- Nascut poc després de 1000, de la casa dels Tost a l'Alt Urgell. Va quedar orfe de pare de jove i es va casar amb la jove Arsenda, amb la que van comprar al comte el castell de Llordà.

- Aquest castell li va servir de base per començar a ampliar els seus dominis al territori. Cap al sud, va conquerir la fortificació d'Àger, municipi del qual va ser nomenat senyor. Va ser el repoblador de la vall d'Àger, i va combatre els musulmans.

- Durant la seva vida va anar acumulant castells entre les seves possessions. En va arribar a tenir trenta. Els seus dominis, que van formar un vescomtat, s’estenien des dels castells de Vallferosa i Biosca al Solsonès, passant per l’alta Noguera, en llocs com Montmagastre i Artesa de Segre, resseguint a banda i banda del Montsec cap a Àger.

- Després de les negociacions mantingudes per la seva dona Arsenda amb la Santa Seu i de generoses donacions, assolí del papa Nicolau II la independència de la canònica d'Àger respecte als bisbes i el dret a nomenar-ne l'abat, cosa que li va facilitar el control de les rendes eclesiàstiques del seu territori.

- Aquesta abadia es va anar fent cada vegada més poderosa, i va esdevenir una de les més riques i poderoses del sud d'Europa, i hereva en part dels dominis del vescomte.

- Es pensa que Arnau Mir de Tost va ser un dels precursors catalans de l'exèrcit professional, origen de les milícies almogàvers, que tanta fama tindrien com temible força de xoc anys més tard durant l'expansió catalanoaragonesa a la Mediterrània.

- Sota la bandera del comtat de Barcelona va conquerir les importants viles de Camarasa i Cubells i després va participar en la croada contra Barbastre amb Ermengol III.

- La seva habilitat com a militar va ser nomenat general dels exèrcits mancomunats dels comtats d'Urgell i Barcelona. Com feudatari dels comtats de Barcelona, Pallars i Urgell, cap a 1060, Arnau Mir de Tost era un dels principals senyors de guerra de la marca catalana.

- Després de la mort de la seva esposa i del seu fill Guillem-Arnau, es va retirar a les seves possessions de Sant Pere d'Ager. No obstant, el 1072 encara va tenir forces per pelegrinar a Santiago de Compostel·la. A la seva tornada va redactar el seu famós testament, en el qual no va poder deixar els seus dominis a cap fill home perquè ja havien desaparegut tots.

- Va morir poc després passant el vescomtat d'Àger a la seva filla Lletgarda, casada amb Ponç Guerau de Cabrera vescomte de Girona.