Balaguer no s’allibera dels coloms

Societat

Dos anys de protestes veïnals, milers de captures i més de 23.000 euros en noves mesures no han tancat el conflicte per la sobrepoblació d’aus

Publicat el 13 d’octubre de 2026 a les 12:19

La plaga de coloms s’ha convertit en un conflicte enquistat a Balaguer. Des de principis del 2024, els veïns del Centre istòric reclamen una solució efectiva a la proliferació d’aquestes aus, mentre la Paeria ha anat anunciant plans de xoc, captures i nous sistemes de control sense aconseguir desactivar el malestar ciutadà. Més de dos anys després, la discussió continua oberta i el focus s’ha desplaçat cap a l’eficàcia de les mesures municipals i el temps que s’ha trigat a aplicar-les.

La mobilització va començar el febrer del 2024 amb una campanya que va reunir 465 signatures en dues setmanes. Els promotors calculaven que a la ciutat hi podia haver uns 10.000 coloms i reclamaven un pla de control sostingut, amb actuacions fins al 2027 i més neteja als carrers. A l’abril, els veïns van tornar a alertar de l’augment de la població d’aus amb l’inici de la temporada de posta d’ous i van posar l’accent en la presència de nombrosos dormidors i en les molèsties que provocaven.

El malestar veïnal es va convertir en un pols amb el govern municipal. Els afectats reclamaven que les actuacions no es limitessin a anuncis puntuals, sinó que tinguessin continuïtat i permetessin comprovar si la població de coloms disminuïa. La pressió va portar la paera en cap, Lorena González, a anunciar el maig del 2024 un pla de xoc amb captures quinzenals durant quatre mesos i l’ús de pinso esterilitzant.

Les actuacions van continuar els mesos següents. A l’octubre del 2024, la Paeria va informar de la captura de 800 exemplars en tres mesos. Tot i això, la problemàtica no va desaparèixer. El 2025 es va fer un nou recompte de la població i, el juny del 2026, el consistori va impulsar una licitació de 23.353 euros per reforçar les captures amb gàbies i xarxes, a més d’intervenir en edificis abandonats per dificultar-hi la nidificació. Segons les dades municipals difoses aquell any, ja s’havien capturat més de 5.000 coloms.

Un conflicte obert

Les xifres, però, no han servit per tancar el conflicte. El setembre del 2026, la Comissió ciutadana pel Control de la Plaga de Coloms va denunciar que durant aquell any no s’havien executat actuacions materials. El col·lectiu va presentar una instància a la Paeria i va traslladar la queixa al Síndic de Greuges. Entre les seves demandes hi ha un calendari concret de captures i un sistema de seguiment que permeti avaluar els resultats.

La Paeria, per la seva banda, ha admès que les mesures anteriors no havien estat suficients i ha apostat per nous sistemes de captura amb xarxes, pendents de completar els tràmits i obtenir l’autorització de la Generalitat. La controvèrsia continua girant al voltant de la distància entre les actuacions anunciades i la millora que esperen percebre els veïns.

Escull Lleida com la teva font preferida de Google