La població resident a la demarcació de Lleida va tornar a caure el 2015 per cinquè any consecutiu. Segons les estimacions postcensals de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), a la provincia hi viuen 428.993 persones a 31 de desembre del 2015, 1.612 menys que l'any anterior. Aquesta davallada suposa, en termes relatius, un descens del 3,9 per mil.

Segons l'informe, de les 11 comarques que hi ha al territori, només el Pla d'Urgell guanya població, un 2,5 per mil, mentre que la resta en perden juntament amb l'Aran. Les comarques que pateixen un descens més pronunciat són les del Pirineu, en concret el Pallars Sobirà amb un -11,5, l'Alta Ribagorça amb un -13,6, i el Pallars Jussà, amb un -13,7.

A Catalunya, la població ha augmentat en 23.578 habitants i s’ha situat en els 7.448.332 persones. Aquest increment representa un canvi de tendència després de tres anys de caigudes i és el resultat d’un creixement natural de 5.584 persones (resultant dels 70.450 naixements davant les 64.886 defuncions), d’un saldo migratori amb la resta de l’Estat de 5.103 persones i un saldo migratori amb l’estranger de 12.891 persones. La població ha crescut un 18 comarques, principalment a les més poblades, però ha caigut en les altres 23 i l’Aran, majoritàriament les de l’interior i de muntanya.

Així, en termes relatius, les comarques que més han augmentat la població han estat el Moianès, amb un 8,7 per mil; el Garraf, amb un 7,4 per mil, i el Vallès Occidental, amb un 6 per mil. Per contra, al Priorat ha caigut un 17,9 per mil, seguit del Pallars Jussà, amb un -13,8 per mil; i la Ribera d’Ebre, amb un -13,7 per mil.

Els principals augments percentuals de població es localitzen en la població major de 85 anys gràcies a l’elevada esperança de vida i perquè les generacions que arriben a aquestes edats són més nombroses. Per contra, la població de 25 a 39 anys és la que disminueix més pel trànsit de les generacions plenes cap a edats superiors als 40 anys. D’altra banda, segons l’Idescat, la població centenària creix, fins a les 2.294 persones el 2015, mentre que de 0 a 4 anys es redueix.

D’altra banda, Catalunya ha registrat un creixement natural de 5.584 persones, és a dir, una diferència positiva entre el nombre de naixements i defuncions. Tot i així, en 22 comarques catalanes, el nombre de defuncions ha superat el de naixements. Les comarques que han experimentat un major creixement són el Vallès Occidental (2.522), el Baix Llobregat (1.723) i el Gironès (755). En canvi, les comarques amb menys creixement natural han estat el Barcelonès (-815), el Baix Ebre (-203) i el Berguedà (-199).

Pel que fa al saldo amb l’estranger, a Catalunya és positiu i ha estat el principal component del creixement de la població el 2015. El Barcelonès, amb un saldo d’11.425 persones, entre el grup format per 22 comarques i l’Aran amb un saldo migratori positiu, seguit a més distància del Vallès Occidental (776), el Baix Llobregat (642) i el Maresme (585). Per contra, el saldo va ser negatiu al Segrià (-634), la Selva 8-242) i el Gironès (-105).

El saldo migratori interior –migracions amb la resta de Catalunya i la resta d’Espanya- ha estat negatiu a un grup de 22 comarques i a l’Aran, entre es quals destaquen el Tarragonès (-698), la Selva (-245) i l’Alt Empordà (-223). En canvi, ha estat positiu al Vallès Occidental (2.052), al Maresme (1.306) i al Baix Llobregat (1.276).