquè en dos o tres anys tindrien el seu equipament", va declarar.