El Cercle Català de Negocis ha publicat aquesta setmana un extens informe sobre l'impacte real que té el dèficit fiscal sobre el territori i analitza com afecta sobre les comarques, vegueries, capitals de comarques i municipis amb més de 5.000 habitants. Per altra banda, també posen el focus en les principals inversions en infraestructures pendents d'executar per part de l'Estat.

L'anàlisi s'inicia amb la renda familiar disponible per comarques. La Vall d'Aran, la Conca de Barberà, el Pallars Jussà, el Ripollès, l'Urgell i el Pallars Sobirà són les que tenen una RFDB més alta superant amb entre 5 i 14 punts la mitjana catalana. A l'altre extrem, hi queden l'Anoia, la Selva, el Baix Llobregat i l'Alt Urgell, amb 10 punts per sota. En aquesta anàlisi, el Bages se situa amb una renda familiar 3,6 punts per sota de la mitjana.

Pel que fa a com afecta el dèficit fiscal anual per comarques, Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat són les més afectades. Una de les conclusions a les que arriba l'informe assegura que "totes les comarques catalanes, fins i tot les relativament més pobres, tenen un nivell de riquesa per càpita superior a la mitjana espanyola. Per tant són contribuents nets a la solidaritat entre territoris". El dèficit fiscal del Bages (2014) és de 410,6 milions d'euros, que es transformen en 395,8 milions si es té en compte la desviació real en la renda familiar disponible -de 96,4 sobre 100 en el nostre cas-. El dèficit acumulat d'aquest segon concepte  -amb la desviació inclosa- des de l'any 2000 situar la xifra en 4.187 milions d'euros.

Quant a tota la Catalunya Central, el dèficit fiscal és de 1.069 milions, per sobre de les Terres de Lleida, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu - Aran, i per darrera de la Zona Metropolitana, Girona - Costa Brava i Camp de Tarragona. El dèficit acumulat a la Catalunya Central des de l'any 2000 totalitza 11.307 milions d'euros.

Pel que fa al dèficit fiscal per municipis amb més de 5.000 habitants, el més afectat és Barcelona, seguit per l'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Sabadell i Badalona, respectivament. La conclusió, en aquest apartat és que "molts ajuntaments podrien liquidar tot el seu deute en menys de mig any si hi destinessin íntegrament el seu dèficit fiscal". Aquest seria el cas de Manresa al qual l'informe atribueix un dèficit fiscal de 167 milions d'euros i el seu deute municipal no arriba ni a la meitat: 69,3 milions. La resta de municipis del Bages analitzats -tots els de més de 5.000 habitants- també compleixen amb aquesta condició: el seu dèficit fiscal és superior al seu deute municipal.

Segons el mateix estudi i en referència a les inversions per part de l'Estat a Catalunya, l'estudi assegura que s'han reduït en un 50% entre els anys 2004 i 2014. Enguany, "el Ministeri de Foment preveu invertir 1.072 milions d'euros a Catalunya, dels quals n'executarà només una part. Mentrestant, té 5.939 M€ pendents d’executar a la Regió Metropolitana de Barcelona, als quals encara hem d’afegir els 4.000 M€ de la línea orbital ferroviària".

A tall de conclusió, l'estudi del CCN constata que "en una Catalunya independent totes les comarques sortiran beneficiades" i "els municipis i les comarques més afavorits per la independència seran aquells que actualment tenen una renda familiar disponible per sota de la mitjana catalana".