Fa una setmana, NacióManresa publicava que el Kursaal havia decidit obrir una nova sessió de l'obra Golfes després que en pocs dies s'esgotessin les entrades per a les dues funcions previstes per aquest dijous 29 d'agost (una a les 18h. i l'altra a les 21h.) a la sala petita del teatre, coincidint amb la Festa Major de Manresa. La data escollida va ser el diumenge 1 de setembre a les 21.30h., i tot sembla apuntar que aquest nou passi també farà ple absolut.
De fet, aquesta sensació de saber-se actuant en un espai amb totes les localitats plenes no és nova, per a les cinc protagonistes (i també creadores) d'aquesta peça teatral que el novembre passat va guanyar el Premi El Galliner a Textos Teatrals i que va estrenar-se el 3 de març, al mateix Kursaal, amb un sold-out com una casa de pagès.
Però, ¿com s'explica, aquest èxit? ¿Què ho fa que cinc dones de Manresa, amb les respectives vides professionals encarrilades (i cap d'elles vinculada a l'espectacle), no només s'embranquin a idear, gestar i parir una obra de teatre (en el seu temps lliure; totalment per amor a l'art), sinó que també s'animin a interpretar-la i que, per postres, s'enduguin un premi i facin tres plens en menys de mig any al teatre més important de la Catalunya Central? En parlem amb Montse Sala, Sílvia Suñol, Montse Segon, Rosalia Jiménez i Àngels Fusté, les protagonistes de tot plegat.
Quan va començar tota aquesta bogeria?
La primavera de l'any passat, podríem dir. Ja feia temps -deu anys- que totes cinc formàvem part del grup de teatre musical d'adults d'MTM (Manresa Teatre Musical), i tot i que ens encantava el que hi fèiem, vam començar a tenir el cuquet d'impulsar un projecte propi al marge de l'escola; un projecte que ens permetés pujar a l'escenari a dir les coses que sovint comentàvem quan ens reuníem.
Perquè vostès, a banda, són amigues.
Ara ja sí! La majoria ens coneixíem d'abans d'entrar a MTM perquè tenim edats similars -fins i tot algunes havíem format part de la mateixa colla durant l'adolescència. No obstant, no va ser fins que vam tornar a coincidir fent teatre musical, que els vincles es van estrènyer.
Per decidir engendrar una obra de teatre des de zero i a deu mans, certament, cal molta complicitat...
Sens dubte. De fet, amb Golfes, l'hem posat a prova, aquesta amistat.
"Amb Golfes hem posat a prova la nostra amistat"
Amb bons resultats?
Sí! N'ha sortit reforçada! Hem hagut de superar moments de desànim, de dubte, de por, de cansament... Sense anar més lluny, la nostra història personal, en tirar endavant l'obra, coincideix plenament amb el missatge que volem transmetre.
I quin és aquest missatge?
Que tothom, independentment de l'edat o de la història que dugui a les espatlles, té la possibilitat de canviar tot allò de la seva vida que no li agradi. En el cas de Golfes, qui viu aquesta transformació són cinc dones que, amb la força de l'amistat, s'empoderen i fan coses que no només sorprenen el seu entorn sinó que les sorprenen a elles mateixes.
Ha estat una sorpresa, per a vostès, convertir-se, passada la cinquantena, en dramaturgues i intèrprets?
Dona, sí. El que passa és que en teníem tantes ganes i sentíem tant que ho havíem de fer, que l'energia que ens vam anar donant (i que ens seguim donant) les unes a les altres ens va fer (i ens fa) sentir fortes i capaces. I el millor de tot és que ningú no esperava de nosaltres que féssim el que hem fet: per què havíem de fer-ho, tenint en compte que ja tenim la vida professional encarrilada?
"Ningú no esperava de nosaltres que féssim el que hem fet"
Doncs perquè els venia de gust.
Exacte. Així de senzill.
Quan van posar-se a escriure el guió?
El guió com a tal el va fer l'Àngels, que té un màster de guionatge i, a més, feia temps que li venia de gust escriure teatre. El que passa és que abans de passar-lo a paper, per entendre'ns, ens vam trobar totes cinc, unes quantes tardes del juliol de l'any passat, per concretar quins temes volíem tractar a l'obra. Amb tot aquest material, l'Àngels va construir una història durant el mes d'agost. Al setembre, ja teníem el text acabat i estàvem a punt per començar a assajar.
Des del primer moment tenien clar que les intèrprets serien vostès mateixes?
Completament. Es tracta d'una obra feta a mida, que parla de nosaltres, amb molts tocs autobiogràfics: no tot el que passa a l'obra és veritat però hi ha molta veritat en tot el que hi passa.
Les dirigeix en Jordi Gener.
Sí! Li ho vam demanar nosaltres. De fet, va ser ell qui ens va suggerir d'escriure una obra des de zero: ens coneixia perquè ja ens havia dirigit a MTM i sabia que teníem molt per dir.
"No tot el que passa a l'obra és veritat però hi ha molta veritat en tot el que hi passa"
En quin moment decideixen que Golfes és prou bona com per presentar-se als Premis El Galliner a Textos Teatrals?
Des d'abans de començar-la a escriure. Just quan parlàvem de fer una obra de creació pròpia, vam veure a Instagram la promoció del premi. El que ens va agradar més va ser que si guanyàvem, en comptes de diners, ens donarien la possibilitat de dur el text a l'escenari del Kursaal!
I va i resulta que guanyen. Com van rebre la notícia?
Van trucar a l'Àngels, com a autora del text, un dissabte a l'hora de dinar. Estava a casa dels seus pares. Després, ella va fer una vídeotrucada pel grup de WhatsApp que compatim: l'una va respondre des del partit de futbol del fill estant, l'altra mentre dinava amb els de casa seva, l'altra tot reposant abans de tornar a la feina... La situació podria ben ser una escena de Golfes! Totes cinc celebrant un èxit compartit enmig de fills, pares, marits, amics i veïns que no entenien tota aquella eufòria. Vam estar xerrant gairebé una hora!
L'estrena a la sala petita del Kursaal va arribar quatre mesos després de la bona nova. Quin va ser el feedback que van rebre per part del públic?
La resposta de la gent va ser súper positiva; molt més del que ens esperàvem! De fet, només començar, ja vam sentir que el públic reia fins i tot en moments en què no ho havíem previst.
Renoi!
Després de l'estrena, la sorpresa va ser que moltes dones que havien vingut a veure Golfes ens deien que volien tornar-hi amb les seves amigues o que volien venir amb els seus marits. I és que hi ha homes que ens expliquen que veure l'obra els ha fet descobrir de què parlem les dones quan ells no hi són.
Una noia de 20 anys també la gaudiria, l'obra?
N'hi ha unes quantes, de jovenetes, que l'han vist, ja, i el que ens han fet arribar ha estat que han descobert un plantejament diferent del feminisme.
A què es refereixen?
L'empoderament femení no es viu de la mateixa manera amb 20 anys -amb tot un futur per construir- que amb 50, amb el pes de tota una vida de decisions a l'esquena i havent assumit mil i un rols: de mare, de filla, de parella, de treballadora, de cap... En aquest sentit, poder arribar a gent tan diferent i fer-la gaudir d'una bona estona compartint reflexions des del bon humor, és un luxe que ens ofereix Golfes a cada funció.
"L'empoderament femení no es viu de la mateixa manera amb 20 anys, que tens tot un futur per construir, que amb 50, amb el pes de tota una vida de decisions a l'esquena i havent assumit mil i un rols"
Veient aquest bateig triomfal que han fet dintre del món de la creació teatral, hem d'entendre que després de Golfes vindran més projectes?
Golfes ha estat un regal i volem gaudir-ne durant un temps. Alguns ajuntaments i programadors ja s'han posat en contacte amb nosaltres per dur l'obra a diferents pobles del Bages i de les comarques veïnes. I això és el que farem durant els propers mesos. De totes maneres, quan ens trobem no podem evitar de pensar en el futur i en noves idees per dur a l'escenari. De moment, però, tot està molt verd. Ja veurem on ens porta.