A Manresa, Castells va reconèixer sentir-se còmode. Hi té família i l'ha visitat sovint des que era un infant. Potser per això va pronunciar una conferència d'uns cinquanta minuts que no va defugir cap temàtica i va il·lustrar, des de la seva base teòrica federalista i de declarada catalanitat dins del PSC, l'estat actual, passat i futur de les relacions entre Catalunya i Espanya i  l'horitzó de la plena sobirania del país. Tot plegat segons l'encàrrec que va voler entomar per part dels organitzadors: Manresa Decideix i el Cercle Català de Negocis amb la col·laboració de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç.

"La independència política de Catalunya és viable econòmicament. Però tenir la independència política no vol dir disposar també de l'econòmica" va exposar el doctor en Economia per la Universitat de Barcelona. Que, com a alternativa, va dibuixar un estadi òptim en el qual, amb més autogovern i compromís total amb la unitat europea, Catalunya aspirés a "ser un territori punter dins del continent".  Tot i titllar de caduca la idea d'una Espanya federal, Castells sí que va plantejar com a idoni un escenari d'una "Europa federal de sobirania compartida en què cap estat pesi més que els altres".  

Tot i la insistència d'alguns dels assistents en el torn de preguntes plantejant la ruptura amb l'estat espanyol davant del panorama actual, Antoni Castells va mantenir-se ferm en la idea que l'única manera de canviar l'encaix català a Espanya és la negociació. L'economista, però, va reconèixer obertament i en base a la seva experiència personal ocupant la cartera de conseller que el diàleg a Madrid "és molt difícil" i va deixar entreveure que a la Meseta s'acostumen a fer força trampes. Per ser forts a l'hora de negociar, Castells va apel·lar a la unitat de les forces polítiques, per a ell, com el conjunt del país, "propenses a l'autodestrucció".

En els primers minuts, abans d'abordar plenament l'apartat de la plena sobirania catalana, el conseller econòmic dels governs de Maragall i Montilla va justificar el títol de la seva xerrada: "Integració econòmica i sobirania política". Per a Castells, actualment, els mercats globalitzats esdevenen "poders no democràtics que manen més que els governs escollits a les urnes". La crisi ha d'implicar una lliçó al voltant "del fracàs del model neoliberal i conservador. Si no hi ha regulació per part de l'estat el panorama es converteix en una selva. No hi pot haver mercat sense un estat que el reguli". Per aconseguir-ho, i ja que els mercats tenen connexions planetàries, Antoni Castells va presentar un escenari de necessària "sobirania compartida i d'una Europa forta políticament per superar la crisi". L'exconseller va dir obertament que la nova entrada en recessió del continent es deu "a la pèssima gestió de la crisi del deute grec. Grècia i la zona euro són ara el malalt del món i ens han portat novament al retrocés. Som víctimes d'una unió monetària incompleta". Per a Antoni Castells, més Europa és la resposta. No s'ha de defugir la integració econòmica dels mercats globals, però la unió d'estats ha de ser prou potent per regular-los.       

La segona conferència de cicle la pronunciarà Antoni Serra Ramoneda la setmana vinent. Concretament, el divendres 23 de març, a les 20.00 a la mateixa Sala de la Plana de l'Om.