L'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida), amb la col·laboració d'investigadors de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, lidera un projecte que ha rebut finançament europeu i mitjançant el qual s'utilitzarà tecnologia avançada per contribuir a preservar la salut i millorar la seguretat de la gent gran. En concret, la iniciativa del Grup de Recerca en Cures de la Salut (GReCS) de l'IRB farà servir una combinació innovadora de sensors que permetran estudiar l'activitat diària d'una persona. L'objectiu serà identificar patrons comuns de malalties que després puguin servir per afavorir-ne la detecció i el tractament precoç.

El laboratori d'innovació col·laborativa del GReCS, que té com a objectiu desenvolupar eines i estratègies per a fer front a problemes reals de l’entorn, s'encarregarà d'avaluar les activitats de la vida diaria de les persones grans. El projecte s'iniciarà al maig 2024 i tindrà una durada de 36 mesos. Esther Rubinat és la investigadora principal i el seu equip està integrat pels investigadors Helena Fernández, Montserrat Gea, Filip Bellon, Minerva Granado, Gerard Piñol, Manuel Sánchez de la Torre, Francisco Purroy i Miquel Angel.

Rubinat ha explicat que l'assistència sanitària s'enfronta a nous reptes relacionats amb l'envelliment de la població. Per tant, ha considerat que es necessiten solucions centrades en el pacient que permetin "oferir assistència en remot des del propi domicili". La investigadora ha indicat que aquest canvi requereix d'innovacions tecnològiques que permetin la "monitorització de la salut de les persones i que a través d'algoritmes d'intel·ligencia artificial permetin la detecció precoç i progressió de la malaltia de forma fiable".

"Aquest projecte té com a objectiu la monitorització híbrida de la salut humana, garantint una cobertura tant espacial com temporal per a la vigilància de l'estil de vida, el son i l'activitat física de les persones grans" ha conclòs Rubinat.

En concret, el projecte utilitzarà tecnologies de sensors avançats (radars FMCW, visió artificial, dispositius wearables, sistemes de realitat augmentada), sistemes de computació distribuïda i algoritmes d'intel·ligència artificial (detecció d'esdeveniments, tendències i casos inusuals). Així s'espera obtenir resultats pel reconeixement més efectiu d'activitats repetitives o amb una lògica temporal forta.

Un cop finalitzada la investigació, s'espera tenir un coneixement exhaustiu de la salut física i mental i dels riscos per a la seguretat de les persones grans. També s'hauran validat les tecnologies i es podran millorar els sistemes de sensors optimitzats per a l'observació, mesura i interacció humana.