El regidor d'Hisenda i Governació de l'Ajuntament de Manresa, Josep Maria Sala, ha assumit en una conversa amb NacióManresa que "és difícil que puguem recuperar els 346 habitants que ens falten per arribar a un empadronament de més de 75.000 habitants" per seguir dins la categoria de "gran ciutat" i mantenir el nivell de transferències de l'Estat previstes. El període d'al·legacions finalitza el 17 de febrer, i el regidor entén que hi ha poc marge, "és difícil, però no ho hem de descartar"
Com informava dimarts NacióManresa, l'Instituto Nacional de Estadística (INE) tenia quantificat el nombre d'empadronats a Manresa en 74.655 habitants. Aquesta és la xifra que té en consideració el Ministerio de Hacienda del govern espanyol a l'hora d'assignar les transferències de l'Estat als municipis. El principal escandall, precisament, és tenir més de 75.000 habitants o tenir-ne menys.
Malgrat que en el ple de desembre, l'Ajuntament de Manresa va aprovar un padró de 75.163 habitants, l'INE va rebaixar aquesta xifra en 508 persones. Segons ha explicat Sala, aquestes baixes tenen tres motius: 322 persones són estrangers comunitaris que no han renovat la documentació d'estada passats els 5 anys; 133 més són veïns extracomunitaris sense permís de residència, i, finalment, els 53 que queden són habitants que tenien alguna deficiència en la inscripció en el cens. De tots plegats, a dia d'avui, se n'han "recuperat" un centenar, lluny dels 346 necessaris per situar-se en 75.001 habitants. Agents de la Policia Local, uniformats i de paisà, visiten aquests dies a corre-cuita les persones que han estat donades per l'INE per a que regularitzin la seva situació.
El regidor d'Hisenda i Governació, però, denuncia que el govern espanyol ha actuat "de facto", sense informar de la diferència de les xifres i sense facilitar, inicialment, quines eren les persones que havien causat baixa i per quin motiu se les havia esborrat del padró. "Ha estat casualment, fa uns dies, quan els tècnics s'han adonat de la situació navegant pel web ministerial", s'ha lamentat Sala.
La situació és encara més greu perquè la revisió del padró es realitza cada quatre anys de manera que la xifra que quedi aprovada finalment s'arrossegarà fins a l'1 de gener de 2019, període durant el qual l'Ajuntament deixarà d'ingressar uns 3,5 milions d'euros de transferències de l'Estat. Sala, que ha reconegut que inicialment pensaven que el padró "bo" era el de finals de 2015 -Manresa tenia 75.833 habitants al padró de 31 de desembre-, reconeix que encara no ha pensat com es quadrarà el pressupost de 2016.
Finalment, Sala ha explicat que la situació serà irreversible durant els propers quatre anys i que no hi haurà manera de demanar una "revisió d'urgència" per abans de 2019. Les persones que han estat donades de baixa per l'INE i que l'Ajuntament no hagi recuperat, es donaran de baixa, també, al registre municipal.
Per al PSC l'ajuntament ha actuat "amb manifesta manca de previsió"
El grup municipal del PSC a l'Ajuntament ha emès un comunicat en que rebutja "les formes del Govern de l'Estat si, com ha explicat el govern municipal, és cert que ha actuat de facto, i sense avís previ a l'Ajuntament d'aquest canvi de categoria". Tot i així consideren que "no es pot negar una manifesta manca de previsió per part del govern" ja que considera que "s'hauria d'haver posat molta més atenció en quin són i quins no són els criteris de l'INE per fer el càlcul de població" just en un moment en què se sabia "que el nostre padró estava molt al límit dels 75.000 habitants".
Per al PSC la manca de previsió es veu en accions com, per exemple, "les que ara sabem que s'han hagut d'encomanar a cuita-corrents a la policia local i que, molt probablement, ja no serviran per evitar el mal major de la pèrdua de categoria de ciutat de 75.000 habitants i la reducció d'ingressos municipals que això representarà per als propers quatre anys".
Ciutadans creu que el govern a pensat més en repartir-se les butaques que en els ciutadans
Per la seva part, el grup municipal de Ciutadans ha lamentat que s'hagin assaventat de la notícia a través de NacióManresa. També han assegurat "no entendre" com el govern municipal va portar a ple un padró "que no es corresponia amb la realitat" i al que tots els grups hi van votar a favor "creient que podien confiar en les dades que aportava el govern".
Ciutadans recorda que ja llavors van adverir "del descens continuat d'habitants a Manresa", una situació que atribueixen "a les pobres políques" que s'estan realitzant en "ocupació i seducció als nous empresaris" que obliguen els joves "a buscar el seu futur en altres ciutats".
Finalment Ciutadans, acusa el govern d'haver pensar més en "repartir-se les butaques" que en la ciutadania des que va començar la legislatura, i lamenten que s'hagin aprovat uns pressupostos que ara s'hauran de retallar, o buscar altres solucions, per un valor de 878.000 euros.
El govern de Manresa no confia en recuperar els habitants que li falten al padró per arribar als 75.000
L'INE va situar el padró en 74.655 habitants fet que suposarà per a la ciutat una pèrdua de 878.000 euros per any durant els propers 4 anys | El regidor Josep Maria Sala denuncia que el govern de l'Estat ha actuat "de facto" sense informar l'Ajuntament | El PSC considera que el govern ha treballat "amb manifesta manca de previsió" i Ciutadans, que han estat entretinguts "repartint-se les butaques"
ARA A PORTADA
Publicat el 10 de febrer de 2016 a les 17:06
Et pot interessar
-
Economia i Empresa Bernat Ladrón de Guevara, reelegit president d'una Associació d'Empresaris de Bufalvent especialment engrescada
-
Economia i Empresa El Kursaal posarà a la venda els espectacles de Festa Major aquest dijous a preus reduïts
-
Economia i Empresa Caixabank ajuda a pagar un tamisador a la Fundació Cardona Històrica per impulsar la comercialització de la sal
-
Economia i Empresa 38 empreses turístiques del Bages, reconegudes per la seva gestió sostenible
-
Economia i Empresa Laura Galobart guanya el 32è Premi Protagonistes del Demà del Rotary
-
Economia i Empresa UManresa estrena la Clínica Odontològica, que el curs que ve acollirà els primers cursos d'especialització