El grup municipal de Junts a Manresa presentarà aquest dijous al ple de l'Ajuntament una moció per impulsar, per primera vegada a la ciutat, un Pla Específic de Promoció del Relleu Generacional del Comerç i els Oficis Artesans. La proposta vol fer front a la pèrdua de comerç de proximitat i a la manca de continuïtat de negocis històrics, i arriba acompanyada d'un paquet de sis preguntes amb què Junts denuncia una gestió municipal que considera "erràtica" en àmbits clau com el patrimoni, l'urbanisme, el medi ambient, l'ocupació, els residus i la seguretat.

Un pla per garantir la continuïtat del comerç de proximitat

Junts defensa la necessitat d'actuar amb previsió davant la pèrdua sostinguda de comerços i oficis tradicionals a Manresa. Segons els darrers Mapes de Comerç dels anys 2023 i 2024, la ciutat acumula una xifra elevada de locals buits, especialment al Centre Històric. Tot i que alguns eixos comercials mantenen una activitat notable, altres zones amb una llarga tradició comercial continuen perdent activitat de manera progressiva.

A aquest context s'hi afegeixen factors que dificulten la continuïtat dels negocis, com la pressió administrativa, els canvis en els hàbits de consum, la competència de les grans superfícies i del comerç electrònic, així com problemes locals d'accessibilitat i aparcament. En aquest escenari, Junts recorda el tancament recent de negocis emblemàtics de la ciutat, com Ferrer i Mora, Mobles Pujol o la Perfumeria Regina, que han abaixat la persiana per manca de relleu generacional.

El grup denuncia que el Pla de Mandat municipal no inclou cap objectiu específic en aquest àmbit, malgrat l'impacte directe que té en la vitalitat econòmica, la cohesió dels barris i la preservació d'oficis i coneixements. Junts apunta que existeixen programes de referència d'altres administracions, com la Diputació de Barcelona o el programa Reempresa de la Generalitat, però considera imprescindible un impuls directe i coordinat per part de l'Ajuntament.

Les mesures que planteja Junts

La moció proposa l'elaboració d'un cens de negocis en risc de tancament per jubilació en un termini de dos mesos. A partir d'aquesta diagnosi, Junts planteja la creació d'un programa d'assessorament i acompanyament tant per als comerciants que volen traspassar el negoci com per als possibles reemprenedors, amb l'objectiu de facilitar els processos de relleu i garantir la continuïtat de l'activitat.

El pla també preveu un suport específic als oficis artesans, amb campanyes de visibilització, accions formatives i línies d'ajuts per a nous emprenedors. Junts defensa que aquest treball s'ha de fer de manera coordinada amb la Cambra de Comerç, la UBIC, els gremis professionals i les associacions de comerciants i veïns, i fixa un termini màxim d'un any per posar el pla en funcionament.

La portaveu de Junts, Mònica de Llorens, subratlla que "Manresa és una ciutat eminentment comercial que necessita actuar amb previsió per evitar perdre patrimoni econòmic i social", i defensa que el pla ha de servir per detectar riscos amb antelació, fomentar nous projectes empresarials i preservar els oficis que donen identitat i vida als carrers.

Sis preguntes per denunciar una gestió "improvisada"

Paral·lelament a la moció, Junts per Manresa ha registrat sis preguntes al ple municipal per posar de manifest el que considera una manera de governar "marcada per la improvisació, la manca de criteri tècnic, la poca transparència i la pèrdua d'oportunitats en àmbits estratègics per al futur de la ciutat".

En matèria de patrimoni, el grup alerta de la deixadesa de la façana sud de Manresa, amb elements tan emblemàtics com la Cova, el Pont Vell i la Seu. Tot i valorar positivament l'enderroc del casalot ruïnós davant la capella de Sant Pau, Junts considera inadmissible que encara es mantingui un rètol d'obres de grans dimensions davant del Pont Vell i la presència d'un con d'obra a la teulada de la capella de Sant Marc, fets que, segons el grup, malmeten una imatge icònica de la ciutat.

Crítiques en urbanisme, medi ambient i ocupació

En l'àmbit urbanístic, Junts denuncia que diverses reurbanitzacions recents han prioritzat criteris estètics per sobre de la funcionalitat i la seguretat. Com a exemple, cita els cantells vius de granit instal·lats als carrers Saclosa, Prolongació Guimerà i Pompeu Fabra, que han hagut de ser modificats després de provocar problemes a vehicles i riscos per als usuaris, un fet que el grup atribueix a errors de projecte i manca de rigor.

Pel que fa al medi ambient, Junts demana explicacions sobre la importació d'arbres procedents de vivers dels Països Baixos per a la reforma del carrer Guimerà. El grup qüestiona per què no s'han utilitzat vivers del país i reclama coherència amb els discursos de sostenibilitat i suport al teixit local.

En relació amb les polítiques d'ocupació, Junts considera especialment greu la renúncia del govern municipal a una subvenció de 127.344 euros de la Diputació de Barcelona per a Plans Locals d'Ocupació, que hauria permès contractar una quinzena de persones durant cinc mesos.

Residus, seguretat i balanç polític

El grup també expressa la seva preocupació pel nou sistema de recollida de residus, que, segons Junts, s'està implantant amb dificultats. Tot i les dades oficials de reciclatge, alerta de la presència creixent d'impropis als contenidors i reclama auditories periòdiques per avaluar amb rigor l'eficiència del sistema.

Finalment, Junts adverteix d'un augment del vandalisme i l'incivisme en zones com la rotonda de la Bonavista, el tram nord del Passeig i l'inici de la carretera del Pont de Vilomara, així com dels desperfectes reiterats en l'enllumenat nadalenc, i exigeix mesures concretes per revertir aquesta situació.

El president del grup municipal, Ramon Bacardit, afirma que "no estem parlant de casos puntuals, sinó d'un patró de govern: decisions poc meditades, rectificacions sobre la marxa i manca de transparència", i assegura que Junts continuarà exercint una "oposició exigent, rigorosa i constructiva" per defensar una ciutat més cuidada, sostenible, segura i amb una gestió més eficient.